És el quart element més abundant a l'escorça terrestre, malgrat que el preferim en un aliatge amb carboni
dimecres, de desembre 30, 2009
dilluns, de desembre 28, 2009
De la meva Jukebox: Roberto Fonseca
QUI ÉS?
Pianista cubà nascut el 1975 a la ciutat de La Habana (Cuba). Als 4 anys es comença a interessar pels instruments de percussió i als 8 entra a l'escola de piano. Després d'interessar-se per la música afrocubana, la popular i el jazz...als 14 anys comença a compondre peces d'afrocuban jazz.
Després d'experiencies previes i discs com "Temperamento" l'any 1998, el 1999 treu el seu primer disc en solitari, "Tiene que ver". A partir d'aquí ve el 2001 "No Limit" y "Elengo". I el 2007 el disc que el dóna a conèixer a Espanya "Zamazu". Aquest 2009 acaba de treure "Akokan" (cor, en Yoruba).
Aquest genial pianista no sol té projectes personals, sinó que també va tocar amb músics com Ibrahim Ferrer a la gira "Buenos Hermanos tour" o està implicat en el projecte "Havana Cultura Sound". Aquest darrer projecte, produït per Gilles Peterson (dj amant de les músiques del món, especialment Brasil i Cuba, que també ha remasteritzat a la Fania All Stars) és un recull de música popular cubana...i de la música popular d'ara.
Com diu Roberto Fonseca, "La música es lo que te hace vivir"
COM EL VAS CONÈIXER?
El disc Zamazu va aparèixer recomanat per un crític musical de gust musical similar al meu (pel latin jazz i músiques del món). Vaig aprofitar que Roberto Fonseca feia un concert a l'Auditori i el vaig anar a escoltar en viu. Em va agradar molt, tant que em vaig comprar el cd.
QUINA CANÇÓ RECOMANES?
M'agraden els discs de Roberto Fonseca perquè comencen amb un tros d'alguna missa Yoruba,
Si una luz redentora te llama, buen ser,
y te llama con amor a la tierra,
yo quisiera ver a ese ser
cantándole al verbo al divino Manuel.
Oye buen ser, avanza y ven,
que el coro te llama y te dice ven.
¡ay ,buen ser! avanza y ven
que el coro te llama y te dice ven.
Per després donar pas a un latin jazz de qualitat.
Personalment, el disc que més m'agrada de Roberto Fonseca és el "Zamazu" i la cançó que recomanaria se la disputen "Clandestino", "Congo Árabe", "Zamazu" i "Zamazamazu".
Per escollir una, diré que "Zamazu" i "Zamazamazu", considerant una continuació d'altra. El títol ve d'una paraula que es va inventar la filla del pianista.
Les cançons les podeu escoltar al MySpace o al Spotify.
divendres, de desembre 25, 2009
I Pessebre Blocaire 2009
En Món, aquella que sempre està sota el garrofer veient com pengen, es va empescar fer un Pessebre Blocaire...i a mi em va deixar participar-hi quan ja estava tancada la inscripció.
GRÀCIES MÓN!!!
La meva figura és el camell-caricatura...fins i tot en un pessebre faig el paiasso!
Aprofito per a desitjar que no us empatxeu a turrons i canelons i que recordeu que aquest Any Nou aprofiteu per a fer realitat els vostres desitjos, que és la segona Lluna plena del mes, un fet que no es donava desde feia 5 o 6 anys (segons les meves fonts...). Als creients..........
ALWAYS LOOK ON THE BRIGHT, SIDE OF YOUR LIFE NANA NANANA NANANAAAA
Pista Blocaire Invisible 4+1: La lletra E està present al títol del seu blog i aquí hi amago dues pistes.
Pista Blocaire Invisible 4+1: La lletra E està present al títol del seu blog i aquí hi amago dues pistes.
dimarts, de desembre 22, 2009
Primera mostra de les fotografies del DÉJÀ TÉ LA MÀ TOO MUCH STRONG, DONA
Les primeres fotografies del concurs de fotografia DÉJÀ TÉ LA MÀ TOO MUCH STRONG DONA ja comencen a arribar!
La qualitat és alta, malgrat que suposo que baixarà quan rebi les del Veí i el Paseante, que ja sabeu són "La extraña pareja" blocaire...
GRÀCIES PER LA VOSTRA PARTICIPACIÓ!!!
De moment, per obrir boca, us deixo amb una mostra de les fotografies del Sr. Tibau, el primer a va enviar les seves imatges a concurs. Tot un honor comptar amb la seva participació.
I ELS QUE ENCARA NO HEU ENVIAT CAP FOTO, A QUÈ ESPEREU???????!!!!!
diumenge, de desembre 20, 2009
Tot guanyat, tot per guanyar
6 de 6
6 tones de baba blaugrana i 6 de rabia als medis més blancs
Guardiola ha fet, en el seu camp, un treball de management brutal. Que amb el (quasibé) mateix equip que el Barça va perdre-ho tot dos anys ho hagi guanyat tot, diu molt del seu treball.
És curiós la sensació d'estar gaudint d'un equip històric. Ja no tindrem que aguantar als vells que deien que l'equip de les 5 copes era millor que l'actual...ara els més joves ens tindrán que soportar a nosaltres amb el Barça de Guardiola.
Per al llibre del management aquest Barça ha deixat 2 coses,
1. Com vendre una samarreta amb 6 estrelles a 30€/samarreta immediatament després de guanyar la final.
2. La frase del Guardiola per arengar als jugadors: "Si perdeu no passa res, continuareu sent els millors del món...però si guanyeu sereu eterns".
Sencillament BRUTAL!
dijous, de desembre 17, 2009
Has d'estar atent als missatges que t'envia el destí.
Dilluns: M'agafa pixera en el cotxe i tinc que parar en un prat.
Dimarts: El caixer automàtic del parking es traga el tiquet abans de pagar
Dimecres: El candau de la taquilla del gimnàs s'autoreprograma i no s'obre amb la meva combinació. Haig d'anar a demanar que me'l rebentin per poder dutxar-me i agafar les claus del cotxe.
Dijous: Tenia que anar a Sevilla i no m'han deixat volar perquè sol he arribat amb 35 minuts d'antel·lació per la sortida del vol. Anava sol, sense maletes i el vol anava amb retràs, perquè a les 7:20h (hora de sortida) encara no havien embarcat. Després es queixen que l'AVE els hi treu clientela...però jo avui estic fent-me uns macarrons enlloc de disfrutar d'unes tapetes i uns vinillus.
Un possible missatge que el destí m'està enviant seria,
Per agafar l'avió de la vida que desitges has d'obrir la porta adecuada que té el tiquet i...(aquí tinc dos opcions)...
Opció 1: Pixar-te dins
Opció 2: Deixar de pixar fora de test
continuaré meditant sobre el missatge
dimecres, de desembre 16, 2009
Blocaire Invisible 2009: Pista 1
Com cada any (com a mínim desde que jo tinc bloc-consciencia), torna el Blocaire Invisible 2009.
Aquest any en som més de 70 i fins i tot l'Avui s'ha fet ressò d'aquesta iniciativa original de l'Alepsi. Bé, com a mínim això diu el Veí de Dalt, que jo desde que em van prohibir el Mortadelo y Filemón que no llegeixo com a protesta! ;)
Aquest any diré que el meu blocaire invisible és meu i no meva...
Començo a sospitar que el Veí de Dalt fa el sorteig amb "paperets calents" per a evitar que em toqui una dona al blocaire invisible. En fi...
Agraïr públicament el suport que esteu donant al concurs de fotografia. Posts dedicats com el d'en Tibau anunciant el concurs i les primeres fotografies que ja han arribat al mail del concurs (i quines fotos!!!!) sol em permeten dir una cosa: GRÀCIES!!!
dijous, de desembre 10, 2009
I "Déjà Té la mà Too much strong, dona"
Introduïr-vos el primer concurs de fotografia "Déjà Té la Mà Too much strong, Dona"
BASES
Aquest concurs de fotografia està obert a qualsevol persona que vulgui participar, sense importar gènere, equip de futbol (virtual o real), si és blocaire, alçada o olor corporal.
El concurs està estructurat en quatre categories,
1. Déjà Vie : Per totes aquelles fotografies que captin im paisatges o ciutats
2. Té la Mà Maria: Per totes aquelles fotografies artístiques, és a dir, les que hi ha un treball ben visible de retoc fotogràfic i esmera per expressar quelcom més que la bellesa d'una imatge.
3. Too much strong ma non troppo per te: Per totes aquelles fotografies de menjars i begudes, especialment mojitos i xocol·lata.
4. Llum de Dona: Per totes aquelles fotografies de flora i fauna.
Les fotografies participants tenen que ser realitzades pels propis participants i enviades a robertinhos.paris@gmail.com indicant-ne la categoria a la que participa i una ressenya personal de l'autor/a.
El límit de fotografies per persona són 3 imatges per categoria (és a dir, 3x4=12 fotos)
Data límit per enviar les fotografies: 1 de Febrer de 2010
Un jurat format per la Déjà Vie, en Té la Mà Maria, en Robertinhos i la Llum de Dona escollirà el podium de cada categoria.
Les fotos guanyadores seran publicades al blog d'en Té la Mà Maria amb els honors que dedica a artistes de renom.
Totes les fotografies participants seran publicades al blog d'en Robertinhos (i, si ho desitgen, al de la Llum de Dona i la Déjà Vie. El d'en Té la Mà Maria queda exclusiu pels guanyadors) sense ressenya, sol l'artista i la fotografia.
La organització no es reserva cap dret sobre les fotografies, és a dir, les podeu presentar a altres certamens de fotografia i cap dels membres d'aquest jurat en farà cap explotació econòmica.
