dimarts, de febrer 27, 2007

La negativa

Es va aixecar de la taula que estaven compartint, va pagar, va obrir la porta i la va deixar allà, quieta, centre d'atenció de totes les mirades.

Ja estava tip d'aquella relació obsessiva, d'aquesta falsa sensació de plenitud, d'aquesta felicitat creada per autosugestió.

Sabia que podia viure sense ella, que podia conservar la seva alegria sense la seva intromisió a la quotidianitat.

Al sortir al carrer es va sentir alliberat. Va mirar al cel, intentant cercar un forat entre la polució i contaminació luminica que li permetés veure l'aphofis o qualsevol altra pedrusc que un dia vindrà a posar fi a tanta tonteria. Va somriure i es va mesclar entre el torrent de gent que mirava aparadors.

Havia deixat enrera una relació tèrbola que havia durat anys, però encara sentia l'atracció i la necessitat d'ella, del sabor que donava a la seva vida. "Tu pots Robertinhos", es repetia.

Va agafar un xiclet de fresa i va començar a entrenar la seva musculatura maxil·lar.

No més petons dolços, no més cafés acompanyat d'ella.

Ara es tenia que començar a buscar activitats esportives per ocupar el seu temps i no pensar-hi. Ara venia un període de desintoxicació, de contemplar les llums de la ciutat sota una altra mirada, de pensar en el seu futur, de reafirmació del seu jo sense ella, de perdre la panxeta que ella alimentava, de tastar altres sabors.

Va arribar al cotxe, va introduïr les claus al contacte i amb un rugit del motor del C3 va deixar enrera la Barcelona que havia conegut amb ella. Va enfocar la seva mirada al mar i va suspirar. Ho havia aconseguit.

------------------------------------------------------------

PRÒLEG

La cambrera del bar mirava extranyada el noi que acabava de marxar. Havia pagat i havia marxat esperitat.

No sabia per què el noi s'havia deixat, sobre la taula, una deliciosa magdalena de xocol·lata

à toutes les amitiés de mes mémoires

vous pas l'inadvertance, je maintiens j'habite la mémoire des moments partagés et les rires qui joignent

Amor & Sex

Què és millor, fer l'amor una nit amb algú que acabes de conèixer o bé tot el ball de seducció, la sensació d'atracció que es crea entre dues persones amb el pas del temps i que culmina finalment en el coit?

fer l'amor o donar i rebre plaer?

amor clàssic o amor modern?

L'amor es dilueix quan es sexua, però l'amor sense sexe no seria el mateix

Barça - Liverpool

No parlaré del partit, ni de l'alegria del meu amic anglés (i del Liverpool)

Parlaré de la sensació de veure 100000 persones en un estadi, cridant, xiulant. Aquesta sensació d'emoció, de descobrir una experiencia per primer cop.

Em va encantar veure tota aquella gent cridant, les llums, com els veïns habituals de butaca es saludaven com si fossin una familia, etc.

Em vaig riure molt amb l'actitud del públic. A la primera part, jo estava a la part del camp que defensava el Barça. La gent callada i aplaudint cada cop que abortaven l'atac anglés. A la segona part, les coses van canviar. El Barça atacava en la nostra part del camp. Van cmençar a cridar tots : "Corre", "Pasa", "Xuta", "Fill de puta", etc. Em vaig riure, perquè em va resultar una metàfora de la vida. La gent sap perfectament atacar, però ningú sap defendres o previndre un atac

divendres, de febrer 23, 2007

VACANCES

Ha sigut una setmana dura, de reunions, d'acabar coses, de tancar coses obertes, discussions, preparar el servei de neteja i recollida de la Marató del 4 de març...però ja està, la setmana que ve agafo vacances.

Ara tinc temps per escriure (us tinc que explicar com vaig viure el Barça - Liverpool), llegir-vos, llegir, tocar, preparar la documentació del pis de protecció oficial, etc.

