Ahir estava el marit de la botiguera que em va regalar la pulsera. Ell és senegalés i parla poc espanyol. Gràcies a la intervenció de la meva acompanyant, vàrem començar a parlar amb francés, discutint sobre música africana. Jo volia canviar un collar que em vaig comprar i no em quedava gens bé per un cd. Però no volia caure en els clàssics Salif Keita, ali Farka Toure, Toumani diabaté o Youssou N'Dour...més que res perquè ja tinc quasibé tota la seva discografia. D'aquesta manera, gràcies a les seves recomanacions, he descobert a Cheik Lo, un cantant senegalés molt en la línea traçada per Youssou N'Dour i a Rokia Traoré, una cantant malinesa.
Us vull felicitar l'any amb la traducció a l'anglés de dues de les cançons de Rokia Traoré, incloses a l'àlbum Bowmboï
Manian
What have I done to deserve such a life?
Who have I offended in heaven?
Those children of wealthy parents
What have they given as an offering?
Their hands were rinsed in clear water,
Mine in oil.
Those who had their hands dried by the sun
Were the most privileged?
They were housed
They were fed
They were cared for
They were sent to school
Those who had their hands dried
Got all the changes
As for me, I wander the streets,
Waiting for mine to dry themselves.
...
M'Bifo
It is true that strength is in unity
Thank you my love
For being at my side no matter what.
Only a distant memory remains
Of my solitude and my fears
Now I am strong in your support
Your presence makes me radiant
I still remember my sadness
When I observed couples
Crushed by the weight of their bond
Men and women for whom
Union becomes a yoke
"Solitude would be a guarantee of a more agreable life"
I told myself
I would not have to deal with the sweet bitterness
Which pervades couples with the passage of time
This way I would only enjoy love affairs
Never bitter unions
These sad thoughts are far behind me
At your side, I have trascended all that
When things go badly
We leave each other
And we should tell each other
When we are happy
Thank you my love, thank you my dearest
I brought you an empty receptacle from the period of my solitude
You filled it with love, you have filled me with happiness
...
Agafeu un, el que volgueu, o els dos...o cap.
----------------------
Post 200
No pensava arribar tan lluny tan aviat. Us dono les gracies a tots els que em llegiu i em comenteu, ja que la il·lusió de rebre les vostres opinions m'ha motivat a escriure...més
Us desitjo un feliç 2007
11 comentaris:
Gràcies a tu per escriure!!
Bon any nou!!!!!
Que siguis molt feliç!
bon any nou¡
i gracies per els noms dels grups. no els coneixia. buscare algo.
Bon any 2007 camarada!
Has creat un bon blog i et felicito...
Per cert, ja ha arribat l'any que ve...això vol dir que aquest any et toca Camp Nou!
No t'oblidis!
Hola rober,
Jo com que sóc molt acaparadora t'agafo els dos!!
Conec la música de Salif Keita però aquesta de Rokia Traoré, no.
I et seguirem comentant perquè et motivis més i escriguis més.
Un petó!
Bon Any!
q wai la botiga akesta q dius!!! la buscare d musica africana no ens se gaire pro em molaria tener alguna cosa. ja me'n passaras!!
Un ptonas!
Candela moltes gràcies. Et desitjo el mateix...més una càmara digital i un mòbil nou! ;P
Metis de res. Benvinguda. Pots remenar entre els posts per a més suggeriments. Està una mica desordenat, però agafa el que vulguis
Joan moltes gràcies. Sí, espero anar al Camp Nou aquest any. Com serà això? Disfruta del teu viage...per cert...ja em diràs què tal ha anat el vol!
Joana Una recomanació : Ali Farka Touré i Toumani Diabaté al disc "In the heart of the moon", grammy 2005. Genial, la kora i la percussió. Tu has aportat molta llum al blog! :)
déjà vie passa-t'hi quan puguis. A mi m'encanta. Quan vulguis te'n passo, encara que si no pots esperar sempre pots agafar el emule i... o bé la cartera plena de bitllets i... (la música que no és tant comercial com per estar al top manta encara la fan pagar a preu d'or). Per cert, dilluns 1 de gener del 2007 a les 19h cinemes Icaria. Pantalons texans, cabell curt, samarreta negra de màniga llarga... estaré veient déjà vie per tot arreu?
jajajajajaja q em pixo. No mu puc creure!!!! maco no, no soc jo. Potser seria mes facil dirme com ets tu i si et veig dirte algo. Clar q amb lo dspistada q soc i lo poc q m'hi fixo no se si fariem res...jajajajajaja q bó, q bó!! home la veritat es q la roba q dscrius podria ser perfectament jo, llastima q no vaig sovint a l'icaria, prefereixo anar a verdi q em cau mes aprop.
Deu meu no tindras sindrome de Déjà vie???
buf! començo a pensar que sí!
no ho sé noia...
Tenim moltes coses d'aprendre d'Àfrica. Ja vaig fixar-me en lo del meme que anomenaves el wolof i no tothom entra més enllà i s'endinsa en cultures tant diferents i alhora -gràcies a la globalització- tant properes degut a la diàspora.
Una abraçada... ah! I m'ha agradat molt el darrer cimentari que has deixat al meu blog :)
Ostres, que sofisticada la música que escoltes!!! Jajajaja! No, no, en sèrio, que m'encanta!
Feliç 2007 per a tu també! Esperem que durant aquest any arribis encara més lluny!!!!!!!!!
Tondo gracies. M'afalaga que t'agradés. Jo sempre m'he sentit atret per Àfrica. Per la música, la vaig començar a escoltar quan Youssou N'Dour va caure a les meves mans (el cd, clar) a la biblioteca. Després he anat aprofundint.
Alepsi sofisticada? No escolto de tot. des dels stones, U2, Robbie willams, Bob Marley, Carlinhos Brown, Toquinho, Mozart, Beethoven, Richard Bona, Habana Abierta, Compay segundo... Feliç 2007
Publica un comentari a l'entrada