Data presentació guanyadors: 14 de Febrer de 2010
dilluns, de desembre 07, 2009
dissabte, de desembre 05, 2009
ES BUSCA
DISSENYADOR/A GRÀFICA PER A,
1. Dissenyar la plantilla del nou blog "A la panxa d'en Robertinhos"
2. Dissenyar el logo d'una moguda que s'està païnt per animar blogville.
Se li pagarà amb tones d'amor i gratitud (pels nois, al punt 2 també hi han dones implicades, i quines dones!!!)
GRÀCIES!
dimarts, de desembre 01, 2009
Noticies que et toquen més properes,
perquè de no haver canviat de gàbia,
probablement estaria en aquesta foto al costat del conductor del servei de recollida de deixalles de Barcelona, a qui donava vacances per anar a l'Àfrica.
Noticies que no entenc. Persones que ataquen a altres que els hi porten aliments, medicaments, material divers, etc.
Puc entendre als pirates somalís (gràcies als posts d'en Té la Mà Maria i d'en Tondo), però no a aquests.
De sempre m'han encantat els nens, però cada dia em pregunto si seria bo portar-ne un aquest món...no sabria com explicar-li masses coses.
dilluns, de novembre 30, 2009
De la meva Jukebox: Alma Afrobeat Ensemble
Qui són?
Alma Afrobeat Ensemble és un grup nascut a New Orleans i després a Chicago que fa homenatge de la música de Fela Kuti.
Després de que el fundador del grup es mudés a Barcelona, va conèixer a en Kwame, bateria que havia tocat amb el propi Fela.
Com tot grup emergent, Alma Afrobeat va fent-se lloc a l'escena de concerts. Jo els he vist al Marula Cafè, i coi, la veritat és que ho fan força bé. Sinó no els haurien escollit de teloners de Koono nº1 al passat festival Cruïlla de Cultures.
Com els vaig conèixer?
Quan el meu professor de djembe, bongoes i congas, en Gustavo "Tato" Sassone (component de Tapeplas, formació que potarà el seu tap dance al Mercat de les Flors aquest desembre) va entrar a formar part del grup.
M'agrada l'afrobeat, ja havia escoltat a Fela i Femi Kuti, també a Antibalas. I va agradar-me moure'm al ritme d'Alma.
Quina cançó recomanes?
Qualsevol de les que trobeu aquí, però especialment "Yoruba"
Comencem un altre dilluns, lluitant contra el temps i el medi,tripulant el vaixell, intentant fer un canvi de rumb que el mar vol evitar,
sense fer cas a les opinions de qui es miren la meva maniobra desde terra,
escoltant els cants d'ànim dels ocells que m'acompanyen.
La determinació del canvi i certa ingenuitat de creure que tot és possible
mantenen fermes les meves mans al timò.
La bruixol·la feia temps que no indicava.
divendres, de novembre 27, 2009
Aquest capullo no podrà aquesta megaoferta que he trobat al infojobs.
Companys, aneu imprimint el vostre CV i fent cua, que sol hi ha lloc per a 35 persones.
I penseu que la iaia, el Jiménez Losantos, el Varela i tant d'altres tenen un plus en aquesta oferta
dijous, de novembre 26, 2009
De la meva Jukebox: De Phazz
QUI SÓN?
Amb la veu de Pat Appleton endolçant les melodies, De Phazz va començar amb el disc "Detunized Gravity" amb el trombonista Otto Engelhard, va seguir amb "Godsdog", álbum més llatí donada la presencia del percussionista cubà Roy Randol; van continuar amb "Death by Chocolate", el seu éxit més comercial, després "Daily Lama", "Natural Fake" i "Plastic love memory" (un disc de remixes). Després de trencar amb Universal, han creat la seva propia discogràfica, han mutat el nom per Dephazz (tot junt) i han editat "Days of Twang".
La música de De Phazz ha servit per a multitud d'anuncis, de manera que quan escolteu un disc seu (sobretot "Death by Chocolate", "Daily Lama" o "Natural Fake") segur que direu: "Coi, aquesta la conec!"
COM ELS VAIG CONÈIXER?
Aquest amic em va deixar el disc "Death by Chocolate", molt apropiat per a mi. Però ni vaig morir, ni he deixat de menjar xocol·lata (mireu al Google...).
Cançons com "Death by Chocolate", "Atomic Cocktail", "Un angel passe", "Something special", "Jim the Jin", "Mambo Craze", "Close to jazz", "Sabbatical" i un llarg etcetera segur que us farà del easy listening quelcom més que mp3-brossa
QUINA CANÇÓ RECOMANES?
Em costa decidir-me, però em decanto per "Cup of hope" del disc "Daily Lama". És una peça molt curta, però que sempre que l'escolto m'omple d'alegria i esperança. I això ja és molt més del que em transmet música amb millor crítica professional.
dissabte, de novembre 21, 2009
Recomanacions per a augmentar el colesterol: Pastisseria Sauleda
La Pastisseria Sauleda la podreu trobar a dos ubicacions de Sant Pol, al carrer Nou 33 i al carrer Manzanillo 20 (www.pastisseriasauleda.com).Malgrat que quan entreu us pot envaïr la mateixa sensació que m'envoltava al entrar a l'antic Xocoa del carrer Petritxol (ara ha perdut bastant...) o al Dolso, la pastisseria Sauleda té la mà trencada (o enxocol·latada) amb els pastissos...i si en el grup o la parella l'únic golafre sou vosaltres, també tenen tartaletes individuals (les podeu compartir).