Ara el dia és per a mi...i la nit.

diumenge, de febrer 18, 2007

Gimme hope

una cançó que dóna molt bon rotllo...malgrat que la lletra no tant.


Eddy Grant
Gimme Hope, Joanna

Well Jo'anna she runs a country
She runs in Durban and the Transvaal
She makes a few of her people happy, oh
She don't care about the rest at all
She's got a system they call apartheid
It keeps a brother in a subjection
But maybe pressure will make Jo'anna see
How everybody could a live as one

(Chorus:)
Gimme hope, Jo'anna
Hope, Jo'anna
Gimme hope, Jo'anna'
Fore the morning come
Gimme hope, Jo'anna
Hope, Jo'anna
Hope before the morning come

I hear she makes all the golden money
To buy new weapons, any shape of guns
While every mother in black Soweto fears
The killing of another son
Sneakin' across all the neighbours' borders
Now and again having little fun
She doesn't care if the fun and games she play
Is dangerous to everyone

(Chorus:)
Gimme hope, Jo'anna
Gimme hope, Joanna
Gimme hope, Jo'anna
Fore the morning come
Gimme hope, Jo'anna
Gimme hope, Jo'anna
Hope before the morning come

She got supporters in high up places
Who turn their heads to the city sun
Jo'anna give them the fancy money
Oh to tempt anyone who'd come
She even knows how to swing opinion
In every magazine and the journals
For every bad move that this Jo'anna makes
They got a good explanation

(Chorus:)
Gimme hope, Jo'anna
Gimme hope, Jo'anna
Gimme hope, Jo'anna'
Fore the morning come
Gimme hope, Jo'anna
Gimme hope, Jo'anna
Hope before the morning come

Even the preacher who works for Jesus
The Archbishop who's a peaceful man
Together say that the freedom fighters
Will overcome the very strong
I wanna know if you're blind Jo'anna
If you wanna hear the sound of drum
Can't you see that the tide is turning
Oh don't make me wait till the morning come

(Chorus:)
Do give hope, Jo'anna
Gimme hope, Jo'anna
Gimme hope, Jo'anna
'Fore the morning come
Gimme hope, Jo'anna
Gimme hope, Jo'anna
Hope before the morning come

Gimme hope, Jo'anna
Gimme hope, Joanna
Gimme hope, Jo'anna'
Fore the morning come
Gimme hope, Jo'anna
Gimme hope, Jo'anna
Hope before the morning come

Mirades diferents


Em va agradar la contra on havia aparegut però no tenia intenció d'anar més enllà. Ara bé, l'altre dia vaig entrar a la llibreria i em va atreure la seva mirada...no en el sentit d'atracció sexual, sino en el sentit de quelcom de misteri.


Vaig comprar el llibre.
A l'interior es descriuen coses que a ell li havien impactat d'occident, com el fet que els nostres ideals de persona siguin els que marquen les revistes (Ronaldinho, Eva Longoria, etc.), el fet que dediquem més temps a correr per fer coses que a disfrutar del nostre temps, el que oblidem qui som i d'on venim per intentar ser acceptats per un grup social, el perdre el sentit de la nostra identitat, etc.
Sé que moltes coses us sonaran a tòpics idealistes...però el que a mi em provoca és preguntar-me en quin moment aquests tòpics idealistes van passar a ser això, tòpics, quan jo trobo que són esquemes socials molt humans, respectuosos i, sobretot, que ens permeten viure una vida plena.
Ens van donar la tecnologia, però èls goberns van aconseguir tindre robots i no persones sota les seves ordres.

dissabte, de febrer 17, 2007

CARPES

Toquem! Tenim carpesper a cobrir-nos!

Passat per aigua

Potser tocaré aquesta tarda a les 17h al carrer Mozart. Serem 6 persones. No hem assajat mai junts, excepte 4. No hem preparat res en concret.

Ara bé, segurament la pluja que està caient a hores d'ara, farà que no poguem tocar (la pell del djembe es deterioraria) i tinguem que ajornar aquesta improvitsaci ó en públic per a més endavant.

Estic una mica passat per aigua jo també.

dijous, de febrer 15, 2007

Retorn a l'origen

Si no us agraden els temes de mates...salteu tres paragrafs

Ahir a la nit m'enfrentava a un problema laboral pel qual tenia que plantejar un sistema matricial tal que em permetés iterar fins a trobar la solució.

Com sempre en aquests casos, la solució pel terrat... Matriu X · Matriu A = Matriu B....merda, li tens que donar la volta, ostria la inversa no es pot que no són quadrades, ostia però al final les equacions no tenen sentit, fes una trasposada...espera queno té sentit tot això...

i així fins a trobar una solució que s'adaptava i descobrir que havia deixat la meva hp a algú que no me la havia retornat...encara.

em va agradar tornar aquella sensació tan maca de quan tens un problemot matemàtic i malgrat que hi dediques temps, estàs disfrutant. És una sensació que a la carrera havia perdut, engolit per la dinàmica de tenim 15 setmanes per a donar un temari programat en 25 setmanes. Una sensació que havia desparegut engolida per les ordes d'aborriment generades pel fet de tindre que estudiar quelcom que no has pogut assimilar, per a un examen que et preguntaran coses que no t'han explicat.

Està sent un 2007 caracteritzat pel retrobament de sensacions que, creia, havien desaparegut de la meva vida.

dimecres, de febrer 14, 2007

Kiss

Just one kiss for making better
Just one kiss for doing feel alright

Basement Jaxx "Just one kiss"

En un dia d'ensalçament de l'amor en la seva versió més comercial, recordar que la millor mostra d'amor no costa diners...costa trobar-la.

Recuerdos saudosos

Ayer me pidieron información de hoteles céntricos en Paris y a buen precio.

Cuando hablamos de Paris, hablamos de Robertinhos. Después de vivir seis meses allí, dispongo de contactos y conocimientos para ahorrarme unos euros, que en esa ciudad corren bastante.

Recordaba que habían habido correos dentro del grupo Pigalle (este era el nombre del grupo d'erasmus españoles en la Ensam Paris el curso 2004-2005...justamente el nombre del barrio de putas, sex shops y discotecas de moda) en que listaban hotelitos modestos, limpios, céntricos y a buen precio. Yo los había borrado del Gmail, por lo que tuve que mirar la base de datos del grupo.

Releí por primera vez mensajes del erasmus. Fue una sensación de saudade intensa. Algunos mails te traían imágenes, sonidos, sensaciones, olores, palabras, sentimientos, etc de aquellos días. En mi etapa final fui feliz. Despreocupado, con todo el día para mi, un grupo de gente que te llamaba a la puerta de la chambre 104 para ir a hacer cualquier cosa, descubrir la ciudad, sus actividades, fiestas de lunes a domingo, recibiendo dinero a final de mes, etc. Yo sólo debía preocuparme de vivir y disfrutar al máximo, dos cosas que se me dan muy bien.

En estos días grises, de stress, de malos rollos...siempre echo de menos mi erasmus, la gente que allí había y la primavera en Paris.

PD : Retornaré a Paris la setmana del 18 de juny, per a retrobar amics que encara estan allí, reviure el Sena de nit, tocar el djembe a la riba del riu amb gent fent malabars de foc, passejar per una ciutat que és la meva segona casa, tornara viure la Fete de la Musique, anar de nou al saló aewronàutic de Le Bourguet, etc.

Eto'o

Com pot un home de 2o i pocs anyets que cobra més que el PIB del seu país criticar públicament als seus superiors i companys?

el món del futbol està tan sobrevalorat que les figures es creuen déus.

com podrà l'Eto'o, que s'havia creat aquest aire de ser quelcom més que un futbolista, defensar que és intel·ligent quan no ha sigut capaç de controlar-se en un acte benèfic?

