Ahir vaig estar parlant amb en Youssouf, un conegut amb qui anem fent amistat.Regenta, junt amb la seva dona, la tenda de que tant us he parlat, Farafina. Allí hi trobareu artesania, música i roba africana. I sobretot un clima molt distés i proper.
En Youssouf sempre m'està intentant convencer d'anar a Malí 15 dies per 1000 euros, i malgrat que li dic que el problema no és convence'm sino els 1000 euros, ell sempre insisteix.
Ahir em va agradar el fet de com dues persones, que parlen malament l'idioma de l'altre, poden estar conversant, passant una bona estona.
Em va agradar una frase que va dir. No us la reprodueixo exacta, però sí el seu significat.
Una ment oberta allarga el teu esperit, el fa més universal.
També em va agradar que, malgrat no entendre les lletres de les cançons (ell de les catalanes i jo de les sengaleses), el ritme i l'entonació són veritables portadors de emocions sentides ben lluny de casa teva.
1 comentari:
Tens raó. La música és un idioma universal. No cal entendre la lletra. el sentit està en el ritme. Mali, 1.000 euros? A casa del Barceló?
Publica un comentari a l'entrada