Jo concreament vaig arrepentir-me de no haver-ne comprat tres o quatre d'unes tartaletes de dues xocol·lates, una de cremositat tipo mousse i l'altre més densa i amb més cacao. Una mezcla de plaer pels amants de la xocol·lata arrodonida amb un spaghetti de xocol·lata amb llet i dues maduixetes del Maresme...i és que si alguna fruita queda bé amb la xocol·lata és, per a mi, les maduixes. Fruit pasion baby!!!
El servei de la pastisseria és amable, malgrat que les seves armes per a dissuadir a un amant de la xocol·lata de no comprar la tartaleta mencionada no són les millors,
- "És tot xocol·lata, bastant dens"
En fi, que a Sant Pol trobareu un espai on deixar els índexs de sucre de l'anàlisis de sang pels núvols, però on podreu fer que la vostra ànima senti altres dimensions del sabor.
Una de refranes...
"Hay árboles que sólo parecen moverse con los terremotos" ... para los malos managers
"En casa del manitas, agujeros en la pared"
"El amor es como un baile, si no te mueves con ritmo te pisan los pies"
dimarts, de novembre 17, 2009
Aquests dies he llegit als diaris esportius i als no esportius sobre la trista mort d'Enke, porter alemany de pas fugaç pel Barça.
Vagi per endavant que sap greu que algú tant jove acabi així.
Ara bé, no estic gens conforme amb algunes veus que demanen que les institucions han de tenir cura dels esportistes d'èlit, que estan sotmesos a grans pressions, que si fracasen els maxaquen als media i que tenen un alt risc de caure en depressions que poden dur a suicidis o l'alcoholisme (cas d'Adriano).
Miro les ofertes laborals per a un futbolista amateur com jo i moltes et demanen resistència a la pressió, que siguis una màquina de crear decisions acertades ràpidament i sobretot que no demanis un gran sou. Diuen que la culpa és del pèndol que ara afavoreix a les empreses, oferta/demanda que diria en Sala i Martí.
I penso que qui cuida que els pobres no caiguin en depressions a causa de les pressions laborals i es tirin de la torre Agbar, o a les vies de Rodalies o s'aboquin al carajillo del bar Pepe?
Per sort una amiga molt especial m'ha donat un article que parla de la gent que, com en certa manera un servidor, ha decidit canviar radicalment el seu rumb professional. De moment estic a mig gir, fent de gigoló per una empresa que paga bé pels temps que corren, però on no hi voldria estar. Però segons l'article, tinc moltes possibilitats...
...no sé si tantes com que em toqui l'euromillón i, a més d'una casa al Maresme, un àtic a NYC, un apartament a Ciutadella, un estudi a Paris i un imperi com el del Millet però en plan legal, em permeti pagarme un MBA com el nou d'ESADE+Georgetown...una ganga de 90.500 € (sí, no m'he colat en zeros. Uns estudis per a mantenir les èlits, que ara qualsevol piltrafilla té un MBA ESADE...)
divendres, de novembre 13, 2009
dijous, de novembre 05, 2009
dimecres, d’octubre 21, 2009
Sovint les ninfes i els nans, s'amaguen en els llocs més insospitats i sota les formes que menys esperem.
A vegades en forma de noves amistats, altres en forma de parella o com amiga de fa uns anys o simplement com a ninfa professional (que no dona de la vida)
Perquè encara que no anem a cavall i que portem un Pilot robat a l'oficina com a espasa, els cavallers d'avui en dia encara necesiten d'ajuda en les batalles i princeses amb qui compartir els somnis.
Gràcies
PD: Estic segur que en Pep sabrá trobar els seus...
dimecres, de setembre 30, 2009
Just...here
Mirant la Mar es pregunta per què mai ha fet cas de la crida a descobrir altres terres.
A l'horitzó, la llum del Sol s'amaga, com ho fa la seva pròpia, a l'interior d'un mar de dubtes, pors, misteris i vida.
La nit s'apropa. La magia de la Lluna banyarà de llum les ànimes que cerquen el rumb a les estrelles i no deixen d'escoltar les paraules del Vent, els gemecs de la Terra i els consells de la Mar...
dissabte, de setembre 05, 2009
- Tens llum al teu interior. No sóc la primera que t'ho diu.
- No, també m'ho deia una professora a la bàsica, un anglès, una catalana, un formador del SOC...però molta gent em diu que sóc un somiador.
- Bé, sempre i quan sàpigues distingir entre realitat i somni, ser un somiador et dóna objectius vitals.
Vaig marxar de la trobada com tantes altres vegades. Però en ocasions especials, es creen extranys llaços mentals, com si la connexió no s'hagués tallat.
Potser no era un connexió, sino un forat a la barrera que, durant anys, havia teixit entre el seu interior i el món exterior. I aquest forat feia més visibles per a ell petites coses extranyes que li succeïen. Sempre havia estat molt sensible als camps magnètics i sovint sentia calfreds que li recorrien el clatell i el cor. Ara també sentia altres tipus d'energia...
A física, segons una de les lleis de Newton, la energia no es crea ni es destrueix...es transforma. Per tant, si el cos humà és una batería, quan desapareix aquest emmagatzematge, la energia es troansforma. En què?
Com l'Alepsi, els budistes, els hinduistes, tribus indigenes i els Platonistes, jo també crec en el cicle de reencarnacions. I en la possibilitat de que un feix d'energia no aconsegueixi reincorporar-se al cicle quan abandona la càpsula temporal.
Va tornar caminant cap a casa. A les golfes, com sempre, l'esperava la Dama del Blog. Va llegir les paraules de la Joana dedicades al Gatot i a en Clint. Ha passat temps desde que va obrir el blog i molts amics virtuals que feien d'això quelcom especial, han desaparegut o baixat el seu nivell d'actualització. La Jo Mateixa, la Déjà Vie, el Gatot, en Clint, la Tramuntana, la Candela...però encara queden molts, com els de sota el mugrò, en Tondo, en Té la ma o el carallot i impresentable del Veí.
No ha arribat l'hora de reconvertir la seva energia i encara té somnis.
Va abraçar a la dama de les golfes... del seu cap va començar a sortir una llum que va il·luminar l'habitació.
dilluns, d’agost 24, 2009
dijous, d’agost 13, 2009
ojodigital.comHe estat de descans a Bujaruelo, als Pirineus,
sense tele, premsa, mòbil, internet i radio.
Uns dies de descans aprofitats per a fer senderisme
i comprovar que els problemes t'acompanyen dins el teu cap.
He aprofitat per a re-re-re-repujar a la Breche du Roland,
paratge bastant curiós del Massís de Mont Perdut, frontera entre Espanya i França, on segons la llegenda el paladí de la cort de Carlemagne Roland, veient-se atrapat per les tropes musulmanes, va clavar la seva famosa espasa Durandal per a fer un forat a la roca i fugir a França.
Aquest lloc em desperta una especial atracció. No és el més maco a on he caminat, per arribar-hi tinc que superar (caminant) el port de Bujaruelo (el que més odio), però quan arribo a la Breche...
Aquest cop m'han acompanyat tres de les persones més importants per a mi, i malgrat ser l'únic que va arribar a la Brecha, ells m'ajuden a oblidar els problemes.
PD: Una abraçada a la Joana per les seves receptes i un petò ben fort a la Metis i la Jo Mateixa. Espero que torneu aviat
dijous, de juliol 30, 2009
Forat de cuc
Què us semblaria viatjar a Alpha Centauri?
Desde petit que sento atracció per l'astrofísica i desde fa anys em fascina el tema dels forats de cuc. No us faré el raonament matemàtic, perquè no l'entenc,però sí que en parlaré un xic.
Suposo que la majoria haurà pensat alguna vegada en temes de móns paral·lels (plans paral·lels on es viuen altres possibilitats de la nostra vida, fruit d'haver optat per diferents decisions en un moment donat. Dóna lloc a la pregunta de, jo sóc jo o sol sóc jo en aquest pla?), en el món dels esperits i en els viatges en el temps.
Doncs el forat de cuc, anomenat pont de Einstein-Rosen, seria una deformació de l'espai-temps que uneix dos punts molt distants entre ells.
La pregunta és, són possibles? Es pot viatjar en el temps i l'espai?
Matemàticament s'ha demostrat que les equacions de la relativitat admeten els forats de cuc i s'han fet hipòtesis de 3 tipus de forat, però encara no s'ha trobat cap... ;)
Més enllà de la proposta de Stargate i altres sèries de Sci-Fi, existeixen 3 tipus de forats de cuc i sol dos d'ells atravesables, un dels quals sol en un sentit. Sempre teòricament, clar, ja que de moment no tenim cap material o medi que permeti subministrar energia negativa per obrir un forat de cuc i que sigui estable.
Jo sempre penso en els forats negres, teòricament podría ser un forat de cuc atravesable en un sol sentit (no es sap de res i ningú que n'hagi sortit, excepte la nau Enterprise a Star Trek). Sempre m'han explicat que el forat negre es forma quan una estrella es col·lapsa i implosiona, concentrant tota la massa en un punt i absorbint les estrelles i planetes del seu entorn per atracció gravitatòria. Diuen que ni tan sols la llum en pot sortir, d'aquí el nom...Jo em pregunto si els forats negres no creen en realitat un forat de cuc en un sentit, traslladant tot a un altre punt de l'Univers o a un altre Univers.
Així les coses, sol ens queda somiar amb la possibilitat de viatjar a velocitats superluminals (sense superar la velocitat de la llum localment) a través de l'espai i del temps i conformar-nos, de moment, amb el Virgin Space.
