dijous, de gener 03, 2008

La cara dolenta de la moneda


Aquest 2008 l'he començat menys optimista que normalment, amb menys alegria. Ha canviat el dígit de l'any sí, però em sento atrapat per la rutina laboral. Suposo que sempre he tingut el somni de que el que jo fagi a la feina serveixi en algun punt per a canviar o millorar el món. En canvi, em vec ofegat en una dinámica laboral rutinaria, on de dilluns a divendres em llevo a les 6 am per salvar les caravanes i anar a la feina. I durant 8,10,12 o 14 hores sóc absorbit pels problemes del dia a dia a la feina. No tinc temps de calcular, no tinc temps de planejar una estrategia més enllà del curt temps... i el que és pitjor, no sé veure el final del camí o saber cap on vaig.
De moment seguiré caminant, que per sort, el meu caracter rialler i optimista m'ajuden a sortir ràpid d'aquests "down moments".

1 comentari:

MeTis ha dit...

benvingut a la rutina diaria. al menys no treballes el dissabtes ni els diumenges, aixi que no et queixis. ja saps que jo estic 7 mesos treballant de dilluns a diumenge "ininterrumpidamente"

a la feina poc podem fer per camviar el mon, començen ido per camviar la nostra perspectiva de la vida, aixi potser si començarem a camviar algo.

petons
ara vaig allegir la "cara bona"