La mano de Dios se quedó en la arenarendida por mano del dinero.
Ahora los culés nos vemos obligados
a taparnos las orejas con las manos
y esperar que el próximo y último partido
nos echen una manita,
Qué jodido cuando algo depende de tantas manos
y ninguna es la tuya
6 comentaris:
axo els passa per perdre quan no havien de perdre, es fotut dependre dels altres..
no e spot estar tot l'any fent figa. Per a mir, és molt trist haver revifat l'adversari quan nosaltres ens enfonsem. Però bé, és l'esport, quan jugues pots guanyar (poc) i perdre (la major part de les partides)...
bona setmana Robertinhos!
(ens toca uns dies d'aguantar els merengues!)
Quina fe! jajaja però es important no perdre l'esperança...suposo!
hi ha esports més divertits que el futbol i sobretot menys decepcionants.
Rober,
No és la primera vegada que el Barça depèn d'un i de l'altre!
Són una colla de mandrosos!
Bona setmana i no t'hi posis pedres al fetge, no val la pena!
be welcome biby! I hope you come back soon to visit me
marina
sí, suposo que això és degut al cúmul d'errors d'aquesta temporada, d'inici a final
joan
i als pericos!!!!
clint
queden 90 minuts d'esperança
tanhauser
no ho dubto, però pocs mouen tantes passions com el futbol
Joana
com a mínim no em vaig enterar del resultat fins que ja havia acabat de sopar
Publica un comentari a l'entrada