Ha tornat el Tato i amb ell, després de mes i mig ha tornat la percussió a la meva vida, tocada per mi, clar. Però quelcom ha canviat. Em sento com congelat, com un petit gegant recobert de glaç a qui poc a poc van descongelant i recuperant moviments que feia temps havia oblidat. Vaig recordant ritmes que de sobte les meves mans toquen a velocitat creixent i em quedo mig sorprés perquè pensava que ja ho havien oblidat.
Però com en un enamorament, he perdut part de passió. Vaig començar a rebre lliçons per apendre a tocar diferents instruments de percussió perquè volia tocar al carrer, amb gent, per a poder conectar amb un desconegut fa 2 minuts a través de la música. És a dir, per a tocar amb gent i al carrer, com a Paris. Però aquí sol ho he pogut fer poquets cops.
Així que ja he trobat la solució. Penjaré un anunci i contestaré a un altre. Escriuré un anunci per a cercar a un guitarrista (guitarra espanyola), 2 o 3 percussionistes, un vent (o dos) i el que sorgeixi que cregui que pugui aportar alguna cosa. I d'aquesta manera formar un grup per assajar després de la sobretaula del cap de setmana. I contestaré a un que busquin percussionistes.
Espero poder convidar-vos a un concert
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada