Llegia les propostes de l'agencia bru-bru.com i els viatges que ha fet la seva fundadora Ana Bru (filla del Bru que fabricava rentadores). Després de morir-me d'enveja pels viatges exclusius (que si una illa paradisíaca per a tu sol, que si anr per aquí i per allà visitant tresors que no estan a la vista de tothom, etc.) he pensat que per molts diners que tinguin, quin dret tenen a privatitzar tresors naturals, culturals i històrics que pertanyen a tota la humanitat. I encara més enllà, la sra. Bru i tots els seus clients se'n duen quelcom més que la satisfacció de disfrutar d'una cosa que sol poden fer unes poques persones? Em sembla que són com aquestes persones que han vist moltes coses gracies a ser molts rics, però que han sortit amb l'esperit tant pobre com el que tenien abans de viatjar.
Us copio algunes frases de l'entrevista a La Contra,
"El lujo está bien, pero hoy cualquiera puede acceder al hotel más caro"
"Seré pionera de algo que dentro de unos años será accesible para mucha gente" (ha pagat 24 milions de les antigues pessetes per a reservar un bitllet del Virgin Galactic, l'avió que està creant Virgin per a fer viatges orbitals)"Seremos seis pasajeros por vuelo. Antes que yo, habrán volado sólo 150 personas: tengo el número 151"
I el món segueix com sempre...
5 comentaris:
L'exclusivitat és poder tenir la suficient obertura mental per gaudir davant d'un niu d'ocells, davant de la boira, davant d'un núvol capriciós...
I això no val diners.
El seu nínxo o copa per les cendres serà exclusiu... ?
I adonar-te Tondo que a vegades l'exclussivitat és sinònim de mediocritat.
jo tb he llegit qesta entrevista
al principi se m'ha caigut una mica la babeta d'enveja... pero despres .. he pensat q es moriria d'enveja si sapigues el peazo de viatge a austria q faré despres d'examens :P
bon viatge, però tampoc et pensis que aniria jo...
elitistes q passen per aq vida de passada, passant per davant de les coses realment importants sense vore res de res! passo!
Publica un comentari a l'entrada