Antananaribo

capital de Madagascar.

La primera vegada que vaig escoltar aquest nom va ser en un dels relats del meu professor de castellà. Segurament em direu que deuria ser a sisè d'EGB, quan estudiavem les capitals. Però mai em va agradar aquest tema. Molt sovint les capitals són noms, quan l'essència del païs està en aquell poblet que no apareix als mapamundis. No recordo la historia, però recordo que anava d'un home atormentat que es refugiava allí i li succeïa un fet misteriós.

Recordo amb molt d'afecte els dos professors de castellà dels últims anys d'escola, al BUP i al batxiller. Tots dos em van grabar l'amor per escriure i tots dos eren grans explicadors de contes. Però això és un altre tema.

Madagascar va ser un país on antigament els pirates del Mediterrani es retiraven, amb el beneplàcit de la corona britànica. Allà els hi subvencionaven una granja i uns terrenys per a dedicar-se al conreu i a la ramaderia. era el pagament a uns serveis que UK no podia declarar, l'ús de pirates per atacar les rutes comercials de l'Imperi Espanyol amb les Amèriques.

També és una illa on hom espera descobrir animals exòtics i una vida relaxada, feliç i sense luxes (a excepció del ipod i el pc, per descomptat)

La realitat és ben diferent, pobresa, etc.

Ara bé, Antananaribo continua sent per a mi, la ciutat d'on arrenquen històries de pirates, d'aventurers, d'amors i de passions.

A més, té una sonoritat molt seductora...An -ta- na - na -ri -bo... passa com Tumbuctu

No us succeix que amb certs noms de pobles o ciutats el vostre cap us genera imatges o histories ben curioses, encara que no hi hagueu estat mai....

No sé ben bé perquè ni com he començat això...perdut en el pensament buit del meu cap, sol ressona una paraula...Antananaribo