Sóc heterosexual.
No és una declaració de principis, ni m'intento autoconvencer.
No sóc homòfob, aviso per a que no es tergiversin les meves paraules.
Moltes vegades la gent pensa que jo sóc gay o bisexual. Fa dos anys vaig conèixer un grup de persones de parla anglesa. Dos anys després encara pensen que sóc bisexual.
Avui m'han comentat que el meu blog és de dona, ja que els dels homes solen ser menys íntims, més tecnològics...més freds. Jo crec que no té per què, però la meva opinió no és vàlida, ja que crec que em diferencio bastant de la majoria d'homes que m'envolten. Sempre sento que hi ha un no sé què que em fa diferent. No em consideo únic, però sí pertanyent a una minoria.
D'home o de dona? Què és aquest no sé què?
Preguntes per a les que no tinc resposta...dues més a la llista...i ja sabeu la frase que el Mario Benedetti va veure pintada en una paret de Montevideo (i que abans apareixia a la capçalera d'aquest blog fins que vaig veure que un altre blog també l'emprava) : Ahora que teniamos las respuestas nos cambiaron las preguntas
2 comentaris:
Vaya chorrada això del bloc de dona, no??? Perdó, eh? Però... vols dir? Ai, no sé, jo el veig masculí en tant en quant l'escriu un home... hi ha coses que no entendré mai....
sí una xorrada, però em va sobtar. Suposo que s´´i, hi han coses que no entendrem mai!
;)
Publica un comentari a l'entrada