divendres, de febrer 29, 2008

Boira

A vegades la boira crea paissatges de gran bellesa, altres crea ambients fantasmagòrics i a voltes ens traspasa i ens emboira l'ànim.
La boira em fa crear històries tòpiques de personatges misteriosos sorgint del seu interior o, just abans d'obrir la porta del cotxe, sentir "coses" que no vec o no deuria sentir.
A vegades el blanc que cobreix l'entorn em fa mirar a l'horitzó, que la boira ha deixat a pocs metres, i fer-me preguntes perilloses, com el que m'espera més enllà o analitzar el meu present actual. No m'agrada gaire analitzar el present, adonar-me que m'he convertit en un número més, en un còdol entre milions empés pel corrent de la rutina, del políticament correcte, de les responsabilitats que enriqueixen a pocs i impliquen a molts, del capitalisme deshumanitzat...No m'agrada analitzar, perquè quan ho fem, tendim a veure el dolent però no la part bona.
Entremig de la boira, tothom està alerta, desconfiat, les espases no es veuen venir.
Però malgrat tot, quan aconsegueixes enfilar-te al turó i mires cap abaix, cap a la boira, el paissatge és bellíssim.

dissabte, de febrer 23, 2008

Alegria inesperada

Després de dos anys que no ens veiem, ja que tots estem escampats per la geografia mundial (Xina, Austria, Londres, Paris, etc.), ahir vaig rebre la trucada de que un d'ells es casa a Bilbao el 31 de maig.
No sóc de casaments, però em va provocar una gran alegria. No ens trobarem tots els de la foto, però ni que siguem la meitat ja podem fer-la gran. Quina una de sentiments i records. I el pitjor de tot és que li vaig recordar que una nit a Paris, tornant amb el RER de bon matí, entre un núvol d'alcohol em va prometre ser el seu padrí al casament. Com he rigut quan l'he possat en el compromís i no sabia com escapar del que havia promés.
La vida és bella, però complicada!

dimecres, de febrer 20, 2008

Libre?

Se retira, según dice, el penúltimo icono de la Revolución (Sierra Maestra permanece en pie), convertido con el paso en el retrato de aquellos contra los que empuñó el arma. En el camino quedan el Che y tantos otros que compartieron ideales y determinación entre el fango y la lluvia.
No fumo, pero estoy por encender un habano e imitar a aquella abuela de las gafas y el puro kilométrico.
Miro la isla en el tiempo. De ser el salón de baile de América se ha convertido en un pozo de mesclas, de pobresa e ilusión, de pureza y putrefacción. Huye la gente pobre con lo que puede en busca de El Dorado (como los africanos en el Estrecho). Mueren los músicos que han puesto el nombre de Cuba en los labios de amantes de la música de todo el mundo. Pervive la prostitución que, a bajos precios y cuerpos de alto voltaje, han situado el nombre de la isla en la boca y el pene de tantos pederastas y clientes del alquiler de la carne.
Y mientrastanto, a ritmo del viejo son, bailando esa salsa llena de sabor, sigue Cuba navegando inestable entre el mar de dudas que se abre con la pregunta, ¿y ahora qué? Cuba, libre?

dijous, de febrer 14, 2008

Do de pit

Aquest matí escoltava que ara es porten els pits petits, ja que són més elegants, etc. Com totes les modes, els temps passa i aquestes canvien. Fa no gaire es duien els pits Pamela Anderson i tot eren dones corrent al plàstic a encabir-se un bon mamellam.
La veritat que m'ha alegrat sentir això. Primer perquè no m'agraden els pits postissos. Després perquè disminuirà el nombre de dones amb problemes d'espatlla a causa del pes extra al pit. I finalment, perquè a mi sempre m'han agradat les dones amb un pit proporcionat. És a dir, que si ets baixeta i de constitució prima, una 120, malgrat que en el món del porno i de les discos segur que triumfes, no és el que més m'atreu. I per contra, si ets ampla d'espatlles, alta, etc. una 85 dius...buenu.
Serà perquè no m'hi fixo excessivament en els pits...ja sigui perquè prefereixo els ulls o bé perquè és més important elque s'amaga rera la mamella esquerra.

dimecres, de febrer 13, 2008

Visions

Recordo una sèrie a la tele en que un paio rebia avui el diari de demà.
Jo avui he obert els diaris sabent quina noticia hi apareixeria, què dirien, en què mentien i en què la cagaven.
Mai hauria pensat que saber el futur em deixés tan indiferent.

dilluns, de febrer 11, 2008

Can Pixa


La noticia és de fa unes setmanes, però el post d'avui d'en Clint m'ha fet pensar que els darrers anys la gent està confonent el dret a la vaga i a manifestar-se amb el dret a protestar fent el que a hom li surt dels pebrots. Sino no s'entén que u grup de persones pugui tallar durant una hora la Ronda Litoral, un dels principals eixos de comunicació a Barcelona, per a protestar per la reducció de plantilla a la seva empresa. I no sol un dia, sino que el mateix dia per la tarda, l'endemà...total, que com a l'inici de Torrente, la poli mira cap a una altra banda i va a detindre al moro de la Rambla del Raval per beure una litrona a la via pública (incomplint l'ordenança de civisme).