Per cert, es diuen forats de cuc per l'analogia d'un cuc que vol viatjar d'un extrem a l'altre d'una poma. Sempre arribarà abans (en termes de longitud...) si hi fa un forat que si viatja per la superfície.
Per a saber més, comenceu per aquí http://es.wikipedia.org/wiki/Agujero_de_gusano
i pel blog de La Bella Teoría
dimarts, de juliol 21, 2009
El espejo que escupe
GoogleAl pretender ser lo que no somos, el espejo nos escupe quien realmente somos. Los cambios se deben producir en nosotros para producir cambios externos que cambien lo que hacemos. Entonces el espejo puede que nos sonría.
dijous, de juliol 16, 2009
Viagra FC
- Vinga noies, ara no em despisteu...dic...no us despisteu. Ha costat arribar fins aquí, treballant a l'ombra per a vèncer aquell parell de gallets. Heu escoltat la tàctica?- Míster, no puc escoltar la tàctica, el sostenidor em ve estret...
- Buf, i a mi la samarreta em fa suar molt...amb aquesta...calooooor...mmmmillor me la trec.
- Míster, ha vist el nou tanga que m'he comprat? Crec que així quan corri el cul se'm destacarà més...què li sembla?
- Míster, míster....m'agradaria jugar amb la pilota, què vol què fagi?
- Noies, això no rutlla. Farem allò que feia el Clemente...patadón arriba i a correr.
- Míster, llavors què fem ara?
- Noies, totes a la dutxa, que us explicaré la tàctica allí! Vull que treballem en equip!
Segurament l'equip del Veí ens donarà un bany...però després d'aquest bany, a qui l'importa?
dimarts, de juliol 14, 2009
Foto del blog Té la Mà Maria- Bandarra, on t'havies ficat?
- Doncs per aquí i per allà, desconectat, meditant, reflexionant sobre el temps...
- Segur que has estat amb una altra...i jo aquí, desfent-me de calor!
La Gisele i jo ens haviem conegut fa temps, un dilluns de Pasqua, quan mirava un aparador d'una pastisseria. Quan em preguntava sobre el dilema de si agafar la mona amb un ou de xocolata amb llet o negra, la Gisele se'm va apropar i em va dir, "No suporto els putos pollets grocs que foten sobre les mones. Què els hi veu la gent?". Jo tampoc he entés mai el perquè d'aquests sers. No són comestibles i tampoc donen molt de joc als infants... "Em dic Gisele". L'atracció per ella es va produïr a l'instant. Un fet irrepetible. No van fer falta gaires paraules, l'atracció havia estat mútua.
Al cap de poca estona estàvem a casa, amb la climatització una mica fresca, on em delia llepant-li el cos, els pits, els cabells...assaborint els petons més dolços que una dona m'havia regalat mai.
Però a mesura que passava el temps, la Gisele cada dia estava més prima. No sé perquè, cada cop que feiem l'amor, notava que hi havia menys Gisele que el cop anterior. Un dia li vaig plantejar,
- Gisele, crec que tenim que parlar. Saps que m'encantes i que et trobo preciosa. M'agrada molt el teu cos. I no vull estar inmòvil veient com cada dia hi ha menys cos. Què et pasa Gisele?
- Res, si menjo com sempre. El que passa és que darrerament, amb tanta calor, suo tant que em regalimen les gotes al terra.
Vaig mirar al terra i vaig adonar-me que la Gisele s'estava morint. No sabia que podia fer. Vaig decidir marxar a consultar als experts. I avui tornava. Els especialistes m'havien donat dues galledes de 5l de xocol·lata. Deu ser una teràpia natural.
- Carinyu, no t'agrada el nou conjunt blanc que m'he vestit per a tu?
La veritat és que estava meravellosament sexy...De sobte em vaig fixar en el seu pit, amb la marca que algú altre li havia fet.
- Gisele, no pot ser que hagis estat amb algú altre? Jo preocupat per la teva salut, per poder seguir gaudint dels dies junts i tu t'enllites amb algú altre.
- Però què dius?
- No et fagis la boja, el teu amant t'ha deixat una marca al pit!!!!
- Mira que ets ximple, ja et vaig dir que quan marxessis deixessis el gat tancat!
dissabte, de juliol 04, 2009
dijous, de juliol 02, 2009
Intents inútils
Mira que m'agrada l'estiu,
però amb els 30ºC al mercuri, més la humitat,
els meus intents per a no desfer-me estan sent inútils.
Si seguim així, em temo que el mitxelinet que m'ha acompanyat tots aquests anys acabarà morint.
Des d'aquí demanar a les empreses de gelat artesà que m'envïin mostres gratuïtes de gelat de xocol·lata, xocol·lata amb cookies, vainilla amb cookies, dolç de llet, tiramisu, stracciatella o maduixa amb trossets de maduixa.
Penseu que aquest 2009 s'està enduent moltes glòries (MJ, Punset, etc.), si també manlleva el meu mitxelinet serà el pitjor any dels darrers 28!!!!
dimarts, de juny 30, 2009
Hang over
No sé si ha estat la festa a cal Veí, que ha estat la bomba, però costa tornar a agafar el blog...
