Avui he representat la típica imatge d'aeroport. Jo corrent amb els braços oberts, plorant mentre somric. A l'altra banda la meva maleta. Aturada, esperant amb la nansa aixecada, esperant ser transportada per la meva mà, la que mai va saber valorar-la el suficient.
Mai m'havia fet tanta il·lusió retrobar la roba bruta d'un viatge!
1 comentari:
Jjejejejej... D'això se'n diu tornar a començar, a connectar...
Publica un comentari a l'entrada