dimarts, de maig 06, 2008

I Meeting Blogger 2008 : JOANA

Bienvenue al relat de la Jeanine, dic Joana. C'est pour moi un plaisir, dic un plaer, transportar-els al Paris del 2023, a la meva ciutat d'adopció, ciutat de cultura, de llums i foscors...Lloc on, després del pacte secret, la Joana torna a recordar els anys en que el seu cabell no necessitava tint. Seguim a la Joana i descobrim que, malgrat el pas dels anys, l'amor sempre perdura.
Llum i...acció!


París 2023

Estic dreta davant la porta giratòria d’un hotel. Mentre gira em passen pel davant un reguitzell d’imatges donant voltes. Com si la vida s’estés desfent en passatges… I de cop les imatges s’alenteixen i es van aturant.
La porta mou una barreja d’aire fred primaveral de fora amb un de tebi i confortable de dins.
A París sempre sol fer fred. I és de calaix que en les trobades especials s’hagi d’anar abrigat.
Porto abric, bufanda, guants, mitges…

“Durant la primavera del 2008 em vaig presentar a un concurs literari. El guanyador podia decidir a quin concursant conèixer en persona…. Vam decidir entre tots gaudir d’un cap de setmana a París i, des de llavors, la meva vida va donar un tomb…”

Em trec un guant i empenyo la porta giratòria del mateix hotel que durant 15 anys he visitat un cop a l’any, cada primavera des del 2008…
El gerent em dóna la benvinguda:

_ C’ést un plaisir que vous êtes chez nous… autre fois, Madame Jeanine… Bienvenie!

_ Bon soir R. Monsieur… W.J….. ?

_ Oui, Monsieur W.J et dans sa chambre…. Il vous attend…

M’agafa la bossa de mà i m’acompanya a l’ascensor. Em menja amb la mirada…

La mateixa habitació, el passadís… I el cor galopant, la mateixa sensació de sempre, un desig inconfessable i unes ganes immenses d’abraçar-lo…
Avui, però, tot és diferent. En l’última carta ens vam explicar que havíem enviudat, que podríem plantejar-nos les coses de diferent manera, que ens estimàvem…

Un impuls irrefrenable em fa aturar, camí de l’habitació.
El gerent ,un jove ben plantat, cada any més madur i de cabell rinxolat es sobresalta.

_ Vous êtes bien Madame?

_ Oui, R. Merci beaucoup. Je suis fatigué…

Mentre caminen passadís avall, se’m fa present el record de tantes nits, de tantes hores estimant-nos, de les seves mans escolant-se pel meu cos. M’emborratxo d’ell… un altre cop…
Un ram de tulipes, una capseta de bombons i xampany… Com cada any.
Els seus cabells platejats i la mirada cansada. Jo també tinc els cabells blancs… però me’ls pinto. He de demostrar-li, encara , la meva joventud….
Però no em puc enganyar. A qui enganyo?

Baixem a sopar. Res ha canviat al saló - bar. La imatge 15 anys després es difumina i, com un tapís gravat a la memòria, em crida….

“ Asseguts el dia de la despedida tots els participants del concurs. Al costat del Veí, la Rita i la Marina . Escoltant en Clint, la Jo mateixa,i la Tramuntana. I ballant a ritme de mambo el robertinhos amb la Metis i la Déjà Vie, l’Anonymus Writer i el Borrego. El cafè fumejant…
Havia estat un cap de setmana “diferent”.
Jo asseguda davant d’en W. J. Un silenci dens. La nit havia estat nostra. I vam segellar aquell pacte que ha durat 15 anys.”

No en sé res de la resta de companys. Però guardo un bell record. Amb ells, i durant una època, vam fer que la vida fos una mica més de color de rosa…

Fem via cap a l’habitació. Agafo la nota de la capseta, signada per en R, amb paraules dolces i elegants.

En W.J oferint-me una copa de xampany… el desig latent.
Avui, però, els dos sabem que serà la nostra última nit.

Alguna cosa hem confòs durant tots aquests anys. Potser sí ens hem estimat … en algun moment… O potser ens hem estat enganyant…


W.J Waipu Joan
R Robertinhos
Jeanine Joana

10 comentaris:

Rita ha dit...

Joana... quan sigui gran no, perquè ja en sóc, però... algun dia m'agradaria escriure com tu! Preciós!!!

Waipu Joan ha dit...

Carai... en aquest m'he posat una mica vermell.

El veí de dalt ha dit...

Oh, là, là! Qu'est ce grande madamme! Incomensurable.

Clint 2
Roberthinos 5
Anonimus writter 1
Waipu Joan 1
Veí 0

MeTis ha dit...

casi em fas plorar... excelent¡

Clint ha dit...

Com era d'esperar...bonic i sensual tot i l'edat!

[anonymous writer] ha dit...

M'agradat, quin glamour tot plegat ;)

Déjà vie ha dit...

aki hi ha gat amagat! aixó no pot acabar aixi. no, no no!!! molt maco.

Jo Mateixa ha dit...

Que macu!!!!!, m'encantaria que passes una cosa així que bonic no????

:-)

Waipu Carolina ha dit...

vaya , vaya...
No sabía nada sobre esa historia...
siempre los afectados nos enteramos al final
Saludos

Joana ha dit...

Carolina wapa!
Fue solo un préstamo....muy especial! Gracias a los dos!
Besos!