M'agrada surfejar la ola de la vida,
anant al límit per la cresta,
o bé per dins del loop,
sentint la vida passar,
però contemplant-la,
i anant al seu ritme.
altres vegades perdo l'equilibri, l'ola m'arrassa, m'arrossega,
i em foto una hòstia bastant considerable.
Per sort, de moment, sempre em queden forces per a tornar a agafar la taula
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada