dissabte, de setembre 30, 2006

Tower du Babel

Hace temps, le peuple speak just единственный язык. ciò nonostante el poble se separó and they started to walk caminhos diferentes.

pero aunque sólo hablaramos una lengua, dudo que nos entendiéramos

divendres, de setembre 29, 2006

Llegendes i imaginacions

anava volant sense ales, entre el bosc. Les branques dançaven al ritme del vent. Va veure el drac compartint amb Sant Jordi una cuixeta a l'ast (aromatitzada a la rosa) de la pija de la princesa. Va saludar als tres porquets, que regien una granja a les afores del poble. Finalment, cansat va parar a dinar a casa del Cid campeador, on la seva bella dona, Seresade, preparava un couscous fantàstic. Després d'una animada conversa, van quedar per anar un dia a fer un volt a cavall amb Tirant, inclús van insinuar anar a fer un soparet a Camelot. Tots dos sabien que no ho farien, sobretot perquè el Cid no s'atrevia a deixar a la Seresade sola molt de temps. Diuen que un tal Don Juan rondava pels voltants. Va tornar a volar, saludant a Diana, que estava mig amagada intentant fer una bona captura. De sobte va rebre una patacada. El cabrón d'Hermes s'havia saltat el ceda. Tot dolorit, va aprofitar que hi havien uns elfs allà al costat per escoltar les seves històries i sanar les seves ferides.

De sobte un soroll el va despertar, i es va trobar al seu jefe.

Al final, de tots els contes i llegendes, sol els ogres existeixen a la vida real. O com a mínim, són els únics que es deixen veure als nostres ulls.

Interesant

la gent busca coses interesants, i el pitjor és que les coses interesants sorgeixen quan menys t'ho esperes

Procés per obtenir un entrepà de llom amb formatge

Cambrer : què desitja?
Client : un entrepà de llom amb formatge

A partir d'aquí el cambrer li porta,
1. Entrepà de formatge
2. Entrepà de baicon formatge
3. Entrepa de llom amb formatge amb un terç menys que la resta d'entrepans
4. Factura

I el client mig de conya li consulta que per què no li descompta un terç del preu de l'entrepà.

Per què hauriem de pagar 1/3 pels errors dels altres?

dijous, de setembre 28, 2006

Hipocresia

no seria tot més senzill si deixessin d'aparentar el que no som i el que no sentim?

per què prohibir tocar al carrer (excepte la música que li agrada al alcalde de torn) o prohibir totes les manifestacions de vida que es produeixen a les Rambles per aparentar una cosa que no som. Barcelona no és com els carrers de Pedralbes. Barcelona és trileros, ocellaires, putes, pijos, joves, guiris, estatues humanes, etc.

No és sol la Barcelona que l'alcalde vol veure

Religiones

en un post antiguo ya me declaré animista.

Pero os animo a volver a ser politeistas. Que cada uno crea en todos los dioses que quiera. Ya sean los Backstreet Boys, los dioses griegos, los romanos, los egipcios e incluso el tripartito.

Pero por favor, que no os manipulen y se eviten guerras, discusiones, odios, etc. generados por impresentables vestidos de blanco, negro, rojo...que sólo creen en un dios : ellos mismos.

El séptimo día

Los Estatutos de una de las multinacionales más importantes y ricas dicen,

"y el séptimo día descansó"

yo creo que en realidad debería decir

y el séptimo día mandó a todos a la mierda con tantas exigencias

y enonces se entiende porque el domingo sólo aspiramos a dos cosas : descansar y que no nos moleste nadie

dimecres, de setembre 27, 2006

Sol

perquè hi ha persones que amb la seva llum i la seva escalfor,
donen color a la seva vida
i de pas alegren la vida als del seu voltant

The Beach Boys

M'agrada surfejar la ola de la vida,
anant al límit per la cresta,
o bé per dins del loop,
sentint la vida passar,
però contemplant-la,
i anant al seu ritme.

altres vegades perdo l'equilibri, l'ola m'arrassa, m'arrossega,
i em foto una hòstia bastant considerable.

