dimecres, de maig 07, 2008

I Meeting Blogger 2008 : WAIPU JOAN

200 paraules justes! Un crack en Waipu Joan. Als waipus els considero uns amics. Va començar a passar pel meu bloc en Joan i posteriorment la Carolina. El bloc que mantenen ells dos, on ens mostren valors humans essencials, injusticies i on desfilen les cares de la seva família (felicitats pel proper a unir-se a la família de Waipus!), és l'únic que he vist que defensi la solidaritat entre pobles i la protecció del planeta.
En aquest relat, en Waipu Joan mostra una de les seves aficions (el tast de vins) amb una de les coses més importants que tenim : disfrutar d'un somriure. Moltes gràcies per participar, Joan. Pel que necessitis, saps on trobar-me
Un tast real de somriures virtuals

Robertinhos ha fet la tria: avui tastareu un somriure virtual.L'exquisidesa del nostre sommelier personal Messier Robertinhos es fa present en un nou joc de sensacions i plaers. Citats a la bodega virtual Troppo per Te, Mr. Clint Guinness, català d'arrels irlandeses, Veí de Dalt, del cap i casal, i Waipu Joan, provinent del sud del país, tastaran les aromes, els colors i la dolçor d'una curiosa selecció de somriures.

El tast d'un somriure virtual no sempre és fàcil. Robertinhos, tastador professional, sotmetrà als seus clients a una provocació sensorial inqualificable en el món real, ja que tastar un somriure és estudiar-lo, analitzar-lo, descriure'l, definir-lo i classificar-lo.

A l'espera de la degustació, en Clint, en Veí i en Waipu encetem un Priorat 2001, escèptics com som de les virtualitats i virtuosismes d'en Robertinhos.

Robertinhos es serveix una mica de Priorat 2001 i emet un judici:

Mireu el somriure com ens parla. Teniu només dos o tres segons en aquest primer atac. Hi domina un plaer dolç. Teniu ara entre cinc i deu segons d'evolució. Baixa la dolçor i augmenta la riquesa. El final de boca i la persistència gustativa és bàsicament allò que pot diferenciar els grans somriures de la resta.

8 comentaris:

Jo Mateixa ha dit...

Ohhhh que macu, ser'à que els vins m'agraden i cada cop més??, això es senyal de que començo a apreciar la vida d'una manera diferent, m'etsic fent gran????

Felicitats a en Joan per un molt bon relat!!!!!

Déjà vie ha dit...

ooooooooooooooooh un crack! jo tambe vull tastar somriures!! m'hi convideu plisplau? un final exquisit!

Rita ha dit...

Quanta sensibilitat... M'ha agradat!

Clint ha dit...

m'encanta aquesta comparativa del somriure i el vi! és ben veritat! m'apunto a un bon priorat del 2001 i tant!

Joana ha dit...

Una copa per a mi?
Fantàstic ...! Xin Xin!

Waipu Carolina ha dit...

Qué bella presentación Robertinhos a el escrito de Joan.
Te agradecemos esas maravillosas palabras y ya sabes que el cariño es completamente mútuo.

Y que voy a decir de Joan: pues que es fantástico, siempre original y sorprendente.
Me encantan esas sonrisas...
Que bueno que yo las puedo "Tastar" muchas veces.

Metis ha dit...

de quina cuita dec ser jo ido??

El veí de dalt ha dit...

Somric amb vosaltres mentre m'olor l'aroma afruitat d'aquest Priorat que hem encetat! Salut i gresca!