Te quiero Montse

Aquest matí, al arribar a la feina, un cor fet amb roses d'un tamany de 50 x 50 cm presidia l'entrada a l'empresa on treballo.

Com us podeu imaginar, no he sigut jo. No conec cap Montse que em desperti aquestes paraules.

A més, el mecenes d'aquesta obra, també ha deixat al guardia unes roses i una capsa de bombons.

La Montse és una treballadora sota el meu comandament.

La historia ve de l'estiu, quan la Montse va deixar, per motius que desconec, al seu xicot. Aquest es va trastocar i va pintar per tot el polígon de la Zona Franca, el Prat i entrada de Barcelona per Can Tunis la frase "Te quiero Montse". Obviament, la Montse, més que alegrar-se es va avergonyir.

Ara l'home ataca de nou.

I el que em fa por és que, davant la negativa d'ella, reforçada per l'avergonyiment del numeret, aquest te quiero Montse es converteixi en un t'odio Montse.

L'amor, quan es converteix en obsessió, es tenyeix d'uns tons ben perillosos.

dissabte, de febrer 10, 2007

Robertinhos plays

Així és...

si el dissabte que ve, Carnaval, esteu a les 17h per Gràcia, per la zona de Rius i Taulet i Mozart (Rinxol, tu no tens excusa!), i sentiu el so de percussió...quan vegeu djemberos... jo estaré allí.

esteu convidats

Stop

Para! Respira! Agafa aire. Sentat. Aprofita per a relaxar-te.

Agafa't temps per a tu. Reflexiona sobre el teu entorn.

Ets feliç?

Si la resposta és sí, ja pots tornar a accelerar.

Si la resposta és no, necessites més temps per a pensar que falla a la teva vida i intentar canviar-ho.

Enjoy your time

FC Barcelona - Liverpool

tinc entrades

serà el primer cop que vegi un partit de futbol en un estadi...però ja no és el primer cop que trepitjo el Camp Nou.

Per feina, vaig estar a ras d'herba i a l'última graderia aquesta setmana.

Per cert, el Belletti em va pitar amb el seu Mercedes perquè li bloquejava l'entrada al parquing..en el Liverpool el pitaré jo.

divendres, de febrer 09, 2007

qüestió de caracter

He llegit avui que l'Andreu Buenafuente ha refusat anar a recollir el premi que otorga la Federació d'Associacions de Radio i Televisió. El motiu : Li han concedit un "Micrófono de Oro" al CENSURAT Jiménez Losantos.

En el País s'amplia la noticia. Segons això, el president d'honor de la Federació, Luis del Olmo, es va oposar a la candidatura que finalment va guanyar d'un vot.

Les paraules de Del Olmo no deixen lloc dubte... "El comunicador de la Cope es un ser despreciable, un pequeño talibán de sacristía. Es un profesional del insulto, la mentira y la demagogia. Pero la culpa no es suya, sino de los dueños del micrófono, de la Conferencia Episcopal"

Pablo Motos, l'altre premiat, accepta el premi però s'excusa d'anar-lo a recollir per motius professionals i afegeix "no tengo ningún interés en hacerme la foto con ese señor".

Jo el que em pregunto és en quin país vivim que un jurat és capaç de donar-li un premi a un suposat periodista que tergiversa les noticies sense cap mena de pudor.

Homes del món...unim-nos

Aquesta és una crida per ajudar a l'estimat Veí...

http://malerudeveuret.blogspot.com/2007/02/el-post-de-lallenja.html

esperem les vostres col·laboracions

How to create a music band?

Pas 1 : Voler crear un grup per tocar.
Estat : Fet

Pas 2 : Saber tocar algun instrument.
Estat : Em defenc amb el djembe, bongoes, campanes, shakers, una mica de congues i
una mica de calaix flamenc.

