diumenge, de desembre 31, 2006

Manian...M'Bifo

Ahir vaig tornar a visitar Farafina (Àfrica en la llengua de l'oest, dels pobles saharians). És una botiga situada a Barcelona al costat d'Argenteria, on s'hi troba música, coses per la casa i ornaments africans, principalment de Mali i Senegal. Ja us en vaig parlar en un post anterior, en que en aquesta botiga vaig tindre una interessant conversa sobre música i deeses africanes.

Ahir estava el marit de la botiguera que em va regalar la pulsera. Ell és senegalés i parla poc espanyol. Gràcies a la intervenció de la meva acompanyant, vàrem començar a parlar amb francés, discutint sobre música africana. Jo volia canviar un collar que em vaig comprar i no em quedava gens bé per un cd. Però no volia caure en els clàssics Salif Keita, ali Farka Toure, Toumani diabaté o Youssou N'Dour...més que res perquè ja tinc quasibé tota la seva discografia. D'aquesta manera, gràcies a les seves recomanacions, he descobert a Cheik Lo, un cantant senegalés molt en la línea traçada per Youssou N'Dour i a Rokia Traoré, una cantant malinesa.

Us vull felicitar l'any amb la traducció a l'anglés de dues de les cançons de Rokia Traoré, incloses a l'àlbum Bowmboï

Manian
What have I done to deserve such a life?
Who have I offended in heaven?
Those children of wealthy parents
What have they given as an offering?
Their hands were rinsed in clear water,
Mine in oil.
Those who had their hands dried by the sun
Were the most privileged?
They were housed
They were fed
They were cared for
They were sent to school
Those who had their hands dried
Got all the changes
As for me, I wander the streets,
Waiting for mine to dry themselves.
...
M'Bifo
It is true that strength is in unity
Thank you my love
For being at my side no matter what.
Only a distant memory remains
Of my solitude and my fears
Now I am strong in your support
Your presence makes me radiant
I still remember my sadness
When I observed couples
Crushed by the weight of their bond
Men and women for whom
Union becomes a yoke
"Solitude would be a guarantee of a more agreable life"
I told myself
I would not have to deal with the sweet bitterness
Which pervades couples with the passage of time
This way I would only enjoy love affairs
Never bitter unions
These sad thoughts are far behind me
At your side, I have trascended all that
When things go badly
We leave each other
And we should tell each other
When we are happy
Thank you my love, thank you my dearest
I brought you an empty receptacle from the period of my solitude
You filled it with love, you have filled me with happiness
...
Agafeu un, el que volgueu, o els dos...o cap.
----------------------
Post 200
No pensava arribar tan lluny tan aviat. Us dono les gracies a tots els que em llegiu i em comenteu, ja que la il·lusió de rebre les vostres opinions m'ha motivat a escriure...més
Us desitjo un feliç 2007

divendres, de desembre 29, 2006

SMS de Navidad

Ara la gent ja no envia postaletes de Nadal de l'Unicef (per això normalment la gent sol té les postaletes del Desigual, del gimnàs, de l'empresa, dels proveidors, etc), ni cartes, ni mails. ara normalment envies un sms. Curt i ràpid. Els dos que he rebut amb els que m'he rigut més han sigut...

"En estas fechas de paz y amor, la homosexualidad debe ser aceptada por todos. Por este motivo, haz como yo, envia un mensaje a un amigo maricón. Feliz 2007"

i

"Se puede saber dónde estás?...te estamos buscando desesperadamente...sin ti no podemos hacer nada...sabes de sobra que no se puede hacer el belén sin el burro. Feliz 2007"

com veieu, el meu Nadal té molt de sentiment.

Decalogo de la hipocresia : La Navidad

1. Que el vecino que jamás te saluda te diga : "Felices Fiestas y próspero año nuevo"

y esta vale por diez!

Refranes modificados : Cantidades de tiempo

Mica en mica s'escapa la vida (Poco a poco se escapa la vida)

Modificación del refrán catalán "Mica en mica s'omple la pica" que fomenta el ahorro.

Descobrint tresors

Aquests dies estic de vacances...fins el 3 de gener. He aprofitat per fer una cosa que m'agrada bastant. Anar a la biblioteca i remenar entre els cd's.

L'altre dia, a més de peces pel meu gust ja consagrades (Toumani Diabate amb el seu "Boulevard de l'Independance" i Ibrahim Ferrer, que potser som familia) vaig trobar dos petits tresors : Un el "Mambo Sinuendo", gran disc on Ry Cooder es junta amb Manuel Galban i Angá. I l'altre, un disc titulat "el negro del blanco". Sol hi ha clarinet i guitarra, però a vegades, pocs instruments formen una orquestra.

Aquest Nadal m'han regalat el disc de Horacio Fumero "Contrabajeando". Latin jazz, amb un contrabaijista enorme i José Reinoso al piano.

Ahir vaig tornar a passar per la biblio. Com vaig anar a veure "The Holiday", peli a la que no donaran un Oscar però que et permet passar una estoneta, tenia un tema pendent i el vaig trobar. El disc titulat "Tutto Morriconne", on recull 34 BSO del compositor Ennio Morriconne. Totes sinfòniques. En aquest disc trobareu desde temes de la peli "The Mission" fins a la clàssica de "El bueno, el feo y el malo" (Clint Eastwood enorme!). A més, també van caure la BSO de Calle 54, un de latin jazz amb Chucho Valdés i el seu "New sound concepts" i una petita troballa. La troballa és un disc de disseny cutre, titulat "The conga kings". Quan ja l'estava dessant al seu lloc, vaig llegir qui eren : Giovanni Hidalgo, Patato Valdés y Cándido. 3 maestros de les congues junts! Vaig demanar perdó al déu de la música i vaig demanar un càstig per als dissenyadors de la portada al déu del disseny.

Un apunt amb Calle 54. Pels amants del latin jazz, aquí trobareu a Bebo Valdés tocant amb Cachao un "Lágrimas Negras" màgic, a Michel Camilo (excel·lent pianista dominicà...recomano el seu "On the other hand") amb la seva gran sort de comptar amb la companyia d'un dels millors bateries que hi han actualment, Horacio "El Negro" Hernández; a Chucho Valdés, al gran pianista Chano Domínguez (un maestro, mesclant jazz i flamenc, però anant més enllà del que això significa), a Tito Puente, a Paquito D'Rivera (el creador del "Oye como va", famós per la versió de Carlos Santana), etc.