I tot això bé per la presa de pel que és el veredicte del cas del tall de la pista d'aterratge del Prat. Segons la sentència, no hi ha culpables ja que no s'ha pogut identificar a ningú (provant així que va abandonar el seu lloc de treball). Home, jo no sóc CSI ni crec que als Mossos tinguin la tecnologia que fan servir a la sèrie, però collons, com a mínim no em dieu GILIPOLLES tan descaradament. Qui nassos es creu que CAP RESPONSABLE de l'aeroport ha pogut identificar a ningú en aquestes (i altres) fotografies? si fins i tot alguns d'ells sortien en entrevistes traient pit del fet.
I em direu...dret a la vaga
Sí, però no tocant els collons a la resta del personal sense causar un dany a l'empresa contra la que es protesta i menys encara possant en joc la vida de tercers com va passar a l'aeroport (avions que estaven aterrant fent maniobres d'abortament i enlairant-se de nou, avions apurant el combustible fent cercles sobre Barcelona...)

Carnaval diario

Lo peor de los imbéciles que nos rodean en nuestro día a día es que no llevan ningún disfraz que los distinga

divendres, de febrer 08, 2008

Meme calent


Avui tenia ganes de crear un meme pujat de to i que permetés conèixer millor als veïns, així que aquí va. La idea és fàcil, respondre a les preguntes.
  1. quin títol et ve al cap quan algú diu "cançó"? Steve Miller Band "The Joker"
  2. amb quina cançó t'agrada o t'agradaria fer l'amor? "karmacoma" dels Massive Attack. Un tempo lent, amb un temps molt marcat. Éxtasis sexual!
  3. quina postura sexual t'agrada més? ella sentada i jo de peu. M'encanta veure-li la cara i que poguem disfrutar un de l'altre.
  4. un truc per a posar-te a cent en pocs segons? uns petons suaus, carregats de sensualitat, a la zona del clatell
  5. quina cosa et dóna morbo i no és comú? des d'ahir el "ciao bello" del contestador...abans era una dona ballant (bé)
  6. quin color d'ulls et sedueix amb una sola mirada? els blaus, els verds i els marró claret
  7. a quin lloc t'encantaria fer l'amor? a la platja de sorra blanca de Zanzíbar
  8. les persones que t'agraden són molt primes, primes, grassonetes, grasses? primes i grassonetes, perquè a vegades et trobes persones que amb una mica de kg guanyen molta bellesa
  9. amb la boca, amb el dit o amb el genital? amb el que em deixen...m'encanten les tres formes
  10. què t'agrada fer després de l'amor? abraçar-la i menjar un trosset de xocol·lata

El meme li passem a 6 nois i 6 noies. Per què 6? doncs perquè vull.

  • ELLS : Clint, Veí, Waipu Joan, Gatot, Jordi de sota el Mugró i Tondo
  • ELLES : Joana, Déjà, Alepsi, Rosa, Waipu Carolina i Metis

Cruces telefónicos


Os imaginais que os llamen de vuestra compañía de móbil diciendo que vuestro número pertenece a otra persona? Pues eso me ha pasado a mi. Además, por si fuera poco, recibo un mensaje de texto de una mujer de Oviedo indicándome como llegar a su casa y diciéndome que tiene ganas de volver a hacer el amor conmigo. Fue una mala noche o tengo principio de pérdida de memoria, pero no recuerdo haber visitado Asturias en ese terreno de la vida... Y finalmente, ayer, el colofón. Recibo una llamada de un número desconocido y deja un mensaje en el contestador. Al escucharlo, me encuentro a una mujer diciéndome no sé qué en italiano. Eso sí, no veais qué morbazo cuando dice "Ciao bello"! Un subidón de hormonas espectacular!
Total, que la cosa no me preocuparía si no fuera porque el móbil al que llaman es de contrato y de empresa.
Será que de día soy Robertinhos y de noche una persona que viaja a Oviedo, hace el amor (bastante bien por lo que se ve, ya que quiere más!) y vuelve a Barcelona para seducir a una italiana? O quizás entre proveedor y proveeedor se ha colado alguien que ha copiado mi número?
Misterios que tendré que resolver con el encargado de telefonia de mi empresa...y no veais lo que me jode compartir ese "Ciao Bello" con otra persona.

dijous, de febrer 07, 2008

Retorn


Fa una setmana que he estat fora de la catosfera.
En aquesta setmana, els polítics han continuat pixant fora de test,
he dormit 3 hores de 48 i he fet un examen d'anglès,
a la feina anem de bòlid,
el Barça continua a la deriva,
el Madrid adopta el lema d'un gran aviador nazi,
els vividors Episcopals continuen donant més motius per continuar sent animista
el Gallardón segueix sense Esperanza,
la Sidlia ja té resposta al "ser o no ser" (i un xicot il·lustrador, jejejeje)
el Vei impulsa una nova reunió de veïns,
la Déjà tequila va tequila viene,
la Marina deu estar rebent notes,
Barcelona entre les ciutats més cares i entre les ciutats amb sous més baixos,
i a tot això la bolsa va cap avall...
Amb aquest panorama i un nou disseny torna en Robertinhos.
A veure si provoco que pugi l'Ibex i baixin les hipoteques!