Una de les primeres coses que m'ha sobtat al posar el contador de visites és veure que tinc més visites que comentaris. Els tons que passeu per aquests megues al ciberespai, mireu, llegiu (potser) i aneu a un altre lloc. Jo pensava que el blog tenia pocs visitants i que aquells que passaven deixaven una petjada, un play!
Jo no sé si us agraden o no els posts. Avui m'han dit que els meus posts són difícils de comentar, ja que en ells expreso opinions o fets íntims els quals sol poden ser comentats per persones que em coneguin a la vida real.
Jo crec que no. No conec a la Sidlia, ni al Tondo, ni a la Joana...però sí que sóc capaç de comentar els seus posts, encara que expressin sentiments.Tot és qüestió de pensar en les meves experiències vitals. També, si no m'agrada el post, mostro la meva crítica / disconformitat.
Altra cosa, seria que els posts no es despertessin res més que indiferència...llavors els escrits no estarien transmetent el que vull que transmetin (alegria, tristor, melancolia, ironia, etc.)
Vosaltres què penseu?
4 comentaris:
roberthinos,
No t'hi amoïnis. Ni per les visites sense comentaris, ni pel que escrius ni per suposat per la identitat sexual ;), només faltaria!
Et diré un secret ( perquè aquí tot és confidencial, no? ). És evident que el que escriu cadascú no agrada a tothom. El mateix passa quan llegim. En definitiva, qui parla un mateix llenguatge, s'enten i per sobre de tot respecta la diversitat.
Felicitats pel bloc!!!
merci Joana!
petonàs
Hola, estava visitant el teu bloc i mira, si no fos per aquest post no hagués deixat comentari. jo no acostumo a comentar el primer dia i hi ha molta gent que llegeix i no comenta. També és un rotllo deixar comentaris "per obligació", no?
sí, per obligació és un rotllo. Però el post era generat pel comentari que m'han fet de que els meus posts són difícils de comentar. I jo discrepava...
Benvingut kurtz. Tranquil, no comentis si no vols ;)
Publica un comentari a l'entrada