El Fernando Trueba, mecenes de la música afrocubana, ha tingut la gran sort d'estar-hi present. És com l'Andy Garcia, que a més d'actor, també compta amb uns estudis de grabació i amb la sort d'haver tocat el bongos amb Cachao al disc "¡Ahora sí!". Sincerament, envejo sanament la sort que tenen d'haver estat envoltats d'autèntics mestres de la música, de gent que és capaç de fer magia amb cada nota.

Continuaré escoltant...

dissabte, de desembre 23, 2006

Refranes modificados : Fuegos

Quien juega con fuego, finalmente ilumina la vida de algun caminante

Felicidad eterna

Hoy he ido a hacer las compras de Navidad...por fin!

sin embargo, a las 10 am, algunas tiendas estaban cerradas, por lo que he ido a desayunar a una popular cadena americana que sirve unos muffin de vainilla chocolate que...mmmmmm...

al entrar había un cliente delante mío, y el de la barra le dice : "y no quiere nada más? La felicidad eterna?". Cuando ha llegado mi turno, teniendo respuesta preparada a su pregunta, me ha dicho : "a ti ya no te pongo felicidad eterna porque ya la tienes, o sino no vendrías sonriendo a esta hora". Le he dejado propina.

Posteriormente, he estado hablando con el de la tienda "La Lámpara Mágica" de la calle Banys Vells.

Y para acabar la jornada de compras, he disfrutado de una interesante conversación con las dependientas de una tienda africana en el Born, en la que hemos hablado de música y deesas africanas.

Ante tanta felicidad de los comerciantes, he ido a saludar a mis conocidos en la tienda Senegal, d calle del Rec. Siempre hablamos de la familia y de sus vacaciones en Senegal (esta vez ya había vuelto).

Y es que la felicidad eterna reside en estos breves instantes, en que lejos de la funcionalidad del Fnac, hay tiempo para hablar.

PD : Me he comprado una pulsera africana...y la dependienta me ha regalado la segunda

De Maradona a Ronaldinho

Avui he vist al Maradona de les Rambles, seguia com sempre, fent malabars. Ara és el Maradona de Portal de l'Àngel, perquè en Clos el va desplaçar.

En canvi a les Rambles he vist a en Ronaldinho. Un tio amb peluca, maquillat de negre i aguantant la pilota entre el maluc i el bessó. No feia res, sol intentar mantindre l'equilibri i no patir rampes a la cama amb que aguantava la pilota. Han passat els urbanos, i no li han dit res.

De Maradona a Ronaldinho, els temps canvien Robertinhos. En el camp em quedo amb el brasiler, però a les Rambles...a les Rambles em quedo amb l'entranyable Maradona...encara segueix tocant-la

últim dia abans de vacances

Sortia l'últim, perquè com a enginyer que s'ocupa d'entre altres coses del manteniment del parc, havia a passat a despedir-me dels treballadors.

Al parquing d'oficines ja no quedava ningú. Un dia amb aquell resolet d'hivern. Les fulles, restes d'una tardor atrasada, voleiaven davant del que minuts abans havia sigut el pitlane dels treballadors sortint a reunir-se amb la seva familia.

Vaig engegar la radio...club 25 aquest cop. Sonava U2, with or without you. El moment va ser sublim.

Hi ha moments en que et fiques tendret per tonteries, i aquest en va ser un. Ha sigut en resum un 2006 bo. 6 mesos inicials molt dolents, en els que em vaig quedar sense feina, em sentia sol, etc. I després 6 mesos en que sóc jefe-cillo, m'agrada el que faig, tinc amics (pocs però dels bons), molts coneguts, contactes, etc. Les fulles voleiant, la música, la llum...tot aquest segon va ser com la meva felicitació nadalenca

En fi, vaig accelerar...torno el 2007...espero que aquest cop amb els Rolling Stones, ja sigui amb Start me up o Like a Rolling Stone.

divendres, de desembre 22, 2006

Blue Hotel

Anava perdut. Estava passejant per un carreró fosc, solitari. Escrivia, però ningú llegia. De sobte vaig veure un anunci en un dels racons per on vagarejava : Blocaire Invisible. Era un joc ideal. No coneixia a ningú en concret. Tots desconeguts...

A la reunió, van estar presents blogs diversos. Desde Veïns que se'n van a descobrir el món de l'escala del costat fins a gent de Tarragona que m'envia memes o dones lluminoses.

Vaig decidir reservar una habitació en un hotel de la blogosfera, el Blue Hotel.

La recepcionista, una dona que de petita ballava a ritme de les Spice Girls, encara conserva algun toc de quan feia d'Emma. Al cap d'una estona, mentre acabava un ninot que em sonava d'una peli de l'Spielberg, em va dir : Li ha tocat l'habitació Rock 'n' Roll.

Vaig agafar la maleta i vaig pclickar la direcció de la meva habitació. Abans d'entrar-hi, vaig mirar els hostes habituals...no em sonava cap.

Quan vaig obrir la porta em vaig sorpendre. Jo esperava una habitació plena de fotos, discos emmarcats, fotos del Stones, Lou Reed... però no, era totalment diferent. Un blog d'opinió que em va enganxar per la foto del regreso al futuro (quins temps!). Després hi han desfilat manifestacions contra l'eslògan de la marató, etc.

El director de l'hotel, una persona espavilada, va visitar-me (suposo que per a fer-me un test de satisfacció amb el servei) i enseguida em va clisar: Ets el meu blocaire invisible. Per sort, la meva desconeguda amiga Joana, estava per allí i el va cegar amb la seva llum. Aprofitant el desconcert el vaig despistar amb una pista en portugués extreta de l'amic www.bluehotel.blogspot.com ... finalment, com he quedat encantat amb el servei, amb l'experiència i amb haver descobert una habitació que aniré visitant a sovint, vaig decidir orientar-lo millor.

Espero company, que ens anem llegint en el futur i que em reservis una habitació en el teu hotel. Si pot ser, que la senyora no m'ensenyi el cul només entrar, que encara pensaré que estic en una casa de barrets! Així podré descansar de les visites a les amigues déjà vie, candela, alepsi i tota la gent que he anat coneixent amb aquesta idea nascuda en un moment d'euforia.

Molt bon Nadal i si no t'ha tocat la grossa, aprofita per a congregar amb la Pau mundial!

pd : PER A RESERVAR HABITACIÓ : bluehotel.bloc.cat

dijous, de desembre 21, 2006

Blocaire Invisible 2006 : Pista 10

Jo demà no comulgaré amb la pau mundial pensant amb el meu/meva amic/amiga invisible

Enviat per mail

he rebut això,

Aquí os paso el link de la página http://www.globalorgasm.org/
En Global Orgasm nos proponen que el 22 de Diciembre todas las parejas del mundo se dediquen a “generar” energía positiva, con el fin de reducir el mal rollito reinante en la Tierra actualmente (violencia, guerras, etc). Para ello todos los participantes se han de concentrar en pensar, durante y después del orgasmo, en la Paz durante esa jornada.
Se persigue con ello alterar el campo energético del planeta, y que esto llegue a afectar al mundo físico… basándose, aunque no se lo crean, en un principio pseudo-científico: la llamada “Conciencia Global”… que paso a explicaros, coleguitas.
¿Qué es el Proyecto Conciencia Global?
En 1979 el Ingeniero Robert G. Jahn fundó el departamento de Anomalías Físicas en la Universidad de Priceton, como consecuencia de una investigación iniciada años antes denominada “Proyecto Conciencia Global”. Se trataba –y se trata- de una serie de máquinas repartidas por todo el planeta que están “tirando continuamente monedas” y revisando el porcentaje de “caras y cruces” que aparecen y que, teóricamente, debería ser estable. Pues resulta que esto no es así. Los sesudos científicos del proyecto Conciencia Global se han dado cuenta de que el porcentaje de caras y cruces varían cuando se producen hechos especialmente “desestabilizadores”. De esta manera, horas antes del 11-S la frecuencia estable varió inexplicablemente (aumentó el porcentaje de caras), al igual que sucedió horas antes del Tsunami de Indonesia. Esto les hace pensar que hay una especie de conciencia que nos une, un elemento global y común a todos los seres humanos y que interfiere, a veces, en el mundo físico.
Lo curioso del asunto es que los científicos se han dado cuenta que otros sucesos no tan “importantes”, pero si muy difundidos mediáticamente, alteran también los registros aleatorios. El entierro de Lady Di fue uno de ellos. En este punto, el menos importante de todo el informe sobre el proyecto Conciencia Global, es donde nos saltan las alarmas: si existe una conciencia global, y ésta puede ser influida mediáticamente –a través de la TV principalmente- podemos estar en las puertas de un control total mediante una simple “sintonización” de las mentes de todo el planeta

farem el post de l'amic invisible mentre comulguem per la pau mundial?

Blocaire Invisible 2006 : Pista 9

T'enrecordes dels Eiffel 65? O eren 69? No m'enrecordo...

da ba dee da ba die...

Blocaire Invisible 2006 : Pista 8

Suposo que li agraden els Stones...

Blocaire Invisible 2006 : Pista 7

No és blogger

dimarts, de desembre 19, 2006

Anar per llebre i sortir amb un gat

Les compres nadalenques són terribles. Els meus tres últims intents :

  1. Anar a buscar un llibre per mon pare i sortir amb tres llibres més per mi
  2. Anar a buscar una colonia per ma mare i sortir amb un xampú pel cabell per mi i un conillet (no de Playboy Veí, tranquil) de regal
  3. Anar a buscar una "manga pastelera" i sortir sense manga i amb un pal de xocol·lata que he assaborit amb plaer clavan-t'hi la punteta del nas
  4. Anar a la botiga "EnJabonArte" d'Argenteria i que la dependenta m'hagi incrustat la pastilla de EnJabon fins a l'entrecella

Tinc que concentrar-me en el que vull... (Tindre els diners suficients per a ser feliç i deixar de treballar, però no tants com per deixar de valorar les coses)...veieu, ja m'he tornat a despistar!

dilluns, de desembre 18, 2006

O essencial é invisível...

Us recomano aquest blog tal com és a data d'avui...


Blocaire Invisible 2006 : Pista 6

Donat que no arribaré a les 10 pistes (Veí, estic igual que tú), i ja que les dues anteriors són complicades d'interpretar...una més.


En Dessmond et té lincat/da!

The verdict 2

After a long session the jury has decided that the employer will be fired of the Enterprise

I haven't never thought that the first time I have to take this decision would be so early.

I'm not happy, but he has forced this decision with his actitude.

Welcome to the cruel world my friend

Blocaire Invisible 2006 : Pista 5

Vamos a echarnos flores!


Lo peor de ser un capullo es no llegar nunca a florecer

Richard Bona y Angà

Desde este humilde blog, me gustaría felicitar a Richard Bona por su trabajo. Su buen saber hacer en el bajo y como bandlider, le han llevado a estar nominado a un grammy.

Con Tiki, tesoro en su lengua natal del Camerún, ha llegado a los joyeros que gobiernan el capital de la música. Sin embargo, en sus directos conserva la naturalidad que hace su música más cercana al público.

Con temas como Tiki, O sen sen sen, Sowedi Nawengue, Te dikalo u otros, recomendaría uno de sus trabajos menos conocidos : "Toto Bona Lokua" publicado por la discográfica No Format!

Para los que esteis interesados en su directo, os podéis descargar su directo en Paris con el emule...o aprovechar cuando vuelva a Barcelona (yo estaré allí)


Richard Bona es la cara. La cruz es Angá Diaz.

Angá era un percusionista cubano afincado en Barcelona. Sus raíces cubanas se reflejan en el álbum Echumingua. Ahora se encontraba trabajando en su proyecto Brasil, en el que jugaba con los ritmos de este país. Se distinguía por su capacidad de fusión. Hubiera llegado lejos, pero murió el pasado noviembre en un ensayo. Sé los motivos por mi profesor de percusión, que era amigo suyo y había estado en algunos ensayos. Una de mis ilusiones era estar algun día junto a los dos. Ya no podrá ser en este ciclo.

