dijous, de maig 08, 2008

I Meeting Blogger 2008 : ROBERTINHOS

Aquest relat tanca la sèrie de relats. Demà penjaré el post amb els sistema de votació i com posar en contacte el guanyador amb els blogger del seu relat

Mirava el món i cada cop que entenia més el sistema, més preferia continuar vivint en la seva ignorancia.
Tenia que trencar amb un sistema de vida que no el satisfeia, però no trobava el refugi on anar i a què dedicar-se en aquesta escapada del món real.
Recordava una vegada, que es va trobar amb una persona que, tot i semblar una persona normal de la que trobem a diari en el barri, desprenia aquella llum especial que molta gent del seu entorn tenia apagada, concentrats en les tasques estipulades en la seva rutina. En Robertinhos, així es deia, li explicava la manera d'assaborir els somriures o com va rebutjar a la oferta que el sistema oficial ens vol fer creure que és una oportunitat.
La veritat és que a primer cop d'ull, en Robertinhos et podia semblar un fantasma, impressió que encara es veia incrementada si t'explicava les seves aventures sexuals (un dia que va estar tot el que li va permetre la bateria del iPod practicant sexe o la nit de bogeria amb una dona més gran que ell o el trio que es va montar en un cine) o que tenia programat una trobada en un hotel de Paris...el 2023!. Però en realitat en Robertinhos, si superaves la primera impressió, t'explicava històries insòlites i et descobria altres galaxies.
Vaig compartir durant uns anys pis de lloguer amb ell, allà a la Vil·la Olímpica. Durant aquell temps, pel pis van desfilar gent de tot tipus. Una tal Déjà Vie, una tal Joana, una que es feia dir Jo Mateixa, l'altre que aparcava el seu buga de més de 100 CV sobre l'acera (un tal Clint), el Veí de Dalt que acabava de sortir de l'armari, un tal Borrego, un tal Joan que era la reencarnació de John Lennon a Tarragona, un que mai volia dir el seu nom per a mantenir l'anonimat, una tal Metis o una fera passional que es deia Rita.
Durant aquell període que va conviure amb en Robertinhos, el món real li semblava que es podia modificar a diari. Però després que en Robertinhos, malalt a causa de les seves adiccions, marxés pel carrer de la Marina a descobrir la Tramuntana que li descobriria el remei que li retornés la salut, el pes del dies se li havia tornat a fer massa feixuc.

5 comentaris:

Clint ha dit...

ohhhh molt bé Robertinhos, has aconseguit tancar el cercle! jajaja tot i que personalment crec que no hauriem de votar, aquí guanyem tots, de debó! I consti que jo no aparco sobre la acera!

Déjà vie ha dit...

ooooooooooooooh. Doncs et dic una coseta, segur q el teu encara estava mes fora d plaç. :P:P:P ala! dolentó!

MeTis ha dit...

al menys algu m'abraça.

he caminat amb tu deja.

petons

MeTis ha dit...

aquest comentari era per la dejavie al anterior post.

no podries haverho fet d'altre vegada.

petons
gracies

El veí de dalt ha dit...

Si. Realment es fa difícil votar... Jo crec que donaré un dotze a tots. Val això?