dissabte, de juliol 28, 2007

Us volia donar una abraçada a tots
Perquè avui m'he llevat ballant

amb ganes de fer-li ganyotes a la vida

Abans d'anar a dormir


Després d'una nit de festa, alcohol i dones
restaren estirats al llit
sentint el frec de la pell de l'altre
l'ambient xafogós de l'habitació convidava a treure's els pantalons
l'amistat que tots dos compartien es feia patent entre els dos
els secrets que un i altre es guardaven per sí mateixos
començaven a aflorar.

divendres, de juliol 27, 2007

Retorno de Avalon

Volvió el Rey Arturo de la isla de Avalon,
donde había superado sus problemas de misoginia.
Se fue con un taxi a donde estaba antes Camelot y miró la Tabla Redonda.
Tenía que buscar a hombres y mujeres valientes, honorables,
ejemplos a seguir para el resto de personas del mundo..
los nuevos Caballeros de la Mesa Redonda.
Lo primero que ordenó es hacer llamar a un picapedrero
y hacer la mesa más pequeña

Pensamiento real


Rey es aquella persona que aglutina el poder militar, judicial, político y económico (y el orden de los factores sí altera el producto).
Leía en la Contra de la Vanguardia una frase muy buena "la época de los griegos fue una época de creación porque no existían ni reyes ni curas", rematada con un "a partir de los griegos el resto de sociedades se han dedicado a aprovechar lo que ellos crearo" y aderezada con "los conceptos que definen una sociedad libre sólo podían surgir en una época de libertad". Más allá de que los griegos tenían esclavos, me quedo en la primera frase. Pensé en otra época muy fertil a nivel de creación científica, como fue la del imperio del Islam, caído cuando los califas empezaron a preocuparse más de agrandar su poder que en la prosperidad de su sociedad.
Esta Contra fue publicada con todo el revuelo de la portada del Jueves. Leía en el Periódico de Catalunya una frase muy acertada "todos los que crítican la portada del Jueves lo hacen por la escena de sexo. Nadie lo ha hecho por el texto".
Los reyes, por eso, tranquilos. Saben que en este país de paletos, siempre habrá más gente preocupada de que disfruten de unas buenas vacaciones en Mallorca o de la cara de su último retoño, que del hecho que el país se gaste una suma importante de dinero, que se podría dedicar en investigación científica, en mantener una institución que hace años que ya debería estar en un Museo de Historia.
Pero en fin, mientras todos los del hemiciclo se lleven las manos a la cabeza ante las declaraciones de una persona en un blog, seguiremos teniendo rey, como en el Siglo de Oro.
Desde aquí, respaldar las declaraciones del Sr. Anasagasti. A mi parecer, no ha dicho nada que sea falso. Y además, en su blog personal.
Vivimos en un tiempo en que incluso la libertad es sólo una fina capa de maquillaje.

dimecres, de juliol 25, 2007

Not alone in the dark

Para consolar a los que sufren el apagón,
esperar que este tiempo de ahorro energético,
les sirva para confesiones románticas,
para dulces besos en la oscuridad
para interesantes charlas nocturnas
para descubrir que hay alguien al mismo lado que tu del televisor

¿Qué te ha enseñado el tiempo?

La amiga Carolina (un abrazo a ti y a Joan)
me hizo la pregunta que lleva por título este post.
Aquí va mi respuesta.
El tiempo me ha enseñado que a pesar de que me haya quitado el reloj de mi muñeca, sigo siendo esclavo de sus reglas.
Por suerte, he aprendido a vivir al máximo las posibilidades existentes en un espacio tan pequeño.

Bush knows who you are

Aquest post va dedicat en especial a la amiga RINXOL,
que d'aquí poc viatja en un viatge de plaer, de molt plaer, a New York.
Ahir llegia la noticia que la UE ha aprovat un decret pel qual autoritza als USA
a recopilar dades de tots els passatgers que arribin a aquest últim país provinents de la UE. Així, les companyies aeries es veuran obligades a facilitar amb la màxima antelació posible a les autoritats americanes dades com :
nom i cognom, correu electrònic, número de targeta de credit, dia i hora d'arribada, dia i hora de sortida, etc.
A més els USA podran guardar aquestes dades 15 anys i facilitar les dades a altres païssos.
Com veieu, una total violació de la política de privacitat de dades.
Per què el Bush pot conèixer el meu num de targeta de credit o on visc? Qui és ell per facilitar-li les meves dades, posem pel cas, a Israel? Les poden facilitar a empreses per a que m'envïin propaganda a casa? Poden mirar els meus estalvis?
I suposo que els crackers ja es deuen estar fregant les mans per aconseguir aquestes dades i fer-ne un ús fraudulent.
Big Brother control us, ja ho va dir el George Orwell.

Tot és qüestió de classes

Continuo rebent un munt de queixes de ciutadans del tipus,
el camió de BCNeta! ha estat parat dues hores davant casa meva
i ha deixat tot el carrer ple de pudor. O bé, algú que li diu al conductor del camió de recollida que no pari a esmorçar davant del seu portal, i com el conductor no li fa cas li etziba un cop de puny.
Continua havent gran abundancia de gent que es considera superior a les persones que durant 7 hores vesteixen el mono verd de BCNeta!
Em fa gracia la gent que es considera inferior o superior depenent del vestit que vesteix, enlloc de mirar el que hi ha darrera, tant a nivell personal com professional.
Em riure el dia que els de verd fagin vaga i aquests personatges tan altius es trobin amb una tona de brossa a la seva porta.
Bé, segurament no riuré perquè tindré un marron que t'hi cagues, però seria un primer pas per tornar a considerar com cal el servei de neteja

El Jueves, la revista que Robertinhos comenta el dimecres de la setmana seguent

Títol llarg per un post que arriba tard.
Tots segurament ja ho hgeu comentat al vostre blog, al bar, a la feina o fins i tot al acabar de fer el quiquet del dia.
La famosa portada del Jueves, la censurada, ha generat molta polèmica i no acabo de decidir-me si a favor o en contra. El que no hi ha dubte, es que la nova portada, té una ironia molt bona (la correcció política de la flor i l'abella...sublim).
A favor de censurar l'anterior portada diré que la posició escollida pels dibujants és una de les popularments conegudes com a submissió de la dona. De fet, a molts llibres de postures, destaquen que aquesta postura no agrada a moltes dones perquè demostra submissió total. Ell és qui disfruta, qui controla el ritme i la profunditat de penetració. Ella sol nota el bastonet entrant i sortint.
En contra de censurar-la dir que el text és absolutament brillant i de queixa a la monarquia, de la qual ja sabeu que jo els hi desitjo infertilitat, perquè es reprodueixen com conills. A més, dubto que d'haver sigut altres personatges, o bé rostres anònims, ningú s'hagués immutat.
No sé si aquesta imatge de sexe real té que ser censurada o no.
La pregunta és, la llibertat d'expressió no arriba fins on comença la llibertat dels altres?
Llavors en aquest cas, malgrat el text brillant, el editor s'hagués tingut que replantejar el dibuix.

dissabte, de juliol 21, 2007

Decisions politiques

a Tiana, on jo visc, han canviat l'alcalde

nou alcalde noves maneres de fer i nous amics que s'adjudiquen obres i concursos públics

doncs què és el primer que ha fet el nou alcalde?

parar totes les obres i consells de l'ajuntament

a més de parar els pisos de protecció oficial, ja de per sí retrasats, ara

mentres l'alcalde disfruta de les vacances

es produeixen absurditats tan grans com que no puc jugar a futbol amb els amics

perquè com estaven arreglant el camp, l'alcalde va parar les obres quan ja sol quedava posar les

porteries i la llum.

això sí, ara el camp de futbol és un pipican de 600 metres quadrats

d'això se'n diu lucidesa política.