El orden de aparición de los artistas en este post se debe a que así los conocí en directo, en el marco del Festival de Jazz de Barcelona del año pasado en la sala Luz de Gas. El viernes Bona, el sábado Angá.

Este post se generó en mi coche, cuando escuchaba el álbum Echumingua y recordé que cuando estaba buscando las letras de un disco de Richard Bona vi que estaba nominado al Grammy

diumenge, de desembre 17, 2006

Blocaire Invisible 2006 : Pista 4

misguided angel

talvez ainda esteja na criança, em que tudo começou, em uma dança aqui e em outro beijo na intermitência da descoberta, e por aí ficou a tua imagem. anos depois, na distância da criança, vejo-te novamente. o traço de anjo permanece, o sorriso é sóbrio, e tu és tu. um anjo disfarçado de tristeza, essas as vestes que a vida te concede, e que insisto em tirar-te todo esse olvido para depois devolver-te a intermitência da descoberta. que nunca deixei.

Hugo Miguel Mendes



Aquesta pista és definitiva. Ella o ell ho descobrirà enseguida!

Evolució del zen per Robertinhos

"El zen no confunde la espiritualidad con pensar sobre Dios mientras uno pela patatas. La espiritualidad zen es precisamente pelar patatas"

Alan Watts

La nova evolució del zen creada per mi és la següent,

La espiritualidad zen es precisamente comerse un buen plato de patatas fritas después de que tu o alguien las haya pelado

quin zen preferiu?

El caçador de mosquits

"Si piensas que eres demasiado pequeño para causar impacto, intenta acostarte con un mosquito en la habitación"

Anita Roddick

M'he rigut molt recordant-me en tantes i tantes nits d'estiu en que escolto el inquietant i esfereidor "zzzzzzz" i sóc incapaç de dormir a causa de la idea de que el mosquit em sobrevola esperant que tanqui els ulls per a xuclar-me la sang.

És una idea absurda, una por irracional, però sempre acabo de peu sobre el llit, amb la llum oberta i una sabatilla a cada mà. Estic tens, atent, inspeccionant el meu entorn per si el vec, l'oïda atenta al soroll de les seves ales. Sóc un caçador professional. El meu descans està en joc.

La imatge per algun observador extern és còmica. Un tio moreno de 1,80m, de peu sobre el llit, el tors nu, un pantalonet de pijama en plan taparrabos, amb una espardenya a cada mà i mirant com un boig al voltant seu.

Sóc el mogambo català

dissabte, de desembre 16, 2006

My house


Avui han fet el sorteig de pisos de protecció oficial a Tiana.
No són res especial, però sí pels temps que corren
Pisos de 50-60 m^2 per menys de 170000 euros
I m'ha tocat un!
No sé si seré veí de dalt o de baix,
però seré veí!!!!
PD: La foto és una recreació virtual del que m'agradaria, no del que m'ha tocat

divendres, de desembre 15, 2006

L'any que ve aniré al Camp Nou

Sóc culé però mai he posat els peus al Camp Nou. Mai m'ha motivat fer cues, passar fred, veure malament la jugada, transit al sortir, etc. quan puc estar amb els amics al bar.

Com sabeu per posts anteriors, vaig a veure els partits amb un amic anglès que és supporter del Liverpool. Quan el Barça va guanyar al Werder Bremen vàrem acordar que si el sorteig deparava un Barça-Liverpool aniriem junts al Camp Nou...

El bombó ha volgut que el 2007 sigui l'any en que assiteixi al Camp Nou per primer cop a la vida

Espero que el Liverpool perdi, aguantar a un aficionat del Liverpool borratxo i feliç per la victoria del seu equip pot ser massa...

Blocaire Invisible 2006 : Pista 3


Quins colors!

dijous, de desembre 14, 2006

Tot té un preu

A la meva empresa em paguen el dinar.

Tot té un però.

A la meva empresa em paguen el dinar, però...sol si vaig a un restaurant determinat. Allí hi va una persona, alt càrrec de l'empresa, i el/la seu/seva llepaculs particulars. Junts formen el Dúo Casposo de la taula. Catòlics, peperos, conservadors, d'anar a misa, anticatalanetas (com diuen ells) malgrat cobrar diners de Catalunya. És el preu que haig de pagar per dinar gratis. Aguantar els seus discursos i opinions extremes. Cada dia el mateix. I sino és d'això, de feina. Odio parlar de feina fora de la feina amb companys de feina. És massa feina!!!!!

Em sembla que o em passo al comando Taperware o em canvio de taula.

dimecres, de desembre 13, 2006

El meu primer meme

En Tondo em va enviar un meme ara fa uns dies...

" Els deures per a Robertinhos varien, doncs és una persona molt aplicada: Es tracta d'un meme musical. Busca un CD, ves a la tercera cançó i transcriu els tres primers versos. En cas de que el primer CD que et vingui a la mà sigui sense lletra la dificultat s'acentua: comentan's què et transmet la música en un parell de frases. "

Ha arribat l'hora de contestar-li. I per partida doble...

El primer cd que he agafat té lletra. És de Youssou N'Dour, Li Ma Weesu (As in a mirror), inclosa a l'àlbum "Nothing's in Vain". Transcric sencera la traducció en anglés, i els tres primers versos de la cançó en la llengua en que està cantada, el wolof (llengua de Senegal).


Youssou N'Dour - Li Ma Weesu (As in a Mirror)
My past always comes back as in a mirror
Sometimes I look back to my past life
With regret or pride
When I'm around the children I love, they dance and I guide
them and I express myself in such a way that I want to be a
child again and never grow older
The longer I stay away, the more forgetful I am
The older I grow, the more I look back to the past and want to
be a child again
My past always comes back as in a mirror
Sometimes I look back to my past life
With regret or pride
When I'm around the children I love, I feel happy again
They dance, I guide them and express myself in such a way
that I want to be a child again and never grow older
The closer I am, the farther I feel
The farther I am, the close I feel
The longer I stay away, the more forgetful I am
The older I grow, the more I look back to the past and want to
be a child again
My past always comes back as in a mirror
I els 3 primers versos en wolof...