Per sort, de moment, sempre em queden forces per a tornar a agafar la taula

dimarts, de setembre 26, 2006

El café

La temperatura del café matutino indica como va el dia en el trabajo. La cosa va así,

Caliente : Buen día. Tendrás un día relajado, sin tensión. Tu ambiente laboral está distendido
y alegre. Oportunidades laborales se presentaran hoy, aprovéchalas!


Frío : Agárrate que vienen curbas! Y sólo son las 8 am! Práctica el "drive", es decir, pasa el
brownie!

A media mañana tengo otro termómetro. La Coca Cola. Es lo mismo que el café, però al revés. Donde dije frío digo caliente, y a la inversa.

Somriures reials

Foto de portada de tots els diaris. Ell, príncep borbó. Ella, periodista emborbonada. Es miren i somriuen. Otro bebé, diu el titular. I somriuen. Qué cabrons aquests borbons! Un altre a mantindre. Així ja poden somriure, com ells no els tindran que mantindre i podran seguir visquent a cos de rei, procreen com conills! I mentrestant, la majoria no ens podem ni independitzar

De rinoçérose a Camut Band

Buscava repetir l'experiència de l'any passat amb 08001 i rinoçérose, però no ha pogut ser igual, però sí essencialment el mateix. No era per la nit. Vàrem veure Elliot Murphy i Camut Band. No vàrem acabar menjant un croissant de xocolata, però sí una hamburguesa. Però sí que és un moment molt viu envoltat de pocs però bons amics

dilluns, de setembre 25, 2006

Necessitats

Tothom necessita algu que l'abraci un cop al dia i li ofereixi un refugi de pau, amor i esperança

Putes

Ronda Sant Antoni. L'espectacle de veure noies joves venent la seva joventut.
Camp Nou. Els travestis es mesclen entre la comunitat universitària que se'n va a casa a les 20h
És un trist espectacle veure com algu ven la seva dignitat al carrer.
I pensant fredament, que és el que fem nosaltres quan treballem pel millor postor?

diumenge, de setembre 24, 2006

Estadísticas

Según la última encuesta generalista,

1 de cada 10 ricos no duerme bien por las noches

9 de cada 10 pobres es feliz

10 de 10 no está contento con lo que tiene

Habana Vieja

sopars intensos i romàntics amb la teva parella,
i sopars animats amb la teva parella i una bona amiga,
i el lloc on pago per a que em donin de menjar
i em fagin sentir com a casa.

Mirades a la Plaça dels Àngels

Anava de camí a les Festes de la Mercè amb la seva parella i el va veure. Anava ballant al ritme de la batucada seguint el riu de gent que es movia per impuls de les oles acústiques dels percussionistes. Van arribar a la Plaça dels Àngels. No es va adonar que el miraven. Ell anava amb uns amics, content, distret i no va adonar-se del noi amb polo taronja.

De sobte va veure com l'altre fixava la mirada i deixava de ballar. Es va quedar mirant atentament a una noia morena, mirada exòtica, pits amb mugrons de fresa i cos finet però amb atractius moviments. Ella estava tocant, movent el cos de dreta a esquerra, fonent-se amb el ritme. Però de sobte va parar i, mentre segui tocant, el va mirar. Una d'aquelles mirades intenses. De qui reconeix en l'altre a una part de sí mateix. Però el grup de batucada es va moure i la conexió de mirades es va esborrar com el rastre dels avions als cels, lentament, però sense remei. Va veure com ell es recuperava de la descàrrega i s'integrava de nou al moviment dels seus amics.

La reunió es va dissoldre, però després la va poguer veure a ella a Plaça Catalunya. Ella el va mirar i li va respondre. Ho sé, li va dir ell. A vegades no pot ser, va dir ella. On et trobarà? li va preguntar. Seguint el riu de la meva vida, descobrint respostes a les meves preguntes i esperant que el meu riu i el seu riu siguin afluents un de l'altre, va dir ella. I van tallar la comunicació. Ell va besar a la seva novia. Ella va marxar amb els companys del grup de batucada.

dissabte, de setembre 23, 2006

Faltes d'ortografia

Escric ràpid, les idees s'ordenen a la meva ment i utilitzen les meves mans com a estris per a materialitzar-se en píxels negres sobre el blanc de la pantalla del meu BenQ. No rellegeixo el que he escrit. Perdria la gràcia i faria desaparèixer la professió de corrector d'estil