Algú té un Espidifren?
dimecres, de juny 24, 2009
Foc i temps...
Fotografia de KUKI A l'erasmus de Paris, vaig conèixer un noi que patia insomni i aprofitaba per fer la bugada (evitant-se les cues). Així, recuperaba temps perdut.
Sempre he valorat el pas del temps i intento disfrutar de cada segon.
A la Revetlla, a la platja entre Arenys de Mar i Canet, vaig fer una petita foguera amb els resguards de les factures de 2008, la capsa del mòbil de la darrera feina i antics reconeixements mèdics. Vull deixar enrera la etapa 2008, canviar de cicle. Ahir vaig celebrar un Sant Joan com els de fa anys, a la platja, amb amics, ballant, fent foguera i acabant a l'aigua quan la llum del dia comença a despuntar.
Recarregat d'esperança, tornant cap a casa, vaig retrobar-me amb la sensació de retrobament i connexió amb l'entorn.
El temps ja s'ha cremat, ara toca tornar a escriure un any...
Vaig a dormir, que la Revetlla a Cal Veí ha estat calenteta. Millor us ho explica ell
dilluns, de juny 22, 2009
dilluns, de juny 15, 2009
Recomanacions per a augmentar el colesterol: Kynoto Sushi Bar
Som conscients de que arriba la temporada de platja i que potser seria bo una recomanació que no augmentés gaire el "mitxelí" de la felicitat.
La recomanació d'avui és el Kynoto Sushi Bar. A la ciutat n'hi han dos, un al carrer Correu Vell 8 i l'altre al carrer Paris 183, al costat del Opium. Jo parlaré del de Correu Vell, a Ciutat Vella, que crea un ambient íntim.
En el Kynoto podreu disfrutar de menjar japonés (sushi, maki, sashimi, gnozas, amanides d'algues, etc.). El peix és de qualitat i el servei molt bo. ET fan sentir com a casa i si tens dubtes de què és això de la carta, t'ho expliquen al detall. A més estan preocupats per la difusió culinària japonesa, com demostra que abans de donar coberts a la gent que no sap fer servir els bastonets, els animen a fer servir bastonets amb molla per a principiants.
Si voleu degustar diferents especialitats de sushi, el Kynoto ofereix taules que combinen diferents peces.
Una bona opció si aneu en parella és agafar una ensala d'algues (per persona) i compartir una taula de sushi (a mi m'agrada la Kynoto Moriawase).
I finalment arribem als postres!
Si esteu tips de menjar sa i necessiteu una ingestió de calories, els niguiris de xocol·lata i les trufes de te són dos postres boníssims! El contrast del te amb la xocol·lata negra de les trufes és exquissit i et fa ganes d'engolir una dotzena. Els niguiris són sol per als amants de la xocol·lata, aquelles persones que no els hi importa menjar un postre que combina xocol·lata amb més xocol·lata.
Si voleu descobrir el Kynoto, el millor és que truqueu per a reservar i que estigueu disposats a un cost mig de 30€ per persona.
divendres, de juny 12, 2009
Agraïment públic
Indignat per les declaracions dels partits polítics després de les europees, vaig enviar el post anterior, en el qual explico els motius pels que no vaig anar a votar, als principals partits (PSC, PP, CiU, ERC i ICV).
Sé que quan algú rep un correu del ciutadà com el que vaig escriure pot pensar un o tots els següents adjectius: boig, ingenu, romàntic, gilipolles, capullo i tots els que en Jota vulgui afegir.
5 dies després he rebut un "Gràcies" de ERC i el silenci de la resta. De tots? No.CiU ha contestat també.
Vull agraïr a l'Artur Mas de CiU que hagi respós al meu mail i que hagi argumentat la seva resposta. El Sr. Mas no estava, ni tenia que estar-ho, conforme amb tots els punts de la meva opinió. Però ha defensat el seu punt de vista, s'ha mostrat preocupat per la protesta d'un ciutadà i m'ha demostrat que no oblida que hi han polítics que encara escolten la veu del poble.
Des d'aquí, gràcies.
dilluns, de juny 08, 2009
Votar en blanc o no votar
Ha guanyat l'abstenció, però estic indignat amb la resposta dels polítics a aquesta dada. Un 46% de participació NO és una gran majoria d'espanyols Sr. Rajoy i un 37,5% de participació a Catalunya és un fet greu Sra. Badia i Sra. Vidal-Quadras.
Primer de tot, dir que no considero vàlides unes eleccions amb una participació inferior al 50%...però els polítics demostren que sols els interessa omplir-se les bnutxaques.
Sentia les reaccions dels polítics catalans...
Sra. Badia (PSC) opina que els ciutadans infravaloren les europees i per això no van a votar. És a dir, que ens culpa d'irresponsables.
Sr. Vidal Quadras (PPC) opina que els partits que han governat a Catalunya són els culpables de l'abstenció, ja que no han sabut continuar la dinàmica de vot catalana i la visió europea del país. És a dir, que ens culpa de no haver estat degudament "brainwashed" pels governants.