Li ma dundée li ma weesu day dellusee mel ni seetu...

Seetal léég léég ma geestu ci li ma weesu

Léég léég ma réccu walla sax di bàkku

Donat que a en Tondo li agrada la música cubana, aquí va un segon disc. La tercera cançó es titula Wapango, pertany al grup Habana Sax i està inclosa a l'àlbum Brainstorm. No té lletra. És instrumental.

La sensació que em produeix : El ritme em va movent el peu i després les mans. El meu propi ritme comença a sonar i la meva ment a somiar

Li passo el meme als següents afortunats :

Rinxol www.rinxol.blogspot.com

Sidlia www.nidlia.blogspot.com

El Veí de Dalt www.malerudeveuret.blogspot.com

Alepsi www.alepsi.blogspot.com

Joana www.nusos.blogspot.com

I per votació popular un extra, el seu propi autor :

Tondo Rotondo www.cucadellum.blogspot.com


Blocaire Invisible 2006 : Pista 2


És una de les persones que ha fet aquest meme...

dilluns, de desembre 11, 2006

Traducciones

Por Orsai (orsai.es)...

"Caga tió ,
caga turró d'ametlles i pinyó
i si no cagues bé,
et fotré un cop de bastó!

Lo que traducido al argentino sería como cantar:

Cagá Papá Noel,
cagá turrón de miel,
y si no cagás regalos,
te cagamos bien a palos."

Y es que la Navidad es muy diferente dependiendo donde la vivas...

De meme

Ningú me l'ha passat, però m'ha fet gràcia la idea.

El meme iniciat per Joana, després per Arare, després per Alepsi, després pel Veí, després pel Tondo, després per... diu :

"Agafa el llibre que estiguis llegint o el que tinguis més aprop. Obre'l per la pàgina 123. Agafa la 5a oració. Copia el paràgraf".

Jo estic llegint :

- Al WC : Les revistes de ciència i historia (Sapiens, Descobrir la ciència i la història, Muy interesante, National Geographic).

- Abans d'anar a dormir : En el nom del porc (Rinxol, vaig molt lent llegint últimament, però te'l tornaré...don't worry!)

- Quan em llevo : 365 Zen

- Quan no fan House : La Gran Guerra por la civilización de Robert Fisk

- Quan em ve de gust : Llibres de poesia (Imparables, Mario Benedetti, etc.)


Agafaré el llibré de Robert Fisk "La Gran Guerra por la civilización" Ed. Destino "El autobús de Alí regresó a la frontera en una cálida tarde; volví a cruzar la línea Durand y me acerqué a una mugrienta caseta en el lado afgano de la frontera. El guardia de frontera miró mi pasaporte y lo hojeó. Entonces se detuvo y examinó una de las páginas usadas del documento. Como de costumbre, había escrito "representante" en la tarjeta de immigración. Sin embargo, el hombre delgado chasqueó la lengua. "Periodista -dijo-. Vuelva a Pakistán" ¿Cómo lo sabía? Había visados para países árabes que me identificaban como periodista, pero el funcionario afgano no debía de saber árabe, no tenía ni idea de que sahafa significaba "periodista". Un grupo de hombres pasó junto a mí y me empujó; volví junto a Alí. ¿Cómo lo habían sabido? Alí inspeccionó mi pasaporte y encontró la página que me había delatado. Un visado del Irán posrevolucionario estaba marcado con la palabra jabanagor ("periodista", en persa) y el persa o dari era una de las lenguas de Afganistán. Maldita sea"

Dues preguntes sobre el meme :

1. Què pasa si la pàgina 123 cau amb un canvi de capítol o pàgina en blanc?

2. Què pasa si el llibre té menys de 123 pàgines (per exemple un de Mario Benedetti)?

Rinxol, Sidlia i qui vulgui, espero que feu aquest meme!

Blocaire Invisible 2006 : Pista 1



L'Alepsi ja ha fet el sorteig davant de notari (alepsi.blogspot.com).

El meu blocaire invisible va nèixer (com a blocaire) aquest any 2006. Per tant, és un blog que tot just acaba de nèixer, com el meu.

Vacances

Estic descansant d'aquests cinc dies de descans...


... mentrestant, tothom ha marxat per a reintegrar-se a la rutina.

No comment, no plays!

Una de les primeres coses que m'ha sobtat al posar el contador de visites és veure que tinc més visites que comentaris. Els tons que passeu per aquests megues al ciberespai, mireu, llegiu (potser) i aneu a un altre lloc. Jo pensava que el blog tenia pocs visitants i que aquells que passaven deixaven una petjada, un play!

Jo no sé si us agraden o no els posts. Avui m'han dit que els meus posts són difícils de comentar, ja que en ells expreso opinions o fets íntims els quals sol poden ser comentats per persones que em coneguin a la vida real.

Jo crec que no. No conec a la Sidlia, ni al Tondo, ni a la Joana...però sí que sóc capaç de comentar els seus posts, encara que expressin sentiments.Tot és qüestió de pensar en les meves experiències vitals. També, si no m'agrada el post, mostro la meva crítica / disconformitat.

Altra cosa, seria que els posts no es despertessin res més que indiferència...llavors els escrits no estarien transmetent el que vull que transmetin (alegria, tristor, melancolia, ironia, etc.)

Vosaltres què penseu?

Dualitats sexuals

Sóc heterosexual.

No és una declaració de principis, ni m'intento autoconvencer.

No sóc homòfob, aviso per a que no es tergiversin les meves paraules.

Moltes vegades la gent pensa que jo sóc gay o bisexual. Fa dos anys vaig conèixer un grup de persones de parla anglesa. Dos anys després encara pensen que sóc bisexual.

Avui m'han comentat que el meu blog és de dona, ja que els dels homes solen ser menys íntims, més tecnològics...més freds. Jo crec que no té per què, però la meva opinió no és vàlida, ja que crec que em diferencio bastant de la majoria d'homes que m'envolten. Sempre sento que hi ha un no sé què que em fa diferent. No em consideo únic, però sí pertanyent a una minoria.

