Descobrint tresors

Aquests dies estic de vacances...fins el 3 de gener. He aprofitat per fer una cosa que m'agrada bastant. Anar a la biblioteca i remenar entre els cd's.

L'altre dia, a més de peces pel meu gust ja consagrades (Toumani Diabate amb el seu "Boulevard de l'Independance" i Ibrahim Ferrer, que potser som familia) vaig trobar dos petits tresors : Un el "Mambo Sinuendo", gran disc on Ry Cooder es junta amb Manuel Galban i Angá. I l'altre, un disc titulat "el negro del blanco". Sol hi ha clarinet i guitarra, però a vegades, pocs instruments formen una orquestra.

Aquest Nadal m'han regalat el disc de Horacio Fumero "Contrabajeando". Latin jazz, amb un contrabaijista enorme i José Reinoso al piano.

Ahir vaig tornar a passar per la biblio. Com vaig anar a veure "The Holiday", peli a la que no donaran un Oscar però que et permet passar una estoneta, tenia un tema pendent i el vaig trobar. El disc titulat "Tutto Morriconne", on recull 34 BSO del compositor Ennio Morriconne. Totes sinfòniques. En aquest disc trobareu desde temes de la peli "The Mission" fins a la clàssica de "El bueno, el feo y el malo" (Clint Eastwood enorme!). A més, també van caure la BSO de Calle 54, un de latin jazz amb Chucho Valdés i el seu "New sound concepts" i una petita troballa. La troballa és un disc de disseny cutre, titulat "The conga kings". Quan ja l'estava dessant al seu lloc, vaig llegir qui eren : Giovanni Hidalgo, Patato Valdés y Cándido. 3 maestros de les congues junts! Vaig demanar perdó al déu de la música i vaig demanar un càstig per als dissenyadors de la portada al déu del disseny.

Un apunt amb Calle 54. Pels amants del latin jazz, aquí trobareu a Bebo Valdés tocant amb Cachao un "Lágrimas Negras" màgic, a Michel Camilo (excel·lent pianista dominicà...recomano el seu "On the other hand") amb la seva gran sort de comptar amb la companyia d'un dels millors bateries que hi han actualment, Horacio "El Negro" Hernández; a Chucho Valdés, al gran pianista Chano Domínguez (un maestro, mesclant jazz i flamenc, però anant més enllà del que això significa), a Tito Puente, a Paquito D'Rivera (el creador del "Oye como va", famós per la versió de Carlos Santana), etc.

El Fernando Trueba, mecenes de la música afrocubana, ha tingut la gran sort d'estar-hi present. És com l'Andy Garcia, que a més d'actor, també compta amb uns estudis de grabació i amb la sort d'haver tocat el bongos amb Cachao al disc "¡Ahora sí!". Sincerament, envejo sanament la sort que tenen d'haver estat envoltats d'autèntics mestres de la música, de gent que és capaç de fer magia amb cada nota.

Continuaré escoltant...