Cartes

Cartes que mai vas escriure, cartes que mai vas enviar, i que ara trobes i han perdut tot el seu significat

Recuperar passions

Ha tornat el Tato i amb ell, després de mes i mig ha tornat la percussió a la meva vida, tocada per mi, clar. Però quelcom ha canviat. Em sento com congelat, com un petit gegant recobert de glaç a qui poc a poc van descongelant i recuperant moviments que feia temps havia oblidat. Vaig recordant ritmes que de sobte les meves mans toquen a velocitat creixent i em quedo mig sorprés perquè pensava que ja ho havien oblidat.

Però com en un enamorament, he perdut part de passió. Vaig començar a rebre lliçons per apendre a tocar diferents instruments de percussió perquè volia tocar al carrer, amb gent, per a poder conectar amb un desconegut fa 2 minuts a través de la música. És a dir, per a tocar amb gent i al carrer, com a Paris. Però aquí sol ho he pogut fer poquets cops.

Així que ja he trobat la solució. Penjaré un anunci i contestaré a un altre. Escriuré un anunci per a cercar a un guitarrista (guitarra espanyola), 2 o 3 percussionistes, un vent (o dos) i el que sorgeixi que cregui que pugui aportar alguna cosa. I d'aquesta manera formar un grup per assajar després de la sobretaula del cap de setmana. I contestaré a un que busquin percussionistes.

Espero poder convidar-vos a un concert

dijous, de setembre 21, 2006

VideoNOjuegos

Leo que un niño ha sido ingresado por adicción a los videojuegos. Tendrían que ingresar también a sus padres, a su família y a su entorno. Por permitirle estar cada día tantas horas frente a un juego, por consentirle no comer para que pueda acabar la partida, por comprarle juegos, por pagarle la conexión a internet.

Se tienen hijos como terapia matrimonial y para aportar emoción al matrimonio. Pero los hijos crecen y luego no los puedes dejar en una cuneta abriendo la puerta de atrás (no te vayan a catalogar de inhumano) y te encuentras con algo que te molesta cuando estás cansado,a te pide dinero, enferma, tienes que pagar médico, cole, etc. Qué estrés!Por lo menos, por 40 euros mes, un pc y el emule tienes personitas virtuales que lo distraen por horas, mientras tu te apoderas del sofá y te relajas, joder como te lo merecías, después de un duro día de trabajo.

Y qué suerte, de forma gratuïta un hombre vestido de blanco agarra a ese ser que no comprendes y lo ingresa en un sitio donde por suerte, te informan que no es adicción a las drogas o al alcohol. Porque tu hijo no va a ser ni un borracho, ni un yonquie, que eso dicen que es por culpa de unos malos padres


NOTA : Disculpad el tono encendido y el uso parcial de la información de qué dispongo. Pero no entiendo cómo surgen estas enfermedades

Viajes

Hace un día claro en Barcelona. Hay nubes altas, pero el ATIS dice que no debes preocuparte, no irá a más. Estás nervioso. Empieza un largo viaje, tanto tiempo soñado. Por fin vas a ir a Dakar! Después de tanto tiempo se te ofrece a oportunidad. Oyes el rugir al ralentí de las turbinas del avión. La emoción te invade, tu primer viaje largo. Empujas la palanca de gases y el avión empieza a recorrer la pista, al principio l e n t o, l u e g o m á s y más y más y másymásymásymsrápidooooooooo tiras de la palanca hacia atrás y voilà! el avión sube hacia el cielo y ves la ciudad a tus pies. Giras sobre el mar y resigues la costa. La orografia española se desliza como una alfombra bajo tus pies. Al llegar a Valencia, viras hacia el interior, Murcia no te interesa visitarla. Las galas casposas de TVE te han hecho aborrecerla. Con la Rioja te hubiera pasado lo mismo, pero el buen vino de esta región te hace ser más benévolo. Al cabo de una hora estás en Marruecos, Dakar llega en breve. Comienzas a preparar el aterrizaje. Todavía no se te dan bien, pero lo logras (aunque te has cargado el VOR del aeropuerto y alguna que otra instalación aeroportuaria más). Ya has llegado. En dos horas de vuelo, por fin estás en Dakar. Suerte que has podido volar con el SR-71 Blackbird, generosamente prestado para ti por las fuerzas aéreas del tío Sam. Apagas motores y te relajas. Ya estás aquí.

Alt+F4, sí deseo cerrar el programa, cerrar ventanas. Abres la puerta de tu habitación y te vas a dar una vuelta.

Barcelona sigue nublada y Dakar a 7 horas de avión. Por supuesto, tu no lo pilotarás, irás sentado en clase turista y volarás en el mejor de los casos en alguno de los nuevos Airbus de Iberia.

Pero por 6 veces menos de lo que pagas por el billete has podido viajar con la imaginación y tener un vuelo más emocionante.

No tener dinero para viajes te permite ser más rico en imaginación y autosugestión

No m'ho esperava!

No m'esperava que una amiga es sentis sola. No m'esperava que amb el seu caràcter pogués estar sola. No m'esperava que visquent amb una francesa amant de la festa i el moviment es sentís sola. No m'esperava que tenint a tant gent al seu voltant es sentis sola.

I suposo que precisament perquè no m'ho esperava, vol dir que jo no estic amb ella per a saber què sent.

Suposo que tots estem cantat "So lonely" (The Police) algun cop. Jo sempre acabo dedicant-me a algun dels meus hobbies o bé fent realitat alguna d'aquelles coses que estan en la llista de somnis i no fem mai. I finalment, agafo el telefon, truco a un amic germà i marxo a fer un cafè

Vocacions

Tothom em reclama treballar menys i cobrar més.

I jo qué! Jo vaig nèixer per a vividor, però de moment ningú m'ha permés desenvolupar la meva vocació

qué desconsiderats!

Valor

Més valor que parlar és saber escoltar.

M'agraden dos refranys orientals:

No hables si tus palabras no son más bellas que el silencio

Si alguien te pide un pez, enseñale a pescar

Escoltar i aquests dos refranys són tres qualitats que crec que ha de tenir un bon boss

Decisions crítiques

Quan del teu sí o no depén crear un nou lloc de treball i despatxar o no a algu, decideixo que és millor donar un vot de confiança i quedar-me fent hores extres no remunerades per a parlar amb l'afectat i escoltar la seva versió

dimecres, de setembre 20, 2006

1,2,3 y 4

Él la miraba sonriendo, con ojos divertidos y ganas de besar. Ella sonreía, lo abrazó y le besó. Era todo lo que quería, el novio perfecto, dulce, atento, cariñoso, atractivo, inteligente...pero era incapaz de enamorarse de él. Su corazón era una confusión de contrasentidos. En su mente un amor en otro país. Otro hombre con el que conectó y vive con la eterna pregunta de "qué habría pasado si...". Una persona próxima que le atrae pero no puede ser. Y finalmente él, lo quiere, pero su corazón es demasiado grande y complicado como para poder centrar su corazón.

Se acaban de besar. Se van ella, él, el otro, el otro y el otro a su piso recién estrenado a hacer el amor.

Y lo que no se imagina ella es que él tiene en su mente una mujer para cada otro, aunque cuando acaban de hacer el amor y él se quita el preservativo se pregunta por qué los otros tienen esa extraña cara sonriente de satisfacción

Desconcert

De sobte t'assalta un pensament. No et dóna l'alto, ni vesteix de Mosso d'Esquadra, ni et fa aixecar les mans. Però et clava una ganivetada al cor.

Abans no tenia el que volia i em preocupava. Vaig tenir el que volia però no podia ser. Vaig tornar a no tindre el que volia però ja estava ressignat. Ara tinc el que vull, però em pregunto...fins quan?

Abierto hasta perecer

Este blog empezó con la idea de que sólo yo lo conociera. Dado que empezó incitado por un complicado rizo de sucesos, se lo comuniqué a una amiga y también a mi pareja.

Sin embargo, en los últimos días más gente ha visitado este espacio, por lo que ahora ya no es privado. Por este motivo, ya no se debe estar registrado para comentar algo.

