dissabte, de desembre 02, 2006

Retorn a la universitat

tots treballàvem, tots 25 a 30, vàrem oblidar les nostres responsabilitats i va ser com si tots estiguessim a la taula del bar de la universitat.

Sol va faltar la presencia de Heraclio Fournier i la del típic que explica acudits.

Era com a primer d'enginyeria, aquells matins al bar, descobrint jocs de cartes, rient. Erem dotze, a voltes més. No ens preocupava el nostre futur. La majoria erem els millors de les nostres respectives escoles. Portàvem anys escoltant la cantarella "vigila, que l'any anterior va ser fàcil, però aquest curs serà molt més difícil. No et serà tan fàcil treure bones notes", i dedicant el temps d'estudi a llegir novel·les, còmics, jugar al pc, estudiant per l'examen la tarda anterior i veient els excel·lents com el més normal. De la taula d'aquell bar sol vàrem quedar quatre, ningú va passar primer curs amb un any i sol dos no ens vàrem retrasar mai més a la carrera.

Aquest cop, per això, no em vaig estar gaire estona. No vaig perdre la tarda i vaig anar a buscar a una de les persones que més m'estimo justament a la porta d'enginyeria industrial.

I és que la taula del bar únicament és el box de la vida, on pares, descanses, recobres energia i passes una bona estona, abans de continuar corrent i disfrutant de la teva vida. Si et quedes massa estona al box corres el risc de quedar en volta perduda i ser desqualificat

3 comentaris:

Tondo Rotondo ha dit...

Ara que ho dius fa temps que no saludo el Sr. Heraclio Fournier... ens anem fent jaios... :)

Sidlia ha dit...

industrials...

a zona universitària?

mític bar, on he passat moltes estones...i més hores del compte, també.

Fins que ara, potser tard..., però arriba...arribo a la mateixa conclusió.

Deixo els boxes...i corro sola.
Encara em queda molta carrera per endavant..., i molta pista per recuperar.

No vull que em desqualifiquin.

ptons.

Robertinhos ha dit...

sí, a zona universitaria (Palau Reial concretament... ;P)

Segur que encara no estàs desqualificada...i tampoc crec que corris sola.

No perdis l'esperança. a vegades, com al Dakar, l'objectiu no és guanyar, sino arribar al final havent disfrutat plenament del trajecte