Pas 3 : Buscar gent.

Què sabeu tocar? No fa falta gran nivell, simplement nivell principiant i ganes d'intentar crear quelcom que soni.

Què me'n dieu?

Noche de Fusión

Era una noche de lluvia.

Sentado en la primera fila, la gente se iba agrupando a mis lados.

Su imagen presidía la sala. Miguel Angá Díaz. Se fue de viaje el pasado agosto, pero sus amigos le rindieron homenaje en el Auditori.

Empezaron con una mezcla percusiva que enseguida se tornó en una fusión brasilero-cubana. Miembros de Echu Mingua y Proyecto Brasil. Se abría el concierto.

La cantante comenzó a pedir Misericordia al Divino...no la necesitaban, estaban todos absueltos de pecado.

Después para animar a aquellos que no estan marcando el tempo con el pie y poniendo su ritmo percusivo a la música, canciones a capella con cuatro voces femeninas a las que, sorpresa, se unió la alegría y torrente de voz de Lucrecia.

Cuando el público ya estaba caliente, apareció el maestro Chano Dominguez y el dsescubrimiento de la noche, el percusionista cubano que tocava hasta con los tenedores de plástico del bar. Sencillamente impresionante. Qué grácia ver al Chano de pie ante el piano disfrutando de la percusión. Y Llibert Fortuny acompañando.

Se fue el Chano y entro Omar Sousa...para introducir la nota más africana de la noche, como un regreso a las raíces...de las cuales surgió Baba Sissoko para introducir a Echu Mingua, uno de los últimos proyectos de Angá. Sustituyendo a Angá el percusionista cubano, ya convertido en ídolo de masas (de unos por lo bien que tocava...de otras por sus dotes físicas).

Ya por último, sin que el ritmo parará una orquestra en la que además de una extraordinaria sección de vientos, contava con un bateria que transmitía pasión y ganas de bailar cuando introducía la campana de bongoe al ritmo.

Como no podía ser de otra forma, acabaron (casi) todos en el escenario, tocando juntos, haciendo relevos en el piano y pasandose el papel protagonista de un instrumento a otro.

El público acabó de pie.

Yo acabé entusiasmado.

No fue un concierto, fue un juego entre músicos, con guiños musicales y con la suerte y satisfacción de contar con un público entregado después de las dotes seductoras de las cantantes a capella.

Como dice Lucrecia... Aguaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!

dimarts, de febrer 06, 2007

Moment

El gran moment de la nostra vida és aquell petit instant que va de la indiferencia a la felicitat

Tuareg

Vaig sentir parlar sobre aquest poble una tarda a l'Hospital de Badalona. Jo comptava la meva edat amb menys de deu dits i anava a visitar a la veïna ingresada. Quan em disposava a pujar per l'ascensor, el Prosegur em va escridassar dient que les visites tenien que pujar per les escales. El meu pare es va fixar en el llibre que llegia el homo erectus i em va dir que li digués que al final el protagonista moria. Va ser llavors que mon pare em va parlar dels tuareg.

Anys després, vaig agafar el llibre a la biblioteca. Em va fascinar el llibre del Figueroa. Un poble amb uns codis d'honor molt sorprenents i amb unes tècniques de supervivencia molt desenvolupades.

Avui he llegit la contra que m'han passat del passat 1 de febrer. Moussa Ag Assarid, estudiant de l'Université de Montpellier 1. Tuareg. Va començar a estudiar a través del llibre de "Le petit prince" que una corresponsal que cobria el Paris - Dakar li va regalar al passar pel seu campament.

M'ha agradat escoltar que els moments més feliços són quan tornaven de pasturar i es juntaven a la kaima, o quan miraven els estels...què extrany sóna tot això, no?

M'ha fet recordar que fa anys que no aixeco el cap per veure els estels...i he recordat que a Barcelona no es veuen.

