dimecres, de juny 14, 2006

Cachao, Bona y la recogida selectiva

Genial, fabuloso, fantástico, qué dos figuras, yo no me lo pierdo, quiero ir, quiero ir, donde las entradas...y eso es una parte de lo que me viene a la cabeza cuando pienso en estos dos conciertos de julio....

Lo peor es que ahora, además de ver basura por todas partes y que no me moleste su olor, pienso...si los conciertos son en mi zona, cómo debo organizar la recogida selectiva?

Ya lo dicen, tengo un contrato basura y la vida es una mierda. Pues al menos, voy a llevarlos a reciclar de forma eficiente...siempre se puede esperar algo mejor, no?

He visto al Pijoaparte y me ha emocionado

Ella pelirroja l'Oreal.Gafas. Sonrisa. Elegante. Orgullosa de ser cortejada por él. Amor en su mirada, en sus ojos, en sus labios y en sus arrugas. Experiencia. Paso del tiempo. Pero el mismo cariño de sus apreciados veinte, cuando seguramente en esa estación (ni había gente ni tenía que abrirse paso entre el ramado de los vagones) ella bajaba con su bañador a rayas blancas y azules para mojarse los pies en el mar rodeada de los buitres pretendientes.

Él, la imagen del Pijoaparte veinteañero. Laca Schwarkoff. Bigotito. Claros en su cabello. Moreno. Nariz aguileña. Gafas de sol rayban modelo Top Gun. Camiseta a rayas de colores ajustada, marcando un cuerpo que en sus añorados veinte sería lo que hoy algunas llaman una tableta de chocolate. Galán de otros tiempos, deja a su amada en la puerta del tren, besándole la mano y la sigue con sus ojos mientras se cierran las puertas. Destila amor y cariño por cada gesto, mirada.

Le dice adiós con la mano, sonriendo. Ella le responde igual.

Me quedo sonriendo con esta postal. qué bonito pienso, disfrutar a los 70 años de un amor veinteañero. Qué bonito ser capaz de amar así después de toda la mierda que han sufrido durante 50 años. Qué bonito ser amado así, tanto a los veinte como a los 70

dimecres, de juny 07, 2006

El futur en un gra de pus

Puf!Per fi, aquell granet tan cabró havia petat i el pus havia adquirit la suficient pressió com per esquitxar el vidre.Quin descans!En aquell moment va tindre una visió. Ja té feina, parella, un quart de segle i la vida adulta per davant. I això vol dir que ja té totes les resposabilitats. S'ha integrat en la merda de sistema capitalista. S'ha integrat a la rutina horaria marcada per algú que no està subjecte a cap més rutina de la que li demana el seu cos. Viurà a Barcelona els propers dos anyets. De sobte li assetja la por. Podrà continuar sent feliç, riure, disfrutar de la vida, satisfer els seus desigs de saber i triunfar en totes les responsabilitats?

I que deu fer el seu altre jo en una altra dimensió?

dijous, de juny 01, 2006

Instant

Com moltes vegades em passa, jo anava fregant-me l'ull quan una noia oriental em va allargar una fulla de propaganda. Jo no l'havia vist i, per l'amor del ser suprem!!!!!!!, jo estava fregant-me l'ull!En fi ella va fer un pas enretirant el full i jo un pas deixant de fregar-me l'ull. Jo vaig allargar el braç per recollir el full i ella el va retirar.A l'instant següent jo vaig fer un pas fent que el meu braç continués fregant-se l'ull i ella em va imitar allargant-me el full. Finalment la màgia es va esvaïr quan tots dos vàrem continuar les nostres vides. Ella repartint propaganda. Jo fregant-me l'ull

Tot va succeïr en un instant. Tot va ser una coreografia. Tot va ser molt còmic

I el que em pregunto és...de què era la propaganda?