divendres, de setembre 30, 2011

Fotografía original de ROBERTINHOS - All rights reserved

Redissenyem el blog com a símbol de renaixement.
Tot canvia a la vida,
però la part essencial roman allí.

He crescut molt i em sorprenc sentint els canvis fets. I veient els canvis que hi han hagut a la meva vida.

Fa mesos vaig entrar a port per reparacions. Ara en surto. Mesos en que hi han hagut moments que em costava llevar-me. Mesos de culpa, de retrets, de jutjar-me i de sentir-me malament. 

A Oporto vaig acabar d'enganxar les peces i retrobar la energia i ganes de viure del Robertinhos que el 2005 va pensar en obrir un blog, però ara més madur, sense rabia, més comunicatiu i més coneixedor dels seus defectes i virtuts. He aprés a no jutjar als altres i que no vull tenir amics que em jutjin (enlloc d'aconsellar-me i respectar la meva decisió). He aprés que res és per sempre i que si no perdones l'amor s'acaba. He aprés que no pots deixar enrera projectes de vida que t'il·lusionen.

He aprés que he de fluïr.

Com el vi, millorem amb l'edat.

Disposat a donar i rebre color, llum, alegria, somnis, passió... 

divendres, de setembre 16, 2011

Robertinhos iPod: Avishai Cohen


Nacido en Jerusalén, Avishai Cohen, ya estudiaba piano en Israel a los diez años. Tiempo mas tarde se trasladó a los Estados Unidos y se instala en St. Louis (Missouri) estudiando piano y bajo eléctrico. La música de Jaco Pastorius y Stanley Clarke, le cambiaron la vida y lo introdujeron el el mundo del jazz.

Regresó a Israel para estudiar en la prestigiosa academia "Music & Art. Academy" con el prestigioso profesor Michael Klinghoffer, quien le introdujo en el mundo de la música clásica. En 1992, volvió a New York donde se interesó por los ritmos y la música latina, sintiendo especial predilección por los músicos, Eddie Palmieri y Danilo Pérez.

Conocí a Avishai Cohen con su disco "Continuo", pero algunas de sus piezas como "Emotional storm", "The ever evolving etude" o "Noches Noches La Luz", se encuentran entre mis piezas de jazz favoritas.

Aunque no he podido verlo aún en directo (cuando ha estado en mi ciudad yo no he tenido dinero para ir), es uno de esos artistas que creo que si te gusta el jazz no puedes dejar de ir a ver en directo.

Os dejo "The ever evolving etude", una pieza que para mi gusto es una pequeña joya. Cambios de ritmo, improvisaciones... Me hace sentir alegría, añoranza, tristeza...en definitiva, me hace sentir la vida. Y me deja siempre con ganas de volverla a escuchar.





dimarts, de setembre 13, 2011

Moments



I en aquell precís instant,
la roda es va tancar.
La energía va començar a fluïr,
els problemes van quedar fora,
i després de molt de temps va tornar a sentir
com tornava a ser una font d'energia positiva
i com la felicitat generada el retroalimentava
i l'encenia més.

La roda no solventa els problemes,
però ajuda a agafar energia per a solventar-los.

AXÉ!


dissabte, de setembre 10, 2011

De tornada...


Han estat uns mesos bastant foscos
on he perdut amics, alguns s'han allunyat i alguns s'han reforçat malgrat la distancia que ens separa.
Però ha estat un camí on també he conegut gent nova
i on sobretot m'he enriquit a través de l'autoconeixement.
He descobert que has d'anar amb compte amb les passions,
perquè en un moment et pot semblar que no pot viure sense elles, però si observes bé potser sol són una part més de tu, no la teva totalitat.
També he millorat el meu autoconeixement. Tant a nivell físic gràcies a la salsa i la capoeira, com a nivell emocional gràcies a diversos esdeveniments.
I també a nivell intel·lectual, a través de les 10 presentacions a Toastmasters i a tantes altres que he escoltat allà.

Encara queda molt camí a recòrrer i encara no estic tant bé com abans, però...hey, avui estic bastant positiu...a veure si puc acabar d'una vegada la història veïnal abans de que el Veí i les meves companyes em tallin a trossets en comptes de convidar-me a la festa del 11-S.

Petons