Després vaig marxar a Paris i vaig conèixer la meva segona familia i la meva segona ciutat. Cada dia et despertaven amb un toc a la porta i una activitat per fer.
Després vaig tornar a Barcelona i vaig passar a descobrir que la majoria d'amics en realitat no ho eren. Va ser la primera lliçó. Amb el pas del temps he anat dirigint els meus esforços per aquella gent que realment són amics. Ara no puc dir que surto amb tres grups diferents de gent, però sí que els amics són realment amics.
A vegades la vida té una foma recargolada d'ensenyar-te les coses, però per sort, sempre té moltes gotes de colors diferents
4 comentaris:
Molt cert. Aprenem d'aquests matisos.
Saludos
La vida és qui t'acaba ensenyant del tot.
Ara , els amics que et queden són per tota la vida. I aquests són els que valen la pena.
Bon pont si en fas!
hormiguita, joana. Espero apendre d'aquests matisos.
Joana, faig pont, però els euros no arriben per a viatjar
bon pont als dos!
El problema acostuma a ser a qeu ens autoengayen en les relacions amb els demés y en concret amb els amics.
Publica un comentari a l'entrada