Segurament, si aixequessim el cap i poguèssim passar hores admirant les diferents formes dels estels, el nostre món seria menys opressiu.

Com deia la frase d'obertura... "Tú tienes reloj, yo tengo tiempo".

dilluns, de febrer 05, 2007

Connexions from outro espacio

sometimes descobreixes connexions with autre personas that you never imaginaves

Aclaracions del Festival de Percussió

Donat l'allau de preguntes (bé, sol 3...però que hi farem...últimament no hi han gaires plays!)...

Espectacles als que hi aniré,

- Homenatge a Angà dijous 8/2 a les 22h a l'Auditori 15 euros

- Tactequeté dimarts 27/2 a les 22h a l'Auditori 15 euros

Espectacles als que voldrias anar, però depén de com estigui de diners o de si en tinc ganes perquè ja els he vist (com la Camut Band)

- 600 tambors per Àfrica diumenge 25 a les 18h a l'Auditori 22 euros

- La banda del Surdo dissabte 24 a les 22h a l'Auditori 15 euros

- Camut Band divendres 16/2 a les 22:30 a l'Auditori 15 euros

- Tapangroup diumenge 18/2 a les 20h a l'Auditori 15 euros

Per a més info : http://www.auditori.com/seccions/programacio/llistat_ampliat.aspx?data=&cicle_id=9

A www.atrapalo.com podeu trobar les entrades a 12 euros.

A mi m'encantaria anar a, apart dels dos primers, a Tapangroup i la Banda del Surdo... però...tot es veurà.

Qui m'acompanya?

Segon Festival de Percussió a Barcelona

Què més us puc dir?

Doncs que vull anar al homenatge a Angà, en que tocaran Chano Dominguez i molts altres que han tocat al costat d'aquest gran músic que ens va deixar el passat agost. Tocaran junts el seu projecte de Fusion, els de Echu Mingua...tot per 15 euros. Qui vol vindre?

Després, si algú s'anima, a l'espectacle de 600 tambors per Àfrica, podeu fer els vostres pinets en el món del djembe. Jo ja en sé una miqueta, però tants tambors junts és una tentació.

què me'n dieu?

diumenge, de febrer 04, 2007

El sabi

Llegia en un llibre de zen, que el sabi és aquell que no es vincula a res, ja que així no perd res. El que no pren partit, ja que així no entra en confrontacions. El qui observa passar el temps, els coses i la gent.

Per tant, pel zen, el sabi és la sorra del desert, la pedra de la sabata, etc.

jo, ja que la vida és curta, prefereixo ser un ignorant...segons la filosofia zen, per descomptat

dissabte, de febrer 03, 2007

Fantasies blocaires

Últimament em sentia poc inspirat. No tenia ganes de blogs, d'escriure...vaig agafar el djembe i vaig baixar a la platja.

Malgrat que les temperatures eren altes, a les nou menys quart del vespre no hi havia gaire gent a la platja. Els últims banyistes començaven a deixar la platja sol per a mi. Malgrat tot vaig caminar per la sorra fins aquell racó una mica amagat on em trobava tan tranquil. Vaig mirar a la llunyania. Estava sol. Bé, sol no. Estava amb el meu djembe i les partitures. La imatge del Calvin & Hobbes m'acompanyava. És curiós com m'havia fascinat aquest màrrec de sis anys. Fins i tot em representava en el meu blog.

Allà lluny, a les roques una noia estava sentada mirant l'horitzó. Una altre ànima en busca d'inspiració - em vaig dir-. Amb la llum de la carretera, una parella venia caminant per les roques del fons.

Vaig començar a tocar. Per començar una mica de Kuku. Sempre em costava la improvitsació, el repic ràpid de mans. El meu professor sempre em deia, suelta las manitos! Vaig començar a escoltar el so de les onades, a sincronitzar-me amb la natura, amb el vent...de sobte vaig sentir sorolls aprop meu. Joder! La parelleta que venia caminant estava fent l'amor. Suposo que m'havien vist, o com a mínim, notat la meva presencia.

