anava volant sense ales, entre el bosc. Les branques dançaven al ritme del vent. Va veure el drac compartint amb Sant Jordi una cuixeta a l'ast (aromatitzada a la rosa) de la pija de la princesa. Va saludar als tres porquets, que regien una granja a les afores del poble. Finalment, cansat va parar a dinar a casa del Cid campeador, on la seva bella dona, Seresade, preparava un couscous fantàstic. Després d'una animada conversa, van quedar per anar un dia a fer un volt a cavall amb Tirant, inclús van insinuar anar a fer un soparet a Camelot. Tots dos sabien que no ho farien, sobretot perquè el Cid no s'atrevia a deixar a la Seresade sola molt de temps. Diuen que un tal Don Juan rondava pels voltants. Va tornar a volar, saludant a Diana, que estava mig amagada intentant fer una bona captura. De sobte va rebre una patacada. El cabrón d'Hermes s'havia saltat el ceda. Tot dolorit, va aprofitar que hi havien uns elfs allà al costat per escoltar les seves històries i sanar les seves ferides.
De sobte un soroll el va despertar, i es va trobar al seu jefe.
Al final, de tots els contes i llegendes, sol els ogres existeixen a la vida real. O com a mínim, són els únics que es deixen veure als nostres ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada