Amu Daria
Vaig rebre el mail de l'Anna Tarambana. El teu blocaire invisible és l'Eduard Balsebre, d'Amu Daria.
L'Eduard Balsebre és un home que ha fet realitat el somni de viatjar que molts tenim. Com diu el seu perfil: "Als anys vuitanta i noranta, vaig viatjar per tota Europa, el nord d'Àfrica i el continent americà (Alaska, Canadà, EEUU, Mèxic, Guatemala, El Salvador, Nicaragua, Haití, Cuba, Equador, Brasil, etc.). Posteriorment, vaig visitar per primer cop la Xina, i l'any 2004, vaig viatjar durant vuit mesos per la Ruta de la Seda i Àsia Central: Kirguizistan, Tadjikistan, Uzbekistan, Pakistan, Xina, Laos i Vietnam. Més tard he tornat a la Xina i a Mongòlia.". Vaja, que si la Tierra Media de Tolkien existís, l'Eduard Balsebre ja se l'hauria patejat.
El que em va quedar clar és que l'Eduard ha estat conquistat per l'Àsia. Així que us parlaré del seu blog Amu Daria, ja que a més de viatjar, l'Eduard Balsebre té la passió d'escriure i fotografiar, com demostren els seus blogs sobre la ruta de la seda o que aparegui al llibre de la Catosfera Literaria.
Amu Daria, آمودریا en persa, és un riu de l'Àsia Central de 2540 km, encara que sol 1450 km són navegables. Si el blog de l'Eduard té dos anys, el riu té una bona història al seu voltant. Actualment desemboca al mar d'Aral, però en una altra època es deia Pamir, després Oxus i desembocava al mar Caspi. No sé si l'Amu Daria neix de la llegenda dels 4 dracs, però el cert és que desde el seu naixement a la meseta del Pamir fa de frontera amb l'Afganistan, Tayikistan, Turkmenistan i Uzbekistan. Per a l'Eduard Balsebre, l'Amu Daria fa d'unió entre el bloc dels viatges, les imatges de la ruta de la seda, mirades de la ruta de la seda i literatura de la ruta de la seda.
L'Amu Daria ha canviat de curs al llarg de la història a causa de l'acció de l'home, la darrera quan van desviar una part important del seu cabal per a regar camps de cotó, fet que ha contribuït a la progressiva desaparició del Mar d'Aral. Però abans, altres pobles també havien fet servir el Amu Daria per als seus interessos, com els mongols, que van desviar el riu per a inundar una ciutat i guanyar la batalla per la força de l'aigua. A l'Eduard, l'Amu Daria li ha canviat el curs de la vida. En uns inicis marcats per Europa, Amèrica i Àfrica, els vuit mesos fent la Ruta de la Seda (ruta mítica i de gran importància comercial pels pobles d ela zona) han marcat el seu actual fascinament per l'Àsia. Sempre penso que les persones no som d'on naixem, fet casual, sinó de la terra que ens marca. I pel que he vist de l'Eduard aquests dies, ell neix a les muntanyes del Pamir i va baixant, seguint el curs del riu, a través de les mirades de la gent que mira el riu, deleitant-se amb les construccions, les tradicions i fent volar la seva ment a través dels seus relats, com si el Drac Negre sortís de la terra i s'enlairés de nou.
No sé si mai compartirem un te xinés amb un deliciós xocol·lata del 74% de cacau, però m'agradaria poder conèixer l'Eduard i que m'expliqués com s'ho ha fet per viatjar els darrers 30 anys, com és la gent que ha vist i què ha descobert. Encara que potser, a través de la seva mirada podem sentir totes les mirades que ha vist, com quan a vegades, al sumergir-nos en el mar o en el riu, tenim la sensació d'estar en contacte amb totes les terres que besen les mateixes aigues.
El company Jesús M. Tibau m'ha obsequiat amb un regal triple. Què millor que un vers somiador a en Calvin, una demostració que els temps no canvien i una bona cançó? Moltes gràcies! Podeu veure el regal aquí
