dijous, de setembre 14, 2006

Una pena se siente en el alma cuando un amigo se va

dut per la corrent de la pluja he arribat a dijous, entre tormentes a la feina, trons, inundacions,nervis...

han tornat les classes de percussió, per fi! com enyorava sentir aquella sensació indescriptible que sento quan toco, quan el meu ritme es junta amb el d'una altra persona.

dut per la corrent em trobo que dintre de unes hores, una persona a qui aprecio molt, malgrat que sol fa un any que la conec (a vegades trobes persones que un any t'arriben més que altres en una vida), marxarà al seu país per estar allí com a mínim dos anys. Ningú, ni ell mateix, sap si tornarà. Jo estic segur que, si no s'emborratxa, el veuré al TN en el càrrec de Condolezza Rice. Esperem que el president no sigui com el ruc que tenen ara!

I quina tristor saber que ja no hi hauran més croissants de xocolata i café al bar estudiantil després d'una nit de festa o el refugi de pau i sabiesa enmig de l'enrenou d'un pis de 4 guiris montant una festa.

5 comentaris:

rinxol ha dit...

he'll come back, you'll see!:) sempre hi tornarà a haver croissants de xocolata a l'estudiantil, encara que tinguem 40 anys i acabem de decidir canviar de feina... sempre et quedarà París, sempre ens quedarà l'estudiantil! ;)

rinxol ha dit...

he'll come back, you'll see!:) sempre hi tornarà a haver croissants de xocolata a l'estudiantil, encara que tinguem 40 anys i acabem de decidir canviar de feina... sempre et quedarà París, sempre ens quedarà l'estudiantil! ;)

La hormiguita ha dit...

I la corrent portarà noves sorpreses...
Saludos

Sidlia ha dit...

i perquè no proves una coca-cola al central park? o un hot dog a las vegas?

segur que quan tornes encara aprecies més els croissants de xocolata a l'estudiantil...

mític lloc, per cert.

ptonàs.

Robertinhos ha dit...

merci.

Sidlia, Central Park em queda una mica lluny quan surto de festa, però bé, podem provar una Coca-Cola a Ciutadella Park, que encara que no és el mateix, tampoco és igual