dilluns, de desembre 29, 2008

Blocaire Invisible 2008

El/La meu/meva blocaire invisible té 2540 km i no sempre ha posseït el mateix nom i objectiu final.
Imitant a en Clint, desvelaré el/la meu/meva blocaire invisible d'aquest any, felicitats! (no us pensarieu que us diria el/la d'aquest any, no?)

Records embolicats

Hi han moments a la vida en que no acabes de veure clar què vols, què esperes trobar i com acabarà tot.
Com diu en Jordi (Cròniques de sota el mugró), malgrat saber que sóc lliure i em sento així, busques tornar a una gàbia. Si a això li afegim que busco una gàbia amb els barrots ben separats, però no sé quina, on, com ha de ser i de què està feta.
I amb aquest problema del elefant i la cadena, mires la resta del que t'envolta. Els pisos, les ganes de viatjar, amics, etc. I m'adono que malgrat no ser un "carpe diem", el meu embolic no és en blanc i negre sinó en colors.
I entre tant recordar aquests dies, he recordat la figura d'un professor de castellà a l'escola Santa Maria de Montalegre de Tiana. Es deia (i espero que encara es digui així) Màximo Sancho i vivia a Santa Coloma. Recordo gratament la seva tasca de professor. A les hores de tutoria ens llegia en veu alta un capítol de "La Odisea" o "El conde de Lucanor" o "La canción del pirata" o mites grecs. Amb ell vaig llegir clàssics espanyols com el Lazarillo de Tormes, el Quijote o el libro del buenamor. També novel·la artúrica. Vaig descobrir a Gabriel García Màrquez (relato de un náufrago i Cien años de soledad), a Bécquer, a Eduardo Mendoza (la Ciudad de los Prodigios) i a Juan Marsé (Últimas tardes con Teresa). Però la seva major obra va ser regar i fer crèixer en mi la llavor de l'amor per la lectura, per escriure i per gèneres que no havia visitat mai. Després vaig llegir Tolkien, Arturo Pérez Reverte, Quim Monzó, Michael Chabon, Isaac Asimov, Roberto Bolaño, Mario Benedetti, Pablo Neruda i altres. I per aquest motiu voldria donar les gràcies a aquest professor, al que espero que la sort li hagi somrigut.

dimarts, de desembre 23, 2008

Frases que marquen


A vegades hi han persones que ens marquen, malgrat que després, quan passen els anys, sol podem recordar la seva frase. Ni el seu nom, ni ben bé el seu aspecte.
Sempre recordo la frase d'una professora de cinquè curs de EGB...
"Robertinhos, tu pots donar molt més"
És una frase que m'ha marcat tant com aquella de,
"Sempre i quan no fagis mal a ningú, no et preocupis pel que pensi la gent si tú et diverteixes o et fa feliç"
Sorprenent com una persona pot estar formada per multitud de fragments de persones, anònimes o no, que han desfilat per la vida d'un. Podriem dir que amb aquella contribució, part de la persona continua vivint dins nostre
Pista pel blocaire invisible: He viatjat més amb la serie documental "The Lonely planet, pilot guides" que realment. No ha estat perquè no tingui ganes de viatjar, sinó perquè no tinc peles per fer-ho!

diumenge, de desembre 21, 2008

Esperits


Observava que ara les empreses están intentant extendre el nom de les begudes alcoholiques d'alta graduació, que fins ara sol l'havia escoltat en anglès, fent que la gent les anomeni begudes espirituoses.
Sempre m'ha fet gràcia aquest nom. No sóc amant de les begudes d'alta graduació, a excepció del ron...suposo que perquè així el "pirata" que porto dins es sent satisfet (abans també m'agradava el vodka, però va ser amb qui vaig compartir la primera borratxera i la resaca que em va deixar em va fer aborrir-lo)
I pensant en el nom d'espirituosos, recordo aquelles persones que mostren el seu esperit després de la segona copa...que ja se sap, que sol els nens i els borratxos no diuen mentides!
A partir d'ara, abans de votar, seria bo veure com responen els candidats als espirituosos, perquè si no tenen un mal fons...
PD: Comença el blocaire invisible! Jo ja he deixat una pista al bloc d'un dels anfitrions d'aquest any...a casa el veí (viu a dalt!).
Anònim, estic confu...cions!ja em deixaràs més pistes!

