dijous, de maig 08, 2008

I Meeting Blogger 2008 : MARINA

La Marina, la que ens recorda que tenim que mantenir el somriure a la boca, m'envia un relat provocador. M'envia una ganyota del meu company de vinyeta,virtualment parlant.Per un dia, em fa fer de Hobbes...
Marina, suposo que després de la darrera festeta a ca el Veí no pots deslligar la imatge de "tigre" de mi.
Per cet, els "tigres" necessitem moltes coses per a estar contents...som uns sibarites!

Jo entenc que en Robertinhos estigui preocupat. Ell vol protagonisme i resulta q a 24h de la fi, encara no l'hi enviat la meva super historia. Però es que els problemes s'amunteguen. Que li faig fer? Com el faig ser? En la meva imaginació Robertinhos és el tigre d'en Calvin i els tigres no poden fer gaires coses, al menys jo no m'imagino un tigre fregant el plats, o regant les flors o seduint una dona.

L'altre problema son la resta de protagonistes... i es que no els conec! Jo sóc d'escriure històries amb un toc realista, no m'agrada inventar per inventar, bé poder es que no en sé.

Podría un tigre tendre i melancòlic enamorar la Dejà sota la llum de la lluna? O volar cap a països llunyans amb la Tramuntana? Escoltar les penes i alegries de la Jo Mateixa? Escriure un poema a dues mans amb l'Anonimous Writer? Veure passar les noies amb en Veí deDalt?

Només sé que el tigres, per macos que semblin, acaben mossegant. A mi no m'enganxa; per tant, faré el que ell vol, protagonista indispensable del meu relat, que tot i curt i fet a correcuita, només parla d'ell. Es fàcil fer contents als tigres!

5 comentaris:

Clint ha dit...

per no saber-ne, imaginar que el Robertinhos és un tigre té molt mèrit! jajaja que en deu estar d'ufanós el noi!

Déjà vie ha dit...

q maco. I la ganyota dl tigre m'encanta. Bona pensada akst relat, t'ha kdat molt xulo!

Metis ha dit...

ostras, marina, tu i jo almes gemelas.

Joana ha dit...

Mmmmm el pelatge d'aquest tigre deu ser d'una suavitat ... per amanyagar-lo!
Apa! Estaràs content eh? robertinhos!
Molt bé Marina!

El veí de dalt ha dit...

MArina,
que si estic amb tu, no em dedicaré pas a mirar passar les noies; quun és un cavaller!