Sr. Junqueras (ERC) opina que han fet tots els esforços per explicar el programa i que ciutadans i polítics han de reflexionar sobre els resultats. Per tant, reparteix culpes a tothom.
Sr. Tremosa (CiU) culpa a les campanyes dels partits i atribueix més culpa a uns partits que altres (aquella dels nens emmanillats del PPC). Aquest va una mica més encertat.
Sr.Romeva (ICV-EUiA) opina que els ciutadans estan descontents amb els polítics i les campanyes. Ah sí?
En general escoltes els partits i et trobes que,
A Catalunya el PSC opina que aquests resultats no són extrapolables a les autonòmiques, CiU que són un primer pas per a guanyar les autonòmiques, ERC que ja han fet el més important per a les autonòmiques, etc.
A España el PSOE opina que aquests resultats no són extrapolables a les generals, el PP que una gran (GRAN????) majoria d'espanyols vol un canvi a les generals i que ZP dimissió.
Davant d'aquesta situació opino que els ciutadans no han anat a votar per aquestes raons,
1. Descontent general dels ciutadans vers a la política i els polítics.
2. Infravaloració de les Europees per part dels partits. A Espanya ho representen con un previ de les generals i a Catalunya de les autonòmiques.
3. Cap partit polític s'ha dedicat a explicar als medis què volen fer, com ho volen fer i per què ho volen fer. Sempre que he llegit els diaris o escoltat les notícies, em trobo amb els polítics despotricant del rival i caient en l'insult com si enlloc de política estiguessin al pati de l'escola. Amb l'actual descontent per la política, no penso perdre el temps anant a actes de campanya srs i sres polítiques.
4. Les eleccions americanes han possat més de relleu la pena que fan els nostres polítics. Escoltar l'Obama, la Hillary o el Mc Cain explicar què volen fer, expressar les conviccions i dir que el seu rival no és l'adequat perquè no s'ha adonat que fent el que pretén fer li passarà allò altre, és tota una classe pràctica de política.
5. Veure les imatges del Congrés dels Diputats on la gent d'un partit o altre no deixa parlar tranquilament al seu rival i aplaudeixen als seus com si estiguessin en un circ, fa escopir vergonya aliena als ciutadans.
6. No hi ha cap polític amb carisma suficient per arrastrar vots per si sol (com Pujol, Maragall, Aznar o Gonzalez...encara que no m'agradin)
Amb aquesta situació, jo no vaig saber que fer. No m'identifico amb els partits i polítics actuals. A més, em sembla que en aquestes eleccions els partits presenten gent per a viure bé quatre anys a Brussel·les, cobrar i no pagar imposts (funcionari europeu). Sol tenia dues opcions: abstenció o vot en blanc.
Per què m'he decantat per abstenció?
1. No he escollit abstenció perquè no consideri important el Parlament Europeu, ni perquè no sigui conscient de l'importància del dret a vot, etc.
2. El vot en blanc mai apareix al recompte de resultats que fan els media i mai he sentit cap partit queixant-se de l'elevat percentatge del vot en blanc. En canvi, quan l'abstenció puja, ho destaquen els diaris, els TN, tots els polítics, etc.
3. Espanya utilitza el Sistema d'Hondt per a repartir els diputats. En aquest sistema, a més que es descarten els resultats de partits minoritaris amb menys del 3% dels vots, reparteix proporcionalment els vots en blanc entre els partits. Per tant, el vot en blanc afavoreix als partits majoritaris, en aquest cas PSOE i PP.
Per tant, com el meu objectiu era protestar per l'actual manera de fer política i per l'allunyament dels polítics dels problemes dels ciutadans (als ciutadans els preocupa més la inflació i l'atur, que les dues hores de castellà), he decidit no votar.
El dia que el vot en blanc es compti com al que és, un vot en blanc, no es reparteixi entre els partits i sigui contabilitzat als resultats electorals, llavors votaré sempre.
Per a saber més,
Explicació del Sistema d'Hondt: http://es.wikipedia.org/wiki/Sistema_D'Hondt
Simulació del Sistema d'Hondt:
Plataforma pel vot en blanc computable:
dijous, de juny 04, 2009
True story
Com diu en Barney Stinson, un dels personatges de la sèrie americana "How I met your mother" (us la en versió original. El doblatge de la Sexta és horrorós),
"When I get sad, I stop being sad and be awesome instead. True story"
Amb aquesta filosofia intento encarar el dia després que m'hagin dit que no a l'única oferta que m'agradava en aquests mesos. Ja fa temps que cerco i de fet podria estar treballant, però he dit que no a ofertes que no m'agradaven. Aquest cop tinc clar el que vull i no vull agafar el primer que ve. Ara bé, ser selectiu en temps de crisis sol ho fem alguns que, a més de valentia, tenim la sort de no tenir responsabilitats majors (hipoteques, fills, etc.) i que hem negociat un acord de col·laboració amb un ex-proveïdor cobrant més del que rebia a una de les majors constructores espanyoles ( i passant a tenir menys responsabilitats).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)