Contactes






Gràcies a certs contactes

demà estaré veient a Chucho & Bebo Valdés

al teatre Grec i gratis

A vegades, treballar et dóna petites satisfaccions

dimecres, de juliol 18, 2007

Meme musique



He decidit que enmig de tanta ensabonada generalitzada, massatge inclós en alguns casos, el millor era posarmúsica a tot això.
Per això he creat aquest meme, que a més de ser el primer que creo jo i que deixo a la vostra elecció seguir-ho o no, no exclou a ningú.
L'objectiu és clar, escollir una cançó per a cada un dels blogs que teniu linkats. En el cas d'excés de links, com passa amb el Veí o en Tondo o l'Alepsi o..., sol aquells que estan actius i llegiu com a mínim un cop a la setmana. I si encara són masses...doncs escolliu 10
Començo pels meus...
Alepsi : Katrina & the Waves "I'm walking on Sunshine"
Borrego : The Beatles "Let it be"
Candela : Joe Cocker "You can leave your hat on"
Clint : The Rolling Stones "Sympathy for the devil"
Déjà Vie : Kana "Plantation"
El Veí de Dalt : Youssou N'Dour "Birima"
Joan / Carolina : John Lennon "Imagine"
Joana : Brian Adams "Have you ever really loved a woman?"
Maria : Otis Redding "Sitting on the dock of the bay"
Marina : Opus "Live is life"
Metis : Antonio Flores "Siete vidas"
Onix : José Gonzalez "Heartbeats"
Rinxol : Mika "Lollipop"
Rock 'N' Roll : Eagles "Hotel California"
Sidlia : Andy Palacio & the Garifuna Collective "Lidan Aban"
Tanhäuser : Bob Sinclar "Bisou Sucre"
Tondo Rotondo : Tracy Chapman "Talkin' bout a revolution"

Refranes modificados : Enseñanzas para futuros padres

Dos consejos para vuestros vástagos.

Si es varón,

No metas la polla en asuntos ajenos

Si es hembra,

En vagina cerrada no entran moscas

dilluns, de juliol 16, 2007

Mirades gens infantils


Et miro i no veig res, sol la mira del meu rifle i un animal que es mou, que crida, que gemega.
Et miro i sento odi. Odi dels moments viscuts al poble, amb la sorra roja escolant-se entre els meus dits. Odi perquè em van arrencar de les mans de ma mare, violada i morta ara, per culpa teva.
Et miro i m'adono que no ets res. La diferencia entre tu i jo és que jo tinc l'arma ara. Tu has dut el meu poble a aquesta situació. Ara et toca a tu implorar, mentres et pixes a sobre, plores i gemegues; per la teva vida. Et fa por que t'arrenquin de tot el que tens, de tot el que et defineix com a persona.
Et miro i reflexiono que apretar el gallet no canviarà res. Ni el món, ni el meu país.
Et disparo.
Ho diu la veu de qui em va segrestar, de qui em va entrenar per ser una máquina de guerra
Crides el nom de la dona que segurament estimes, potser la teva dona, mentres et desagnes pel tret a l'estòmac.
D'estar ella aquí segurament la violaria, sense plaer, però és el que s'ha de fer. M'ho diu la veu de qui em va segrestar.
Et miro i sento la veu de que em va segrestar, rient.
Et buido el carregador sencer.
Mentres el teu cos cau com un penós feix de carn i ossos sagnolents, amb gest implorós et miro i m'adono que odio la veu de quiem va segrestar, per culpa teva.

Chemical beats or Feel like dancing


Vàrem anar al SummerCase
Divendres vàrem acabar ballant al ritme de
Scissor Sisters
Dissabte vàrem disfrutar de dues hores de
The Chemical Brothers
Música de ball fusionada amb videoprojeccions i làsers
una obra d'art en tota regla.
Els havia vist a Paris per primer cop,
però el de Barcelona va ser un concert apoteòsic.
L'amfiteatre del Fòrum ple de gom a gom, gent ballant,
i desfilada del Galvanize, Hey Boy Hey Girl, Do it (new single), Star Guitar, Out of Control, Believe (espectacular videoprojecció), Chemical Beats, etc.
Com cantaven els Scissor, I feel like dancing!

dijous, de juliol 12, 2007

Canvi de referència

Titular de portada de La Vanguardia
EL PRIMER PLANETA CON AGUA MÁS ALLÁ DEL SISTEMA SOLAR
Llegint l'article, destaquen que els científics descarten que hi pugui haver vida degut a les altes temperatures del planeta.
M'he imaginat un fet hipotètic.
Us imagineu que avui, en aquest planeta del qual us mostro foto, els diaris destaquen que han descobert un nou planeta amb aigua més enllà del seu sistema estelar?
això sí, ells afegirien que segurament en aquest planeta no hi ha vida degut a les baixes temperatures
Com deia Descartes, tot depén del cristall amb que t'ho miris.
Potser en aquest cas seria millor una frase del professor de mecànica 2 de la ETSEIB, sr. Agulló, en que deia que tot depén de la referència amb que ho miris.

dimecres, de juliol 11, 2007

Dieta d'estiu

Diuen que a l'estiu ens hem de cuidar,
perquè tenim tendència a menjar dolços,
gelats i greixos
però que cansats del dia a dia de l'any,
no fem més que dormir i reposar a la sorra de la platja
I això pot provocar conseqüències terribles
El problema per a mi
és que m'encanten els gelats, la xocol·lata i els dolços
i clar,
en aquesta època faig una mica de panxeta de bon vivant.
Ara bé,
quan em parlen de dietes,
sempre dubto.
Fruita i verdura?
o verdura i hortalisses?

I es que a l'estiu,
un sempre acaba pensant en el mateix

dilluns, de juliol 09, 2007

Critica al Va de Meme


No creieu que això del
thinking blog award
no és més que una ensabonada
als blocaires que ens llegim a diari
I si tots ens llegim i sabem que ens agradem mútuament o no,
feia falta aquest premi?
PD: Déjà Vie, la teva ensabonada m'ha agradat...i molt. Potser una mica més de massatge...

Des-Coneixement

Hi ha tant coneixement en una sala,
i tant en el món,
que t'adones que
neixes ignorant moltes coses
i mors ignorant moltes coses.
I el món segueix voltant,
com una coctelera,
el nostre des-coneixement

Va de meme

Nou meme a la vista...encara en tinc un pendent per una de les muses d'aquest blog, la que l'il·lumina, la Llum de Dona...però, encara que no l'oblido, no el faré avui

El meme consisteix a nombrar 5 blogs que t'emocionen o et fan pensar. Com bé diu el Clint, jo nombro a tots els de la llista. Ara, si em tiren de la llengua, tinc que agafar a les muses d'aquest blog: Rinxol, Joana, Déjà Vie, Sidlia i al Veí de Dalt.

Als que no us cito, no és perquè no m'encanteu, sino perquè algu va voler limitar a 5.

Expliquem,

Rinxol : La musa que em va descobrir això del blog. En el seu blog, tornat de la mort, relata les vivencies d'una trentanyera a Barcelona, amb tot d'amics guiris i la mirada de qui es troba en un punt en que totes les direccions que impliquen un canvi de vida són bones.

Joana : La musa que em va animar a continuar esrivint en aquest blog. La seva escritura ha evolucionat fins a definir un estil propi. Femenina, sensual, eròtica...la seva escriptura és un desgranament del temps a través de les paraules. Simplement obriu el seu blog i deixeu-vos seduïr

Déjà Vie : La musa que amb els seus comentaris em va fer escriure relats i establir una relació d'amistat amb algu desconegut. El seu blog és per a mi un dels més impressionants. Tots aportem una mica, però la déjà té un blog de disseny colorista però no estrident, acollidor i alegre. La seva escriptura pot ser breu o breu amb foto, però generalment, si aconsegueix separar els ulls de les excel·lents fotos, descobreixes una escriptora excel·lent i que millora cada dia.

Sidlia : La musa desconeguda que em va llegir i comentar per primer cop. Malgrat que el seu bloc està en coma desde fa mesos, m'agrada com va intentant millorant la seva escriptura canviant de registre i d'estil. La seva manera de controlar el temps de l'escrit sol es superada per la Joana. Un blog promesa, que s'ha de veure si mor com això o confirma el seu talent

Veí de Dalt : Mus entre musses. Ell és el primer blog masculí que m'ha encantat. Original és una paraula creada per definir el seu blog. Desde el títol fins a la foto passant per la gran facilitat per veure't atret a aquest replà atapeït, però on hi ha espai per a tots. Entre recomanació literaria, deixa un dels posts amb que més m'he rigut...sí...el de fauna veïna.

