diumenge, de maig 27, 2007

La Mort a la Mar Bella

Va elevar els braços al cel. Després de tot el que havia passat, necessitava retrobar-se amb ella mateixa. Sentir la sorra als seus peus, el Sol a la seva cara i l'aire escolant-se entre els seus dits.
S'havia posat la samarreta blanca que tant li agradava, ajustada i escotada. Amb ella notava com les mirades dels caminants masculins i no masculins lliscaven pels seus pits, abraçant desde la distancia la calidesa de la seva panxa.
Va cridar. Un crit de llibertat que va alertar a la parella d'avis que compartien platja amb ella a aquella hora del matí. Els avis la van mirar, es van comentar un parell de coses, van recollir i van marxar.
La gent cada cop s'espanta més del que es surt de la norma.
Sola a la platja, va resentir la tendresa de les mans que li havien explorat el cos la nit passada.
Va mirar als voltants. S'estava possant calenta.
Es va baixar els pantalons i amb la seva mà, va resseguir les marques encara calentes de les mans que li havien provocat l'extasis hores abans
Va
anar
lentament
després més
ràpid
més ràpid
mésràpid
mmmmmmmmmmmmmmmmmmm
finalment va tocar de nou el cel.
Va sentir soroll a prop seu. Un home havia arribat a la platja i l'havia ben enganxat.
Li va somriure.
Es va apropar a ell.
Li va agafar el cap i el va obligar a llepar del seu sexe. L'home, sorprés per l'invasió patida a la seva boca, va començar a gaudir i a fer-la gaudir.
Mentre tenia l'orgasme, va agafar el ganivet de la bossa i li va clavar quatre punyalades al cor mentres s'acabava d'escorrer davant la mirada sorpresa de l'home.
A les persones sempre ens sorpren la mort, mai la esperem.
Va marxar de la Mar Bella, va llençar el ganivet a la Mar i va enfilar cap a la platja del Fòrum
Un cop allí va elevar els braços al cel. Després de tot el que havia passat, necessitava retrobar-se amb ella mateixa. Sentir la sorra als seus peus, el Sol a la seva cara i l'aire escolant-se entre els seus dits.
Un dels nois del grupet que estava a uns cinc metres d'ella li va somriure.
L'encant d'aquell somriure juvenil li va remoure el pap de l'excitació.
Es va començar a posar calenta.
Encara li quedaven ganivets.

4 comentaris:

Déjà vie ha dit...

ostia!!! que bó! m'agradat. feina temps q no llegia un dls teus relats i q em pikes fort. m'agrada.

MeTis ha dit...

¿¿quants d'orgasmes pensa tenir aquesta tia???? n'hi ha que mai tenen prou...

Robertinhos ha dit...

déjà
gràcies. últimament els meus experiments literaris no estan obtenint éxits de crítiques. Però bé, la cosa és anar escrivint i gaudint

Robertinhos ha dit...

metis
tants com ganivets...