M'agrada molt aquesta serie.Em fa somiar amb una colla d'amics cool que no tinc,
viure en uns pisos de puta mare
tindre una relació amb el flatmate com la del Howey i el Chandler
i que al final
l'amor de la meva vida baixi de l'avió a Paris, al treball dels seus somnis,
simplement perquè m'estima
Desgraciadament,
Friends sols era una teleserie
5 comentaris:
Però encara que els altres no ho facin, sempre hi pots posar tu la màgia....
També és de les meves preferides!
Un ptonàs
Sempre la realitat supera la ficció! ;)
Bon cap de setmana...que ja s'acosta!!!1
sidlia,
ja compartim una cosa! ja, però m'agradaria trobar-m,e més gent que també hi posa la seva magia. Ja m'entens, no?
petonàs
joana
sí? jo encara no he trobat res d'aioxò. DE moment la meva realitat no supera la ficció
per fi ja arriba el cap de setmana!
De eso se trata, que con ellos vivas una vida emocionante con muchas cosas divertidas y pocas responsabilidades.
Que vaina que a medida que pasa el tiempo nuestra vida se aleje más de esa realidad de Friends.
Me encanta esa serie por cierto.
un beso
no es pot desitjar sempre el q no es té, perquè llavors no aprecies el q si que tens.
una mica d'enveja sana si q va be però
Publica un comentari a l'entrada