Eso sí, por favor, no pongais anonimos, no los soporto!

dimarts, de setembre 19, 2006

Amics com germans

Tinc amics repartits pel planeta. Ara mateix més que a la meva ciutat.

Hi han amics que he retrobat i als quals els hi ha canviat la vida radicalment. Han passat d'estar a peu de l'altar a ser uns pendons nocturns.

Hi han amics que he descobert l'últim any i han conquistat la meva estima en aquest temps. Per descomptat cap d'ells em guanya en velocitat menjant-me un muffin.

Hi han amics interessats. Saps que no són veritablement amics, i sol estan amb tu perquè no tenen res a fer ni ningú que els hi doni més beneficis.

Hi han amics extrangers. No saps ben bé com, però apareixen i reuneixen les qualitats que volies tindre en un grup d'amics.

I finalment hi han amics com germans. Us veieu poc perquè no aneu amb el mateix grup d'amics, treballeu, teniu parella i poc temps. Però saps que si res li passa a un o a l'altre, el pots trucar i estaran amb tu en breu

Decepcions II

I a vegades reps respostes a les teves trucades,
i a vegades reps respostes als teus mails,
i no són les que esperaves o desitjaves rebre

diumenge, de setembre 17, 2006

Todos somos uno (Cien años de soledad)

Los Buendía. Se suceden generaciones i generaciones, los nietos se parecen a los abuelos hasta que un día, nace el profetizado generaciones atrás.

Dicen que me parezco a mi abuelo materno cuando era joven (supongo que con el tiempo me pareceré a mi abuelo materno cuando sea viejo). Me apasionan los aviones, pero nadie en mi entorno comparte esta pasión. Sin embargo, un tio de mi padre con el que no tengo ningun contacto descubrí hace cinco años que era aviador republicano. Me encanta la música, todo tipo de música. Se sospecha que un pariente lejano era músico cubano. Se podría explicar así mi piel morena?Me encanta la política...soy pariente lejano del famoso Nin.

Entonces, si nos parecemos tanto a nuestros antepasados, y estos antepasados a los suyos y así sucesivamente, todos somos iguales. Entonces por qué tanto -fobos?

Y lo que más preocupa...qué aportamos nosotros a esta colección de vidas pasadas? Qué hay de original en nosotros?

Reencarnacions

Imagina que ens hem creuat. Tú amb les teves preocupacions, els teus problemes, els teus amics i el teu xicot. Jo amb els meus problemes, les meves preocupacions, els meus amics i la meva novia. Jo rient i mirant, tu rient i mirant, jo esperant respostes, tu esperant respostes que no responen a les meves preguntes.

I malgrat tot ens coneixem, no d'ara, no aquí, però sí en altres móns o en altres vides.

Què haurà fet la meva ànima abans de deicidir interpretar a Robertinhos?

Decepcions

a vegades esperes trucades que mai arriven...
a vegades t'agradaria rebre resposta a un mail que envies...
i al final de tant esperar, acabes per treure conclusions que no són sempre certes

dissabte, de setembre 16, 2006

Contestador automático

Cuando alguien deja un mensaje en mi contestador, que no espere que le conteste. No suelo escuchar mi contestador automático. Sólo una vez al mes o así. Eso sí, cuando lo hago es muy divertido identificar la voz de ese mensaje breve con un mensaje más o menos importante y que te suele apremiar para que lo llames.

Yo utilizo mi contestador automático como máquina del tiempo.

Llamadas

a veces la vida tiene esos momentos en que cuando piensas en algun amigo/a apreciado/a (qué pesadez con lo políticamente correcto!) que hace tiempo que no tienes noticias suyas, recibes su llamada

Il dolce dormiente

A veces después de dormir doce horas, cuando abres los ojos y ves lo que hay que hacer, sólo te apetece seguir durmiendo

When he plays, when he dances

He takes his percussion instrument, looks the others. He feels a little pain in his heart. He is nervous. He doesn't want to fail, he wants to play well. He tries to connect with the world, with the spirits, with Gaia. Suddenly the rythm starts, his hands starts moving, the sound is increasing. The pumping is invading his soul. One, two, three, four. Improvisation. One, two, three. His mind stops thinking in what he has to play. The rythm is outside him. The rythm is inside him. The rythm flow across him. His mind explote, his soul is flying, he can see places far away from his city. In ten minutes all stop, but he feels good with himself.

When he dances is the same. There's a point where he feels the rythm everywhere inside him and he feels like flying with his body, a strange pleasure when he roll over himself.

And when people connect dancing or playing is a magical moment. Anybody exist around them. Only looks the eyes of the others and he knows what it will be the next step.

It's great the feeling of having a passion!

Idiocracy

Jordi Costa a diario ADN : "Lo estúpido tiene el porvenir garantizado. Y no podemos hacer nada, porque el proceso ya está en marcha".

Seguramente, escribir esta entrada es darle la razón. Me hizo gracia la primera parte (lo estúpido tiene el porvenir garantizado), sobretodo pensando en los inventos de los imanes relajantes (esos que venden en las tiendas a 15euros y los vendedores ambulantes del Maremagnum a 3 euros), en la señora que demanda a Starbucks por no aceptar su ticket oferta de un café gratis y exige 114 millones de dólares, etc. Pero me niego a creer en la segunda parte. Nada es imposible, se ha de luchar y será difícil, pero si no sólo yo creo en ello, el proceso se puede detener...aunque nos tengamos que ir a vivir todos a una isla actualmente desierta en el Caribe. Qué estúpida idea, no?

dijous, de setembre 14, 2006

Una pena se siente en el alma cuando un amigo se va

dut per la corrent de la pluja he arribat a dijous, entre tormentes a la feina, trons, inundacions,nervis...

han tornat les classes de percussió, per fi! com enyorava sentir aquella sensació indescriptible que sento quan toco, quan el meu ritme es junta amb el d'una altra persona.

dut per la corrent em trobo que dintre de unes hores, una persona a qui aprecio molt, malgrat que sol fa un any que la conec (a vegades trobes persones que un any t'arriben més que altres en una vida), marxarà al seu país per estar allí com a mínim dos anys. Ningú, ni ell mateix, sap si tornarà. Jo estic segur que, si no s'emborratxa, el veuré al TN en el càrrec de Condolezza Rice. Esperem que el president no sigui com el ruc que tenen ara!

I quina tristor saber que ja no hi hauran més croissants de xocolata i café al bar estudiantil després d'una nit de festa o el refugi de pau i sabiesa enmig de l'enrenou d'un pis de 4 guiris montant una festa.

dissabte, de setembre 09, 2006

Locuras

locuras de 10 minutos, liberar la bestia que llevas dentro, reflotar sentimientos escondidos, añorar gente del pasado, revivir en tu mente tiempos vividos al límite...y recobrar la razón y sentir cierto miedo a como puede cambiar el futuro tu pasado

Mira

Mira donde pisas, has de tener cuidado de no aplastar todo lo que encuentres en tu camino

Espadachines

cuando tienes un día de trabajo en que en lugar de trabajar, te enfundas el gorro, la capa y empiezas a defenderte de los cuchillos cortos que te intentan apuñalar. Cuando finalmente tienes que acuchillar tu para no morir. Cuando hay quien te acuchilla porque no les gusta que tu no trates a tus subordinados como una casta inferior, sino como compañeros de equipo bajo tu mando y protección.

por suerte, todavía hay maestros de esgrima

dimecres, de setembre 06, 2006

El poder

Quan saps que ets bo en algunes de les coses que fas,
un simple refredat et programa l'agenda
anulant un sopar i fent que et quedis a casa
fent que recordis que en el moment més inesperat
una cosa simple és també capaç
de vèncer a qui se li possi pel davant

diumenge, de setembre 03, 2006

Quiero editar una foto en mi perfil

y no quiero registrarme en más sitios
y no quiero más spam en mi hotmail
y quiero sentirme identificado con esta foto
y quiero pensar que este blog no es narcisista
y que sólo es para volcar cosas que me vienen a la cabeza
y no perder la costumbre de escribir





y quería la primera, pero entonces no se ve nada...pero al final logré poner las dos

Preferencies

Perquè a cada pas que fem, sempre hem de pendre una decisió

El hombre de las pulgas


Hay domingos en que, como buen ingeniero industrial especializado en gestión, se requieren ver las cosas desde fuera, sin observar el detalle. Simplemente tu, la naturaleza, un paraje tranquilo, estar por encima de todo y tus problemas. El objetivo, está claro, sentirte por encima del bien y el mal, tomar decisiones y acabar disfrutando de la vista para bajar de la distancia a lo concreto sin tus problemas, con el alma tranquila y recordando que por encima del bien y del mal no está nadie, ni Dios (si existe), que a veces tiene un humor bastante funesto.