Vaig tancar els ulls, però no podia evitar escoltar sentir els gemecs d'ell mentre ella semblava, pels sorollets, estar engolint-li tot. Vaig decidir crear una melodia que enllacés amb els seus gemecs. Jo estava abans. No pensava marxar del meu raconet de platja. Vaig continuar tocant... taca...tum...aaaaah!!!....tum,tum, taca, aaaaaaaaaaaaaah! No em donarien un Grammy, però, donat els medis, anàvem bastant lligats. M'estava excitant, però curiosament, sol pensava en tocar, en tocar. La inspiració m'envaia. De sobte van acabar.

Vaig parar de tocar. Vaig veure com la noia es dirigia a la noia de les roques. Suposo que ella també ho hauria vist tot. Coi! Joder! Les dues es van començar a menjar el cos una a l'altra. Espero que el noi, davant la solitud, no pensés fer el mateix amb mi. Per si de cas, vaig començar a tocar una mica més.

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaah! El crit va envair la platja, va navegar per sobre les ones....vaig parar en sec.

La noia, la que havia sigut ben servida, va passar pel meu costat. Em va semblar reconèixer la foto d'una blocaire que llegeixo sovint. Déja vie? - li vaig dir-. Em va reconèixer, però avui ja havia estat ben servida...o potser estava molt confosa com per parlar amb mi. a més, no semblava tocar-hi gaire...perquè em va contestar que la que tornava a estar sobre les roques, li agradaria veure la Torre Agbar. Va marxar, per sort, perquè em sembla que es pensava que volia quelcom amb ella...

Vaig tocar una miqueta més. La noia de els roques es va aixecar i va desapareixer a la foscor. Per fi estava sol.

De sobte soroll a la sorra. Una noia va passar corrents, nua. Veí,pensava que havies entrenat bastant el sexe anal! No em vull més, m'ha fet mal! Veí, això nostre no funcionarà - va dir-. Un home va sortir de darrera les roques. Però - anava dient -, Candela, deixa'm explicar-me... Van marxar.

Em vaig quedar perplex, allò semblava una tarda de peli de ciencia ficció. Em va recordar l'escena aquella de la "Tapadera".

Vaig decidir marxar caminant per la sorra...per descomptat, en direcció contraria a aquella parella tan extranya. Una noia estudiava al balcó de casa seva...em vaig recordar de l'Alepsi, una blogger que portava tot el mes estudiant.

Quan estava a punt d'abandonar la platja, vaig veure dues noies ballant. Semblaven ballar ritmes brasilers. Una d'elles se'm va apropar.

- Hola, em dic Sidlia . Vols ballar amb nosaltres?

L'altre noia va encendre una llum d'aquestes de camping gas.

- Jo sóc la Joana... la dona de la llum - va riure -.

- Jo sóc en Robertinhos. Bé, si m'ensenyeu...no us diré que no.

- Sol una condició. Has de veure un got d'aquest líquid purificant.

- Bé - vaig dir - m'anirà bé una miqueta d'alcohol per desinhibir-me.

Un noi, que no havia vist fins llavors, va aparèixer.

- Sóc en Tondo Rotondo. Aquesta nit viuràs una experiencia única. Has sigut escollit per a gaudir d'una nit extraordinaria...però mai sabràs si ha sigut un somni o una realitat. El beuratge que estàs a punt de pendre és una poció que s'ha transmés de boca de druïda a boca de druïda fins a mi. Et permetrà accentuar els teus sentits aquesta nit. Beu i prepara't per a gaudir!

Em va allargar un bol de fusta amb un líquid transparent. Vaig beure...no tenia res a perdre. M'ho vaig beure d'un glop. No sentia res extrany.