D'home o de dona? Què és aquest no sé què?

Preguntes per a les que no tinc resposta...dues més a la llista...i ja sabeu la frase que el Mario Benedetti va veure pintada en una paret de Montevideo (i que abans apareixia a la capçalera d'aquest blog fins que vaig veure que un altre blog també l'emprava) : Ahora que teniamos las respuestas nos cambiaron las preguntas

dissabte, de desembre 09, 2006

Sol

Aquella persona que llueix quan la foscor, el fred i la pluja no et deixa veure les estrelles

Llibreries on em perdo en el temps

Sempre m'han agradat els llibres. Les seves pàgines m'han portat per llocs on mai he estat, he viscut aventures que mai hauria realitzat, he conegut móns que sol existien a la ment d'un desconegut. A més, a les biblioteques, quan agafes un llibre amb pàgines esgrogueides i saps que altres persones han passejat les seves retines per la tinta del text que tens entre les mans i han acaronat les tapes amb les seves mans, sempre em pregunto què hauran sentit.

A les llibreries sempre em comporto com els llibreters de l'Ombra del Vent. Passejo la mirada pels lloms dels llibres fins que hi ha algun que em crida.

L'ambient de les llibreries és molt important. Pots anar a llibreries de mercenaris (entres, vas a la secció adecuada, agafes el llibre, passes a caixa i passi un bon dia) com Fnac, Corte Inglés, La Casa del LLibre... o bé llibreries on s'esmeren per crear un l'ambient.

D'aquestes hi han dues que m'agradaria destacar.

La primera és la Central del carrer Bonsuccés. Els llibreters són com els del Fnac, però l'arquitectura de la llibreria no. M'encanta que els llibres estiguin desordenats, l'ambient tranquil, les activitats culturals i poguer perdre la mirada per les estanteries sense saber del cert quina sorpresa em depararà el llibre del costat.

La segona es la Saltamartí, al carrer Canonge Bananera de Badalona. La llibreria és petiteta, però el matrimoni que la dirigeix fa que l'espai sigui el de menys. Una relació molt propera amb els clients. Pots preguntar per l'autor que vulguis i tenen servei de reserva. A més, l'espai és molt tranquil.

Avui he anat a la Saltamartí. He comprat dos llibres de poesia de Mario Benedetti i he reservat dos del Michael Chabon (Jóvenes hombres lobo i Chicos prodigiosos). Quan els llibres m'esperin a la llibreria rebré un sms avisant-me.

A vegades val la pena pagar un euro més per les petites coses que fan que deixis de ser un client més

Modificacions

He afegit un comptador de visites, un rellotge i un comptador de la gent que està ara mateix mirant el blog.

Us agrada Travellers Tunes? És el títol d'una cançó de Ocean Colour Scene, però ho he considerat ideal, perquè quan estem a internet són com un to, passem d'una URL a una altra i després tanquem l'ordinador.

Què us sembla a vosaltres?

Poesia

- Le gusta?

El otro se queda un rato pensativo.

- Mmmm...el día que tenga una boda te llamaré para que me escribas algo

Desde ese día intenté, intenté otra vez, pero me di cuenta que nunca sería un Mario Benedetti.

Llum

A vegades, la nostra llum sol es visible per algú altre.

A vegades, per molt que aquest altre ens senyali la nostra llum, mai la podrem veure.

A vegades, és millor tindre una simple lot per a inspeccionar el camí que tenim per davant,

que morir cegats pel nostre gran sistema d'enllumenat

La rateta presumida

El famós conte s'ha personificat al meu gimnàs.

L'altre dia a classe d'aerobic vaig veure com una noia es mirava i remirava al mirall, s'ajustava els pantalons per a marcar culet, es mirava un altre cop i s'ajustava el top per a marcar pit.

Ella era totalment aliena a que l'estava observant.

Em vaig preguntar com es deuria sentir quan, al acabar la classe d'step, tots els nois (tres o quatre, no us penseu) anem a xerrar amb la monitora (la monitora té un cos més lleig que el seu).

Imagino que la seva parella deu tindre molts gelos del mirall.

Abismes generacionals

Jo encara visc a casa els pares. La meva economia no em permet marxar a un pis de lloguer. Tampoc conec algu que vulgui anar a compartir pis.

Durant la infància he sigut un nen sobreprotegit, fet que ha comportat que durant l'adolescència hagi tingut que barallar-me bastant per a aconseguir coses tan simples com anar-me'n de festa a Arenys de Mar.

Ara la situació ha canviat, per a mi. Jo ara els vec com companys de pis i ells com a el nen de 15 anys. Això genera eterns conflictes, ja que mentres normalment jo a casa tinc més ganes de fer coses per a mi (assaigs de percu, llegir, etc.) ells no paren d'insistir en fer coses junts. Ja li vaig dir un cop, no podeu esperar que el que vosaltres feu coses impliqui que jo hi tingui que participar.

L'altre dia em van dir que anar a viure en un pis compartit és un pas intermedi a la vida que hom ha de fer.

Potser qui ho va dir tenia raó, perquè cada vegada em sento més fastiguejat a casa. El que et fagin sentir culpable per no volguer fer un viatge amb ells, no és una bona sensació.

Sembla que malgrat que jo he evolucionat, ells no. Ells no entenen que els meus interessos s'han distanciat enormement. I l'únic que fan atacant-me es fer l'abisme més gran.

Ara ja he començat a buscar pis. El següent pas és marxar.

És trist, però espero conservar algun pontet.

dijous, de desembre 07, 2006

El sentido de la vida

Es ingeniero industrial, como yo.

Escribe, como yo.

Fue de erasmus a Francia, como yo.

Es otro de los blogs que me gustan.

Como muestra os sirvo dos, el primero muy bueno,

http://www.elsentidodelavida.net/node/331

http://www.elsentidodelavida.net/node/293

Amistat

Fa dos anys, per aquestes dates, encara estava a la universitat, faltaven dos mesos per marxar a Paris i tenia un munt d'amics a Barcelona.