Esta tarde necesitaba romper con la rutina. He cogido las llaves del C3 y cabalgando sobre su grupa he llegado a Montjuich. Vistas de Barcelona muy buenas, sobretodo del hormiguero que supone el Puerto de Barcelona. Allí me ha sorprendido uno de esos momentos que tanto me gustan. He conocido a un ser fuera de lo común, ya sea por loco o por extravagante.

Me acercaba a una almena cuando un señor, sentado solo sobre el muro, me advierte que no vaya que hay pulgas. Immediatamente me han cogido picores desde los tobillos a las cejas. Hemos empezado a hablar. Es el jardinero del castillo, hombre de 49 años (cumple 50 este año), arquero, habitante del castillo (tiene una casa al lado de las instalaciones militares), con picaduras de pulgas y una gran soledad sobre sus hombros. Me ha mostrado la Santa Elena, lugar donde fusilaban a los republicanos al finalizar la Guerra Civil. Me ha mostrado el agujero de las balas en el suelo y me ha confesado que aunque la placa del Honorable President Companys está por la banda exterior de los muros, en realidad lo asesinaron en la interior, allí en la Santa Elena. Casi podía sentir ese escalofrío eléctrico que te recorre la columna al sentir a los muertos, sino fuera porque me picaban más las pulgas creadas en mi mente.

Al final al despedirnos, olvidé preguntarle el nombre. Para mi será el hombre de las pulgas

dissabte, de setembre 02, 2006

No es pot ser sempre un mateix...al 100%

M'encanta escriure o pràcticar nous ritmes percussius en calçotets i una samarreta vella, gastada, cutre. Em crea una comoditat única, un relax, una tranquilitat... (no m'he pogut estar, què hi farem!) que em permet ordenar el flux (no sempre constant) de pensaments. Com m'agradaria anar a treballar així enlloc de traje i corbata! Això sí, evitaria que el colló esquerra se'm veiés penjant pel forat dels calçotets (m'havia oblidat de dir que per estar per casa, m'agrada posar-me uns antics calçotets que són com un pantalonet curt, i que de tant tocar-me les webs s'ha fet un forat). Segurament, encara que augmenta la meva creativitat, em despatxarien als 5 segons d'entrar per la porta.

I és que no sempre podem fer el que volem, no sempre podem ser nosaltres mateixos al 100%, perquè a vegades ens tenim que acollir al protocol, a les normes. Això sí, quan disposem de temps per nosaltres, millor evitar que totes aquestes mandangues socials ens encorsetin.

Per això, quan estic a casa, m'encanta sentir l'airet al colló esquerra que penja pel forat dels calçotets.

...

M'encanten el punts suspensius. És un dels signes ortogràfics que més m'agraden. Donen temps per pensar, creen suspens i al final de la frase deixen espai per a que el lector investigui un significat velat que potser (o no) ja és bastant evident.

I com em passa amb les coses que m'agraden, n'abuso. Excepte del sexe, ja que es necessita que l'altre persona també en vulgui abusar, em passa molt sovint amb tot. Amb els gags, les bromes, les frases, la xocolata, el futbolín, els petons, les caixes de galetes, el gelat, etc.


En fi, que m'encanta assaborir el plaer d'emprar els punts suspensius... mmmmmmmmm!!!!!!!

Y sigo y sigo y sigo...

