Dies per pensar en un mateix i el seu futur,

per a teixir noves iniciatives i esperances,

per a renovar la paleta de colors.

Consulta: Com fer per a que el fons de la plantilla d'un blog sigui una repetició d'imatges?

ES BUSCA

DISSENYADOR/A GRÀFICA PER A,

1. Dissenyar la plantilla del nou blog "A la panxa d'en Robertinhos"

2. Dissenyar el logo d'una moguda que s'està païnt per animar blogville.

Se li pagarà amb tones d'amor i gratitud (pels nois, al punt 2 també hi han dones implicades, i quines dones!!!)

GRÀCIES!

Noticies que et toquen més properes,

perquè de no haver canviat de gàbia,

probablement estaria en aquesta foto al costat del conductor del servei de recollida de deixalles de Barcelona, a qui donava vacances per anar a l'Àfrica.

Noticies que no entenc. Persones que ataquen a altres que els hi porten aliments, medicaments, material divers, etc.

Puc entendre als pirates somalís (gràcies als posts d'en Té la Mà Maria i d'en Tondo), però no a aquests.

De sempre m'han encantat els nens, però cada dia em pregunto si seria bo portar-ne un aquest món...no sabria com explicar-li masses coses.

De la meva Jukebox: Alma Afrobeat Ensemble

Qui són?

Alma Afrobeat Ensemble és un grup nascut a New Orleans i després a Chicago que fa homenatge de la música de Fela Kuti.

Després de que el fundador del grup es mudés a Barcelona, va conèixer a en Kwame, bateria que havia tocat amb el propi Fela.

Com tot grup emergent, Alma Afrobeat va fent-se lloc a l'escena de concerts. Jo els he vist al Marula Cafè, i coi, la veritat és que ho fan força bé. Sinó no els haurien escollit de teloners de Koono nº1 al passat festival Cruïlla de Cultures.

Com els vaig conèixer?

Quan el meu professor de djembe, bongoes i congas, en Gustavo "Tato" Sassone (component de Tapeplas, formació que potarà el seu tap dance al Mercat de les Flors aquest desembre) va entrar a formar part del grup.

M'agrada l'afrobeat, ja havia escoltat a Fela i Femi Kuti, també a Antibalas. I va agradar-me moure'm al ritme d'Alma.

Quina cançó recomanes?

Qualsevol de les que trobeu aquí, però especialment "Yoruba"

Comencem un altre dilluns, lluitant contra el temps i el medi,

tripulant el vaixell, intentant fer un canvi de rumb que el mar vol evitar,

sense fer cas a les opinions de qui es miren la meva maniobra desde terra,

escoltant els cants d'ànim dels ocells que m'acompanyen.

La determinació del canvi i certa ingenuitat de creure que tot és possible

mantenen fermes les meves mans al timò.

La bruixol·la feia temps que no indicava.

Aquest capullo no podrà aquesta megaoferta que he trobat al infojobs.

Companys, aneu imprimint el vostre CV i fent cua, que sol hi ha lloc per a 35 persones.

I penseu que la iaia, el Jiménez Losantos, el Varela i tant d'altres tenen un plus en aquesta oferta

De la meva Jukebox: De Phazz

QUI SÓN?

Banda de Nu-Jazz nascuda a Alemania el 1997, que es dedica a unir peces musicals creant una música amb ritmes molt entretinguts, malgrat que determinats crítics els acusen de easy-listening...però bé, la qüestió és que ens agradi, no? A més, la banda fusiona diferents ritmes, sent una porta de entrada excepcional per a persones que no han escoltat res de jazz, o de funk, o d'electrònica, etc.

Amb la veu de Pat Appleton endolçant les melodies, De Phazz va començar amb el disc "Detunized Gravity" amb el trombonista Otto Engelhard, va seguir amb "Godsdog", álbum més llatí donada la presencia del percussionista cubà Roy Randol; van continuar amb "Death by Chocolate", el seu éxit més comercial, després "Daily Lama", "Natural Fake" i "Plastic love memory" (un disc de remixes). Després de trencar amb Universal, han creat la seva propia discogràfica, han mutat el nom per Dephazz (tot junt) i han editat "Days of Twang".

La música de De Phazz ha servit per a multitud d'anuncis, de manera que quan escolteu un disc seu (sobretot "Death by Chocolate", "Daily Lama" o "Natural Fake") segur que direu: "Coi, aquesta la conec!"

Per a saber més visiteu aquí o aquí

COM ELS VAIG CONÈIXER?

Fa anys anava a fer jogging amb un amic que li encantava el jazz, De Phazz, la música electreònica i la música brasilera. Gràcies a ell avui en dia sóc un gran aficionat del jazz (sobretot el llatí i el fusió), de grups d'electrònica com Wagon Cookin', de Gilberto Gil o Javan i de De Phazz.

Aquest amic em va deixar el disc "Death by Chocolate", molt apropiat per a mi. Però ni vaig morir, ni he deixat de menjar xocol·lata (mireu al Google...).

Cançons com "Death by Chocolate", "Atomic Cocktail", "Un angel passe", "Something special", "Jim the Jin", "Mambo Craze", "Close to jazz", "Sabbatical" i un llarg etcetera segur que us farà del easy listening quelcom més que mp3-brossa

QUINA CANÇÓ RECOMANES?

Em costa decidir-me, però em decanto per "Cup of hope" del disc "Daily Lama". És una peça molt curta, però que sempre que l'escolto m'omple d'alegria i esperança. I això ja és molt més del que em transmet música amb millor crítica professional.