De sobte, una escalfor em va cremar el cor i es va extendre per les venes. Va començar a sonar la música. La Sidlia i la Joana van apareixer nues i...

buf, deu ser un somni.

El que sí sé és que al matí següent un mosso em va despertar. "Waipueduca! Desperta ja!" El mosso es deia Joan. Em volia dur a la garjola per consum d'estupefaients a la platja, però finalment, després de subornar-lo, em va perdonar i dur a casa amb el cotxe policial.

Quan el meu cap va estar més clar, vaig trucar a la Rinxol, que tenia contactes en una agencia de viatges. Li vaig explicar el que m'havia passat.

- I ara li deus un viatge a Veneçuela al Mosso?

- Sí tia...però mira, li compraré els bitllets en una aerolinea que es diu "Santa Barbara" Airlines"...que es foti el mosso corrupte dels collons.

Va sonar el timbre.

- Un moment que obro la porta.

Vaig obrir...hi havia un bol de fusta ple d'un líquid transparent. Sol un missatge.

"Déja vie. Connexions from el veí de dalt, perquè a cops amb la vida i lluitant entre abismes, descubriràs la llum de dona que esperes. Segueix el camí de la Hormiguita i descubriràs que soy Candela. Em trobaràs a Waipueduca"

- Rinxol, et truco més tard.

No inspiration

Últimament, no tinc gens de ganes d'escriure al blog....

... a veure si aquestes linies obren la font creativa

Confessions sobre Confessions

La primera confessió és que em vaig passar les normes per alt, i hi havien més de 5 verdaderes...la déjà vie ja ho va ensumar...

1. He robat una estora en un bar de Paris a 2 metres del propietari. Després vaig robar una cadira d'una terrassa a davant del Panteon. Va ser com anar al Ikea, però més econòmic.

VERITAT Va ser una nit de boge..xera. Vàrem començar a fer una nit de robatoris. Gots, cartells, etc, fins que amb un altre vàrem començar a enrollar la catifa del bar i cames ajudeu-me. Després al metro, sentat a la cadira i amb la catifa....concediem audiencies reials a la gent que entrava

2. He intervingut en un baralla en una discoteca en la que van volar gots, van tirar gas lacrimogen i van desallotjar la disco. Em vaig lliurar de la garjola per casualitat

VERITAT La meva intervenció va ser curta. Algu em va empentar, tallant.-me la samarreta. No sé qui va començar, si un amic o el de l'altre grup. Però quatre del meu grup van passar una nit a la pressó d'una comissaria a Paris.


3. Conec a alguns dels bloggers que em visiten

VERITAT La Rinxol i la Déja Vie


4. A Brasil, vaig montar-m'ho amb una mulata que després va resultar ser un travesti

FALS Mai he estat a Brasil...però m'encantaria

5. Sóc bisexual

FALS Ja ho vaig dir en un post

6. Vaig insultar a un professor a classe.

VERITAT A quart EGB, un professor que em putejava li vaig insultar. És l'única vegada que ho he fet...en públic

7. M'han expulsat d'una classe a la universitat

VERITAT Perquè no callava i no paravem de riure amb el company de seient que portava el discman

8. He estat finalista en un premi literari de Tiana.

FALS Mai m'he presentat a un premi literari. Moltes gràcies per la confiança!

9. A França, vaig tocar el djembe amb la filla de Youssou N'Dour.

FALS Vaig començar a tocar djembe allà...però més voldria jo!!!!

10. En un creuer de Moscú a Sant Petersburg, a més d'enrollar-me amb una companya de creuer, vaig convertir-me en el John Travolta del vaixell després de desplegar el meu arsenal de moviments de cintura a la pista de ball

FALS / VERITAT No em vaig enrollar i tampoc tinc una cintura molt flexile, però sí que la meva desinvoltura i falta de vergonya a la pista de ball em va dur a l'estrellat!