Y sigo riendo y sigo queriendo y sigo bailando y sigo tocando y sigo corriendo y sigo soñando y sigo escribiendo y sigo leyendo y sigo escuchando música y sigo añorando amigos y sigo queriendo descubrir el mundo y sigo pensando en arreglar el mundo y fundirme en un abrazo con mi guerrera azul (nunca me gustaron las repipis y consentidas princesas) y me sigo emocionando a cada instante y sigo viendo más colores en la vida que el blanco, negro, gris y fluyo con la mente con los ritmos de los miles de músicas del mundo y me sorprende gente que no conozco escribiendo en mi blog y me encanta que esto suceda y sigo siendo optimista y sigo y sigo y sigo...siendo yo mismo

Aguascalientes

Aguascalientes, Méjico. Lugar donde se encuentran personas "hidrocálidas de corazón", que aún esperan príncipes azules, creen en amores de su vida y sufren por amor, por enamorarse siempre de la persona inadecuada. Lugar en el que menos me esperaría tener amigos y amigas, que me aprecian desde la distancia, que comentamos problemas sin vernos, pero sí comprendiendonos. Gente con la que compartí vivencias y con las que tengo viajes pendientes.

Y no sé por qué, cuando me nombran Aguascalientes sigo pensando en el Far West y John Wayne encima de su caballo dibujado por Ibañez...

En un momento de mi vida revuelto, en el que tengo más amistades (de las verdaderas) repartidas por el planeta y en contacto por internet que en mi propia ciudad, me reconforta pensar que en pueblo de Méjico me recibirían personas que en momentos complicados me abrieron la puerta de su habitación y me hablaron de su vida y se interesaron por la mía.

Paris Beats BSO


Porque no hay película sin BSO...creo que esta lista podría ser una buena BSO para esta etapa...

01 Lonely Planet Theme II
02 Groove Armada "Chicago"
03 Gilberto Gil "Mana"
04 Brian Adams "I've always been right there"
05 Molotov "Voto latino"
06 Eric Clapton "When you're up and down"
07 Lynird Skynird "Sweet home Alabama"
08 Queen and Montserrat Caballé "Barcelona"
09 Jorge Ben Jor "Cade o Penalty"
10 Fatboy Slim "Praise you"
11 The Rolling Stones "Like a Rolling Stone"
12 The Kinks "You really got me"
13 Tamba Trio "Mas que nada"
14 U2 "Love come to town"
15 Carlinhos Brown "Carlito Marron"
16 Lou Reed "Vicious"
17 Café Quijano "Loco triste"
18 Manu Chao "Je ne t'aime plus"
19 Mano Negra "La vida me da palo"
20 La Union "Lobo hombre en Paris"
21 Chumbawamba "Tubthumping"
22 New Radicals "Mother we can't just get enough"
23 The Beatles "Help!"
24 Morcheeba "Rome wasn't built in a day"
25 Morcheeba "Be yourself"
26 Bob Marley "Get up stand up"
27 Youssou N'Dour "My faith it's on you"
28 Fatboy Slim "Vol 1 side 2"
29 Saint Germain "Rose Rouge"
30 Saint Germain "Soul salsa soul"
31 Daft Punk "Make love"
32 Daft Punk "Phoenix"
33 De Phazz ·"Cup of Hope"
34 Tribalistas "Tribalistas"
35 Phil Collins "Drums, drums and more drums"
36 The Spencer Davis Group "Gimme some lovin' "
37 The Chemical Brohers "Chemical Beats"
38 The Chemical Brothers "Galvanize"
39 Stan getz & Joao Gilberto "Girl from Ipanema"
40 Eagle Eye Cherrie "Falling in love again"
41 The Corrs "Right time"
42 Juanes "Volverte a ver"
43 Carlinhos Brown "Mariacaipirinha"
44 Safri Duo "Visit from the zoo"
45 Bob Sinclair "Kazet"
46 Coldplay "Fix you"
47 Phil Collins "You'll be in my heart"
48 Toumani Diabate's Symmetric Orchestra "Le Boulevard de l'Independance"
49 Mylo "Emotion 98.6"
50 Vieja Trova Santiaguera "La vida sigue igual"

Són moltes i encara falten moltes. Totes tenen una petita finestra a un moment concret, a uns sentiments, a uns records. I com dic, encara falten moltes...en fi...NOS VEMOS EN LA KAMPA!