Després vaig marxar a Paris i vaig conèixer la meva segona familia i la meva segona ciutat. Cada dia et despertaven amb un toc a la porta i una activitat per fer.




Després vaig tornar a Barcelona i vaig passar a descobrir que la majoria d'amics en realitat no ho eren. Va ser la primera lliçó. Amb el pas del temps he anat dirigint els meus esforços per aquella gent que realment són amics. Ara no puc dir que surto amb tres grups diferents de gent, però sí que els amics són realment amics.

A vegades la vida té una foma recargolada d'ensenyar-te les coses, però per sort, sempre té moltes gotes de colors diferents


La fornera

La fornera de la meva urbanització feia temps que estava desapareguda de darrera del taulell. Últimament sempre veia al seu marit, i creia que ella estava a casa cuidant de la filla recién nascuda.

avui he anat a buscar el pa i estava ella. Davant meu dos clients. Amb cada un d'ells ha estat xerrant una estona mentre els servia. Així m'he enterat que ella no estava cuidant de la filla, ho fan els avis, perquè treballa en una empresa del que ella va estudiar. També m'he enterat que el noi de davant meu (sempre ens saludem, fins i tot xerrem, però no sabem els nostres noms ni res de la nostra vida) es diu Lluís, que la fornera el coneix com Lluís el de la moto, del móbil d'en Lluís i que dissabte se'n va d'erasmus.

He quedat fascinat. La fornera no viu al barri. Sol està alguns dies darrera el taulell del forn, servint baguettes i pastes. A més, segurament sol pot parlar amb els client un màxim de 10 min i generalment no sempre va a comprar el pa la mateixa persona.

Però malgrat tots aquests impediments, la fornera sap més de la vida dels habitants d'aquestes contrades que els propis veïns.

Inepto para todo

"Al producir los bosques, la montaña atrae a aquellos que la despojarán
Al dejar gotear su grasa, la carne activa el fuego que la asa.
Se entalla el árbol de barniz para hurtarle su valiosa savia.
La casi totalidad de los hombres se imagina que ser juzgado apto para algo es un bien.
En realidad lo que es una ventaja es ser considerado inepto para todo"

Chuang-Tsé

Encara que en alguns casos és veritat, Chuang-Tsé crec que sol es fixa en relacions parasitàries (o Win - Lose que diuen en negociació).

Jo no aconseguiria viure amb el sentiment de que sóc inepte per a tot. Per això intento descubrir les meves aptituds i intentar establir relacions simbiòtiques (o Win - Win).

No siguem paràsits!

Clocks

Per a mi, una obra mestra creada per Coldplay.

L'altre dia, escoltant Radio Club 25 (95.5 FM), vaig escoltar una versió feta pels Buenavista Social Club i Coldplay d'aquesta cançó. Canta Chris Martin, sona el piano, però de fons li afegeixen ritmes cubans (congues toquen son, sonen les trompetes, etc.).

El primer impacte és molt fort, però a la segona escolta (aquest cop va ser a la Fnac) em va començar a agradar.

La podreu trobar a la burra electrónica i també al disc Rhythms del Mundo Cuba, on a més d'aquesta, hi han cançons d'Ibrahim Ferrer, Sting, Arctic Monkeys, Dido & Faithless, U2, etc.

No el deixeu de tastar si us agraden els ritmes llatins (Tondo Rotondo, Sidlia...).

dimecres, de desembre 06, 2006

Sensacions

Hi ha gent que té la gran sort que al treball pot anar com vulgui. Altres no, i tenim que posar-nos el mono de treball de l'empresa.

Hi ha gent que té la gran sort que al treball el mono el paga l'empresa. Altres no, i tenim que comprar-lo nosaltres.

En el meu cas, el meu mono de treball és una corbata, una camisa i un traje. T'adones enseguida que tindràs que fer cabrioles amb el teu sou brut menys IRPF per a pagar-te un vestuari car i que no t'agrada.

Enseguida però, t'adones de les aventatges laborals. El teu mono de feina fa que la gent enlloc de jove et digui senyor. I clar, això quan vas a negociar a l'Ajuntament et facilita les coses. Malgrat tot, encara no he arribat al punt (i espero no fer-ho mai) al que arriben alguns que afirmen que en una reunió es senten molt més confiats si van amb traje i corbata. Jo crec amb mi mateix i les meves possibilitats. No necessito cap vestimenta especial.

En canvi, el mono de treball et fa sentir diferent al carrer. Sobretot si són les 23h al centre de Barcelona i ets l'únic amb aquesta indumentària que circula per la via pública. La gent et mira extranyada (què fa aquest aquí?) i el mateix respecte que desperta durant el dia, es torna en despreci per la nit.

També un dia que anava al local d'assaig en que toco percussió el del meu davant em va tancar la porta perquè es pensava per la meva forma de vestir que no anava allí. En canvi, quan vaig amb pirates i una samarreta del decathlon m'aguanten la porta per a facilitar-me l'entrada.

Jo sóc el mateix i segueixo confiant amb mi mateix i les meves possibilitats. Però necessito una vestimenta especial per a potenciar el meu jo vers als altres.

I és que malgrat que ens neguem que ho som i bla,bla,bla; tots tenim unes primeres reaccions (les més arrelades al subconscient) bastant superficials.

Recordeu que, com deia la mamà quan venia l'home dels cacahuets, les aparences enganyen

Tonto quien lo lea

acostumo a llegir molts pocs blocs. Un d'ells és el del Orsai.

avui he llegit un post seu que m'ha impactat. No em considero tonto, però en conec alguns. I a més, em sé d'algun que escriu únicament preocupat en que el llegeixin.

Us recomano aquest post de l'Orsai

http://www.orsai.es/2006/11/el_nuevo_paraiso_de_los_tontos.php

i un de molt divertit,

http://www.orsai.es/2006/04/la_desgracia_venia_en_sobres_de_papel_madera.php

Terrenal

"No puedes vivir en el reino de Dios por mucho tiempo. No hay restaurantes ni lavabos." by Suzuki Roshi.

Realmente duro, si vivieramos en un mundo dominado por la Empresa, el Islam, el budismo, o lo que sea. Todos iguales y sin permitir la diferencia.

