dilluns, de maig 05, 2008

I Meeting Blogger 2008 : RITA

"Així que vols ser protagonista, eh?" deuria dir la Rita, que ràpidament em va convertir en un Adonis, en la Perfecció, en el sumum de la bellesa...en fi, en l'Home. I val a dir que m'ha encantat, què collons! Mai m'ho havia plantejat amb una dona madura, però la Rita...carai amb la Rita! Una autèntica font de passió!
Presentació

En Clint, la Marina, la Joana, el Robertinhos, la Tramuntana, la Déjà, l'Anonymous Writer, en Waipu Joan, en Borrego, el Veí de Dalt, la Jo Mateixa, la Metis i jo havíem quedat per trobar-nos. El veí de dalt presentava un llibre i aprofitant l’ocasió un grup de blocaires havíem decidit anar-hi i de passada conèixer-nos.

Quan el vaig veure entrar ja vaig quedar impressionada, els altres ja havien arribat i només podia ser ell. Mare de Déu, quin físic! Però, com després ja vaig poder comprovar, el seu atractiu no era només físic: la seva mirada, la seva veu, la seva manera de riure, de parlar, de tocar-me quan em parlava –m’encanta la gent que et toca quan et parla, et fa sentir més propera– en fi, era perfecte.

Durant la vetllada va estar encantador, amable, a més de simpàtic, ocurrent i, a sobre, era intel·ligent. És que ho té tot! Vaig començar a pensar que potser era hora de provar això que deien dels nois joves.

Mai m’havia plantejat una aventura amb un noi jove. Per més que sentia dir que quan et fas gran t’atrauen els joves, a mi això encara no m’havia passat. Però està clar que mai es pot dir mai.

Sortint del local, tots, veí inclòs, vam anar a fer una copa al Boadas, allà amb els mojitos –els millors que conec de Barcelona–, i després del vi de la presentació, l’ambient es va caldejar una mica més i ja no em tocava, m’agafava! Em sentia esplèndida. Va arribar l’hora de marxar, vaig dir que agafaria un taxi i de seguida em va dir que no que ja em portava a casa.

En el cotxe, i sols, jo no sabia què fer, què dir, però tot d’una, aprofitant un semàfor vermell, em va fer un petó, suau, però intens, i encara em va agradar més, però encara vaig saber menys què havia de fer. Quan érem al davant de casa, com si fos el més normal del món, em va dir: “puc deixar el cotxe aquí?”

****************************


Són les 9 del matí, encara dorm, però jo tenia necessitat d’assegurar-me que això havia passat, que no era un somni, i per això m’he posat a escriure-ho.

Em sembla que em crida. Ja seguiré en un altre moment... “Ja vinc, Robertinhos!”

13 comentaris:

Joana ha dit...

Jejejej... Rita!
T'has assegurat el tiro!Com s'estarrufarà en Robertinhos!

Clint ha dit...

Caram tu! si pensava que parlaves de mi! jajaja molt bon relat noia! au ves, no el facis esperar!

Començo a entendre això del meeting del Robertinhos...

Rita ha dit...

hehehe, Joana! Era difícil la tria, noia, i em va semblar que posats a imaginar... millor el més jovenet!! Necessitava un bon estímul... que no ho havia fet mai jo això ;))

[anonymous writer] ha dit...

En Robertinhos ja té el seu relat, o si més no, el primer de protagonista!

Déjà vie ha dit...

jajajaja que bó Rita! un final triunfant! mantens la intriga fins la ultima linia. Genial!

El veí de dalt ha dit...

Roberthinos 1
Clint 1
Veí 0 (això, sí, el mojito, de puta mare!)

El veí de dalt ha dit...

Volia dir:
Roberthinos 2

Rita ha dit...

Clint, tu ja saps que ets el meu mimat, oi? ;)

Rita ha dit...

Gràcies, déjà! I tu surts guapíssimia eh! :)

Robertinhos ha dit...

carai si m'estarrufo!

i em fa por la interpretació que en farà el Clint!

per cert Veí...com no vols que surti als relats si era condició indispensable!!! però no deia que tingués que ser protagonista, podia ser secundari! jajajaja

Waipu Joan ha dit...

carai, quin final més contundent. Molt xulo... Salutacions.

MeTis ha dit...

ostras, quina bareja¡¡

Jo Mateixa ha dit...

En Robertinhos està pillant catxo eh, jejejejejeje, no hi ha res com muntar-ho al gust de cada un, jejejejejeje.