dissabte, de setembre 02, 2006

No es pot ser sempre un mateix...al 100%

M'encanta escriure o pràcticar nous ritmes percussius en calçotets i una samarreta vella, gastada, cutre. Em crea una comoditat única, un relax, una tranquilitat... (no m'he pogut estar, què hi farem!) que em permet ordenar el flux (no sempre constant) de pensaments. Com m'agradaria anar a treballar així enlloc de traje i corbata! Això sí, evitaria que el colló esquerra se'm veiés penjant pel forat dels calçotets (m'havia oblidat de dir que per estar per casa, m'agrada posar-me uns antics calçotets que són com un pantalonet curt, i que de tant tocar-me les webs s'ha fet un forat). Segurament, encara que augmenta la meva creativitat, em despatxarien als 5 segons d'entrar per la porta.

I és que no sempre podem fer el que volem, no sempre podem ser nosaltres mateixos al 100%, perquè a vegades ens tenim que acollir al protocol, a les normes. Això sí, quan disposem de temps per nosaltres, millor evitar que totes aquestes mandangues socials ens encorsetin.

Per això, quan estic a casa, m'encanta sentir l'airet al colló esquerra que penja pel forat dels calçotets.

2 comentaris:

Vierneto ha dit...

Jo crec que hauria d'estar-te permés de treballar amb l'indumentària que creguessis més convenient...encara que potser fent unes concesssions als convencionalismes socials: Què et sembla treballar amb una impecable camisa blanca de festa, un corbatí, sense pantalons, amb calçotets -nous i a la teva mida-. Considero que seria una indumentària prou digna que podria dignificar força la teva imatge masculina. No vec perquè els calçotets -ja siguin slip, boxer, short- han de tenir forçosament una connotació còmica.
vierneto@yahoo.es

Robertinhos ha dit...

Hola Vierneto,

lo dels calçotets a casa, encara que veritat, no ho dic amb connotacions còmiques. Entenc que els boys, gogos, enginyers, caixeres del caprabo, etc vesteixen amb un uniforme. De fet, hi ha ejecutius que es senten més segurs d'ells mateixos amb traje, com si fos una corassa. També, en certes reunios, augmentes la teva credibilitat amb traje i corbata (almenys a Espanya). Lo dels calçotets és una exageració, còmica per qui em conegui, ja que no m'agrada sortir al carrer sense un pantaló.

Sí que m'agradaria vestir informal, amb texans i samarreta. La gent que em coneix sap que no m'agraden els trajes i les corbates. M'incomoden. I em crea certa tensió dur-lo. I en canvi, he deixat de ser jo mateix 8 hores al dia vestint un...

Aquesta entrada al blog anava dirigida a una amiga que llegeix el blog. I com que no hi han gaires persones que coneguin el meu blog vaig permetre'm una entrada que sol 1 persona compendria al 100%

Espero seguir tenint noticies teves.