El latir de la Guinness

Hace poco más de un mes, en aquel Arsenal vs. Liverpool, probé por primera vez una Guinness.

Lo que más me gusta de esta cerveza es cuando te la sirven. Me encanta ver como las olas internas de la cerveza van transformando ese color marrón en negro. Puede que resulte infantil, pero me fascina ver esa metamorfosis.

Ayer, sin embargo, vi el latir de la Guinness. Estaba en el Scooby's, cerca de Plaça Universitat, viendo el FC Barcelona vs. Werder Bremen, cuando me sirvieron una Guinness que en lugar de la clásica sedimentación, experimentaba como el latir de un corazón. El marrón claro bajaba y subía de nivel, como si la cerveza respirara, libre por fin de la opresión del barril.

Cuando se hubo calmado, ya convertida en negro brebaje, le dediqué una sonrisa seductora antes de unir su latir a cada una de mis expectantes papilas

Zen

l'altre dia estava en un Natura, quan vaig agafar (cosa que no faig mai) uns llibres d'aquells de filosofia oriental, zen, tao, i tot això. El llibre es titula "365 Zen" i és precisament això, 365 escrits de filosofia zen. És un recull de proverbis, frases de pensadors, haikus, etc.

Em va agradar un de Siddhartha Gautama,

"Sólo hay dos errores que uno pueda cometer en la travesía hacia la verdad : no hacer todo el viaje y no ponerse en camino"

Ja que encara em queda molt de camí per davant, disculpeu que no m'aturi.

The verdict

After a long sesion, the jury decided to exclude the employer of the team. He will have to go to another part of the Companie. This decision has been taken thinking in the employer's family.

However, the employer appealed very strongly the decision. As a consequence of that, the jury have to decided again and they have taken a new verdict. The employer will be fired if his performance decrease during this month.

I am not happy to be judge in this situation.

dissabte, de desembre 02, 2006

Nadal 2006

No m'agrada el fred, no m'agrada tindre que anar a tiberis per obligació, no m'agraden els anuncis de colonies, no m'agraden els anuncis de juguets, no m'agrada anar a mirar botigues i tindre que agafar el tiquet del seu torn, no m'agrada la decoració llumínica d'aquestes dades que impedeixen (encara més) veure la millor decoració (les nits estelades, la grandesa de l'univers), no m'agrada veure com la Empresa acull a milers d'enganyats per a buidar-lis les butxaques a canvi d'un missatge d'esperança que puc donar sentat prenent un café, no m'agraden les campanyes tipus 12 meses 12 causas, no m'agrada el Nadal...época d'hipocresia, fred, obligacions socials, colesterol, consumisme i un d'aquell mesos en que les miseries s'accentuen. Els rics són més rics, i els pobres són molt més pobres. Per sort jo no estaré sol, perquè els qui estan sols, per aquestes dates encara estan més sols.

Quines ganes tinc de que torni a ser primavera!

Heartbeats

M'he connectat a la burra electrónica i he escrit "spot". M'han començat a sortir tot de cançons.

Entre elles una que m'ha agradat molt : José González "Heartbeats", que sonava a l'anunci dels televisors Sony Bravia, aquell de les pilotetes de colors a San Francisco.

I és que no tot el so que surt de la caixa hipnótica són bajanades

Retorn a la universitat

tots treballàvem, tots 25 a 30, vàrem oblidar les nostres responsabilitats i va ser com si tots estiguessim a la taula del bar de la universitat.

Sol va faltar la presencia de Heraclio Fournier i la del típic que explica acudits.

Era com a primer d'enginyeria, aquells matins al bar, descobrint jocs de cartes, rient. Erem dotze, a voltes més. No ens preocupava el nostre futur. La majoria erem els millors de les nostres respectives escoles. Portàvem anys escoltant la cantarella "vigila, que l'any anterior va ser fàcil, però aquest curs serà molt més difícil. No et serà tan fàcil treure bones notes", i dedicant el temps d'estudi a llegir novel·les, còmics, jugar al pc, estudiant per l'examen la tarda anterior i veient els excel·lents com el més normal. De la taula d'aquell bar sol vàrem quedar quatre, ningú va passar primer curs amb un any i sol dos no ens vàrem retrasar mai més a la carrera.

Aquest cop, per això, no em vaig estar gaire estona. No vaig perdre la tarda i vaig anar a buscar a una de les persones que més m'estimo justament a la porta d'enginyeria industrial.

I és que la taula del bar únicament és el box de la vida, on pares, descanses, recobres energia i passes una bona estona, abans de continuar corrent i disfrutant de la teva vida. Si et quedes massa estona al box corres el risc de quedar en volta perduda i ser desqualificat

The trial

Sometimes, life put you in a difficult situation. One day, you accepted to work for an important enterprise. They gave you power, you have learnt a lot of things and you are enjoying of a little boss position. You have a place for you in the parking, people invite you to coffee, people say what wonderful you are to their eyes...and you have to be enough realistic to keep your feet on the ground.

But one day you discover that one of your employers is lying to you. He is earning money for one hour of work that he doesn't do. He has two little childrens, one wife, a little bank account and a big mortgage. Before knowing this, you decided that he will sign his new contract (temporal work to fix staff) but that they would work for another boss, not for you. But now, what do you have to do?

Enterprise give you a position in the company where you are beyond good and evil. But you still have moral criterias.

Which is the decision of the jury?

Benvinguts

La meva vanitat creix...merda, ja he comés un altre pecat capital!!!!

en fi, encara que m'hagueu fet pecat, benvinguts Tondo Rotondo i Borrego.

M'agrada veure que un blog que va nèixer per a no ésser llegit agrada a gent que no conec.

Gràcies Tondo Rotondo per encendre'm la llum de l'escala del Veí de Dalt. El veia al blog de la Sidlia, una coneguda desconeguda, però sempre acabava a l'escala B.

sort a tots!

Blocaire Invisible 2006

M'agrada apuntar-me a idees esbojarrades.

Jo ja estic a la llista, i tu?

http://www.marcrodriguez.com/wiki/index.php?title=Blocaire_invisible_2006#Blocaire_Invisible_.2706