dimarts, de gener 02, 2007

Relat d'un cd ratllat

Sempre havia sigut molt possessiu. Li agradava ser el més de tot. El qui més música tenia. El qui més llibres tenia. El qui...

De gran continuava igual. La seva ambició sense límits l'havia dut al capdamunt de la piràmide jeràrquica de l'empresa. Sovint, quan els pocs que el suportaven, més que res per compromís, l'envoltaven, li agradava explicar el seu camí a l'empresa. Com va entrar el primer dia, sent encara un jovenet, per a ser qui més cd's tingués. Poc a poc, va anar passant per tots els càrrecs de l'empresa fins arribar a director general i posteriorment a propietari. La seva ambició de ser el més de més no s'aturava sota cap concepte. Parasitàriament absorbia el savoir faire del seu entorn i després destruia, tot mètode era vàlid, els seus competidors fins a erigir-se en el més de més.

Era qui més cds tenia en el món. Havia emprat el mètode d'encarir el preu del cd a un nivell tal que la resta de mortals mai poguèssin arribar a posseïr la seva col·lecció. Darrerament li havia sortit uns problemes...les biblioteques, el grabador de mp3 i el top manta.

Putos immigrants, es deia...li estaven rebentant la seva tàctica del preu excessiu. Per sort, havia pogut pactar que els deixaria estar al carrer si sol oferien copies de cds de triunfitos i altres productes de gran consum. Per si de cas, de tant en tant, pagava al cap de la policia per a fer unes batudes i recordar als fotuts immigrants que en qualsevol moment ell, el més de més, els podia fotre de potes al cayuco i enviar-los al seu país.

Amb els grabadors mp3 estava pagant a un tal Bill Gates (algun dia el destruïria per ser qui més software tingui) per a crear virus que infectessin l'ordenador del mal parit violador de la llei de la protecció intel·lectual.

amb les biblioteques ho tenia més complicat. La persona que feia les compres per les biblioteques se li resistia. Per això ha iniciat la seva croada particular. Començant per la biblioteca del seu poble. Va amb el seu carnet blauet de biblioteca, agafa un cd i quan el té a casa el ratlla fins a deixar-lo irreproduïble.

Ha de ser prudent, per a que no es noti, però té previst que en el plaç de 3 anys ell i els seus sicaris puguin destruïr tots els cd's que es troben avui en dia a les biblioteques.

L'altre dia vaig agafar uns d'aquests cd's. Voldria dedicar aquest post als crits esfereïdors que emetia el cd de Chucho Valdés "New Conceptions" (track 1, 2, 3, 4) i el de "Tutto Morricone" (cd 1 track 4).

Crítica a totes aquestes persones que agafen un cd o llibre a la biblio i el tracten de manera que el deixen en pèsimes condicions. Penseu que darrera vostre moltes més persones voldrien gaudir de l'oportunitat de disfrutar amb el material que vosaltres heu tingut una temporada a casa vostra

4 comentaris:

Joana ha dit...

El món està ple de gent ambiciosa, de gent que no sap compartir, que només pensen en ells. Pot ser que tinguin moltes mancances.
Una trista realitat.

metis ha dit...

Desde luego si que es una verguenza como la gente trata el material que debe de servir para otra gente. yo a estos les haria, puestos ya a hacer a todo el mundo, un carnet como el de puntos. Por cada libro o cd defectuoso devuelto un punto menos hasta no poder alquilar mas.

petos (escriure en catala no es el meu fort)

El veí de dalt ha dit...

Cd's, llibres, revistes,...amics, persones,...usar y tirar.

Candela ha dit...

Jo soc una addicta a fer servir el carnet blau i sé perfectament del que parles, una vergonya!

COP DE MALL!