dilluns, de gener 22, 2007

Everyday life

Es va despertar de la migdiada. Encara pensava en ella.

Mig endormiscat va agafar el seu iPod. Va començar a sonar "Everyday life", del grup Wagon Cookin'. Li agradava la cançó.

Quan va acabar de rentar-se els dents, a les seves oïdes sonaven els últims compasos. Just la següent pista va ser una del directe de Yannick Noah. Va recordar l'experiencia del Live 8 a Paris, tota la gent a Versalles reunits per, no ens enganyem, escoltar els bons grups que es reunien de franc. Mentrestant el Noah seguia amb la cantarella..."Aaaaaaaaaaa friiiiiiiiiiiiiiiiii caaaaaaaaaaaaaa"

Finalment, amb un xic de retard, va agafar el cotxe i va dirigir-se a la ronda, per anar-la a buscar. El contrabaix d'Horacio Fumero marcava el ritme de la circulació...para arrenca, arrenca, arreennnncaaaaaa...para, para.

Junts van decidir anar al centre. Després de fer una maranya de girs i d'haver intentat colar-se en un centre cívic a jugar a un joc africà del qual en desconeixia la mecànica, va trobar-se davant de la porta del Farafina. Va entrar. Aquest cop no va parlar excessivament amb el comerciant, que el va reconèixer i saludar com si d'un amic es tractés. Va comprar-li dos discs, un del Toumani Diabate "Jarabi, the best of Toumani" (molt recomanable...sobretot les cançons amb el grup Ketama, mesclant flamenc i kora) i el World Circuit Presents, un recopilatori d'aquest segell discogràfic on es troben desde cançons de Buenavista Social Club (la versió del "Chan Chan " del mestre Compay Segundo) fins a Ali Farka Toure, Radio Tarifa, etc. El comerciant va espetar-li : "Sol et falta anar a Africa, ja". Al comerciant li havia fet gracia el dia en que va començar a parlar amb ell de música africana. Barrejant francés i espanyol, van fer una mica de xerrada. Li va preguntar on apendre wolof a Barcelona. Ell li va comentar que per anar a Senegal és millor apendre bé francés, però que si el que volia era entendre les cançons, que li consultaria a un amic.

Després d'un café, van anar a sopar a un indi amb amics. Era un sopar multinacional. Reunits en una taula, es podien trobar catalans, anglesos, francesos, americans i irlandesos. El representant francés enseguida li va captar l'atenció. Era un estudiant que havia decidit deixar la universitat per a pendre's un any sabàtic. Com era un apassionat de la bicicleta, havia decidit fer un viatge d'un mínim de 4 mesos, en els quals aniria des del seu poble als Alps, baixant per la costa mediterranea espanyola, Marroc, Mauritania, Senegal i finalment Mali. Un Alps - Bamako en bicicleta. Enseguida el va farcir a preguntes. Per què? quan? on? com? Sempre ha sentit certa enveja per la gent que pot anar a descobrir algun païs d'una forma tan propera a la població local. De tantes preguntes que va fer el francés li va donar el seu blog (http://veloenafrique.hautetfort.com) . La nit va continuar entre riures i fotografies.

Finalment van anar a una discoteca. Feia temps que no sortia, però malgrat tot, res havia canviat. Li agrada ballar, però ja no li agradava els ambients de tabac i caçadors de sexe. Li molestava l'olor de fum a la roba, estar ballant i que el mateix paio passi cinc cops per darrera seu buscant una noia amb qui intentar lligar, el discjoquei en pràctiques que talla una cançó abans de que comenci una altra, aquells que intenten aparentar el que no són, el porter que et mira perdonan-te la vida deixan-te entrar (com si li debessis quelcom), la mirada trista de la noia del fons a la dreta...

Va sortir al carrer. Enyorava els temps en que sortien junts de la discoteca més petarda, s'abraçaven, començaven a cantar alguna cançó com si fossin Il Divo i anaven a esmorçar a algun bar mentre esperaven la sortida del solet d'un nou dia

Va tornar cap a casa, sol, sense cantar.

S'estava fent gran?

8 comentaris:

Déjà vie ha dit...

un dissabte...? i la pregunta obligada, qui es ella? :P

Robertinhos ha dit...

sip, dissabte...no estic obligat a respondre, no? ;P

Alepsi ha dit...

Potser no era el dia adequat per sortir... hi ha dies en que hostiaries a tothom qui es creués amb tu a la discoteca, en què tot et sembla patètic... en fi... (serà que jo sóc una iaiona? xDDDD)

Déjà vie ha dit...

jo no obligo pas a res ;)

Joana ha dit...

No crec,i ho dic convençuda. Hi ha èpoques en què et desperten altres interessos i vibres amb altre gent fora de la discoteca. Les discos sempre hi seràn i hi ha dies i dies i t'ho tornaràs a passar bé un dia sense saber el per què. I arribarà un dia que ni t'ho plantejaràs. Viuràs el momemt a qualsevol lloc tot i que recordaràs quan sorties amb aquell amic/amiga fa molts anys....i tornaràs a anar a esmorzar...

;)

MeTis ha dit...

jo fa anys ja que que vaig a la discoteques, nomes hi ha el que serian gaire be els meus nets (i aixo que soc tan gran¡) t'agrada la musica africana? caray no m'havia adonat...

peto

Anònim ha dit...

Ella soc jo (ahhh), us proposo que aneu a visitar la tenda Farafina, es molt elegant, maca, ni massa etnica ni massa "tenda tipus BORN".El venedor, encara que no sap gaire espanyol, es fa entendre y es realment acollidor.
Respecte a lo de les discoteques, crec que no t'has de pendre a pit als voltors sexuals, formen part de la fauna y en realitat sense ells no seria el mateix, fan riure.
Val a dir que la discoteca en questió "OTTO ZUTZ", no es el millor lloc per moure l'esquelet, potser ti quedes rostit de calor pero poc més.

rinxol ha dit...

sí, però és molt millor que això... és cert que algunes experiències s'acaben perquè s'esgoten, et cansen, ja no n'aprens res... però n'hi ha de noves, i t'adonbes que el que has après et serveix.