I m'agradaria parlar de la Metis, del Clint, del Joan i la Carolina (un abrazo!!!!!), del Tondo Rotondo, de la Candela, del borrego, del Tanhauser, de la Marina, del Barbollaire, de la Eli (llumeta, llumeta), de la Onix, de la Alepsi, del Rock n Roll, de la Citizen Mary i de tants altres.

Una abraçada a tots

divendres, de juliol 06, 2007

Guiring


M'agrada sentar-me a un cafè
mirant la gent
veure passar el temps
compartint un instant de la meva vida
amb tota la gent que passa pel meu costat
xerrant, rient, estressats, besant-se...
M'agrada pensar en mi
i disfrutar d'un moment d'egolatria
en que sol importo jo
el meu cafè
i el somriure de la noia del meu costat mentres em mira

dijous, de juliol 05, 2007


Reunits al voltant de l'ampolla de vi blanc,
fresca i de color daurat,
anaren desgranant converses, opinions, records,
preguntes i respostes,
preguntes sense respostes,
respostes sense preguntes.
Poc a poc
la seva pull bruna,
començà a perlar-se amb el vi.
L'alcohol els hi va envaïr els sentits
confosos i saturats,
intentant captar les sensacions
que voleiaven al voltant del Borgonya
en aquella nit d'estiu
càlida i regada amb un bon vi
on els fruits de la vida
esperaven feia estona
l'arribada de la verema

Música de juny

QBamba "La Aurora / El Crepúsculo" : Grup de músics de procedencia diversa i residents a Barcelona. Ja em van sorpendree amb el seu directe a la Pedrera de Nit i al Masnou, també amb el seu primer disc "Endjiram!". Fusió d'estils, en aquest segon treball trobareu ritmes africans mesclats amb tabla india, flamenc i rumba. Sensual i atractiva, la música de QBamba tot just acaba de nèixer.

Groove Armada "Soundboy Rock" : No coneixeu a Groove Aarmada? Doncs esteu perdent a un grup de música electrònica-fusió molt atractiu. A temes com Fogma, At the River, Chicago, I see you baby, Madder, My Friend, Hands of Time, Lovebox, etc. ara s'hi afegeix un disc on, després del seu álbum d'èxits, demostren que no han perdut l'estil ni la capacitat de seguir innovant. Una pena que vaginal Creamfields Andalucia i no passin per Barcelona. Com passa amb el grup Basement Jaxx, el seu directe és encara millor que el cd.

Wagon Cookin' "Everyday life" : a Espanya no es produeix bona electrònica. Qui digui això no ha escoltat Wagon Cookin'. Si ja el primer disc, "Appetizers", és boníssim i ha servit a molts dj's per a fer sessions, tant de chill out com de sessions més ballables, a Everyday Life trobem essències de l'estada a Brasil dels membres del grup. "Agua de lluvia", un tema súblim. Acaben de treure nou treball "2 Faces". Encara no l'he escoltat, però sol que sigui la meitat de bo que els dos primers, ja valdrà més la pena que el 80% dels àlbums del mercat.

Watch TV & the Primetimes "Discolexia" : Heu estat mai al Diobar de Barcelona? groove and latin. Música elegant, ballable i atractiva. Aquest grup està en la linea de la música que punxen al Diobar. No us el deixeu perdre, perquè és d'aquells discs que justifiquen estar 40 minuts gaudint-lo sense fer res més.

dilluns, de juliol 02, 2007

Spice Orange

Despullar el teu cos,
agafar-te el fruit amb la mà,
obrir-te'l lentament,
sentint el goteig càlid del teu sucós interior.
Llepar-me els dits amb desig de més,
sentint el teu sabor als meus llabis.
Sentir com el teu suc rellisca per la meva pell
cada cop que apreto
fins arribar al moment en que exprimida
em bec el suc del teu plaer.

Fi d'una etapa

Reunits al voltant d'una taula rodona
vàrem brindar amb cava
fins al tancament d'un bar
abans de dir adéu
a una etapa de les nostres vides en comú
al final de l'ocasió d'estar tots presents al voltant d'una taula,
a l'inici de la paraula record