dimecres, de desembre 17, 2008

Confuci...ons


Llegia una cita de Confuci aquests dies que estic fent entrevistes de feina (aprofitant les vacances previes a abandonar la empresa),
Cuando nuestro espíritu se haya turbado por cualquier motivo, miramos y no vemos, escuchamos y no oímos, comemos y no saboreamos.
I avui m'he fixat en varies coses,
- Fa 3 semanes que sempre que vaig al gimnàs (un mínim de 2 cops/setmana), agafo la taquilla 69
- M'he tingut que submergir a l'aigua calentona del spa per deixar d'escoltar els crits dels iaios fent aiguagym (semblen una colla d'escolanets!)
- El croissant de xocol·lata que he esmorçat estava tan booooooo!!!!
Llavors, quan reia amb l'extrany fet de que ningú agafi la taquilla 69, he pensat que potser no estic turbat, sinó perturbat. Però el croissant estava tan boooo...

diumenge, de desembre 07, 2008

Rome wasn't built in a day


Un grup que m'agradava fins a la marxa de Skye Edwards.

La cançó de "Rome wasn't built in a day" sempre m'ha omplert de positivisme, d'aixecar el cap i mirar al Sol, de ballar i de riure. A més, el videoclip em transmet també això. Suposo que perquè m'agraden els videoclips de cançons, que m'entusiasmen, en el que apareix gent ballant absurdament a meitat del carrer sense que els importi (teòricament) el que pensin els altres.

A més em va de perles per definir el sentiment de llibertat que visc ara mateix, de felicitat per haver fet segons els meus ideals, per sentir el bon record (professional i personal) que deixo i em deixen, per encarar el futur amb més optimisme del que ja és habitual amb mi. Em sento lliure i alliberat. Això no té preu.

You and me we're meant to be
Walking free in harmony
One fine day we'll fly away
Don't you know that Rome wasn't built in a day

In this day and age it's so easy to stress
'Cause people are strange and you can never second guess
In order to love child we got to be strong
I'm caught in the crossfire why can't we get along

'Cause you and me we're meant to be
Walking free in harmony
One fine day we'll fly away
Don't you know that Rome wasn't built in a day
I'm having a daydream, we're getting somewhere
I'm kissing your lips and running fingers through your hair
I'm as nervous as you 'bout making it right
Though we know we were wrong, we can't give up the fight
Oh no

'Cause you and me we're meant to be
Walking free in harmony
One fine day we'll run away
Don't you know that Rome wasn't built in a day

You and me we're meant to be
Walking free in harmony
One fine day we'll fly away
Don't you know that Rome wasn't built in a day


dissabte, de desembre 06, 2008

Icaro


Esta semana he cogido vacaciones y a finales de este mes no renovaré con la empresa en la que trabajo. Me vencía el contrato y, dado que con la nueva adjudicación sobran gestores, era irme de la empresa o exiliarme en un lugar de difícil retorno.
Os ahorraré las explicaciones del porque, sólo que aún hoy no sé exactamente la causa de que haya sido el elegido.
Sin embargo, me quedo con las reacciones de la gente. Desde compañeros ingenieros llorando mi marcha, hasta el almuerzo que organizaron mis subordinados (algunos me están buscando trabajo...me imagino la frase "era mi jefe pero ahora no tiene trabajo y...") o las reacciones de sorpresa y apoyo de mis clientes (otros que también me buscan trabajo). Me llena de orgullo el que todos menos mi jefe me valoren como gran profesional y gran persona. Al fin y al cabo esa es la huella que dejo.
Por el trabajo siento decepción. Ya hacía meses que no estaba a gusto en él y quería cambiar de posición o bien de empresa.
Ahora mismo me siento como el padre de Icaro, porque yo no tengo curiosidad por volar hasta el Sol, sólo quiero volar, aunque sienta en mi la tristeza de dejar atrás personas que no pueden volar conmigo.
Y ya saben, si saben de alguna oferta para un ingeniero con experiencia de manager e interés en el project management, ingeniería de procesos, logística y marketing, sólo decirme donde debo aterrizar.