Fotografía original de ROBERTINHOS - All rights reserved

Redissenyem el blog com a símbol de renaixement.

Tot canvia a la vida,

però la part essencial roman allí.

He crescut molt i em sorprenc sentint els canvis fets. I veient els canvis que hi han hagut a la meva vida.

Fa mesos vaig entrar a port per reparacions. Ara en surto. Mesos en que hi han hagut moments que em costava llevar-me. Mesos de culpa, de retrets, de jutjar-me i de sentir-me malament. 

A Oporto vaig acabar d'enganxar les peces i retrobar la energia i ganes de viure del Robertinhos que el 2005 va pensar en obrir un blog, però ara més madur, sense rabia, més comunicatiu i més coneixedor dels seus defectes i virtuts. He aprés a no jutjar als altres i que no vull tenir amics que em jutjin (enlloc d'aconsellar-me i respectar la meva decisió). He aprés que res és per sempre i que si no perdones l'amor s'acaba. He aprés que no pots deixar enrera projectes de vida que t'il·lusionen.

He aprés que he de fluïr.

Com el vi, millorem amb l'edat.

Disposat a donar i rebre color, llum, alegria, somnis, passió...