Han estat uns mesos bastant foscos
on he perdut amics, alguns s'han allunyat i alguns s'han reforçat malgrat la distancia que ens separa.
Però ha estat un camí on també he conegut gent nova
i on sobretot m'he enriquit a través de l'autoconeixement.
He descobert que has d'anar amb compte amb les passions,
perquè en un moment et pot semblar que no pot viure sense elles, però si observes bé potser sol són una part més de tu, no la teva totalitat.
També he millorat el meu autoconeixement. Tant a nivell físic gràcies a la salsa i la capoeira, com a nivell emocional gràcies a diversos esdeveniments.
I també a nivell intel·lectual, a través de les 10 presentacions a Toastmasters i a tantes altres que he escoltat allà.
Encara queda molt camí a recòrrer i encara no estic tant bé com abans, però...hey, avui estic bastant positiu...a veure si puc acabar d'una vegada la història veïnal abans de que el Veí i les meves companyes em tallin a trossets en comptes de convidar-me a la festa del 11-S.
Petons
3 comentaris:
Sovint les sotragades aquestes tan fotudes mentre passen ens porten moltes coses bones i ens fan millors, encara que triguem a adonar-nos-en. Segur que és el teu cas.
Un petó fort, guapu!
Bentornat Roberthinos!
Encantada de que estiguis "en forma" .Se't troba a faltar i molt i no només al replà :)
Una abraçada wapo :)
Ja vas venir a la festa i vas deixar-ho tot empantanegat, com sempre! Ja veig que allò que ballaves no era que t'hagués picat un borinot, si no la capoeira!
Publica un comentari a l'entrada