El descens

Estava sentat en un banc a la porta del cementiri de Can Tunis. No sabia ben bé perquè, però li encantava la tranquilitat que proporcionava aquesta inusual ubicacio. La orientació cap al mar i l'ampli espai li oferia poder estar llegint sota l'ombra d'un arbre calentat pel sol.

Aquell era un matí tranquil al cementeri. Sol un parell d'enterraments. Uns 200 metres més enllà hi havia Ngono intentant poder guanyar uns euros venent pelis i cd pirates.

Es va fixar en aquell home d'aspecte gris. El bigoti curt, la camisa vella i uns pantalons rossegats pel temps i l'ús. Semblava ben bé un fantasma. Caminava sol, a una prudent distancia del seguici que entrava per anar a la tomba assignada a l'enterrament.

Va continuar llegint "Tuareg" del Vazquez Figueroa. Aquesta novel·la li agradava, la vida d'aquest poble, el codi d'honor i lleialtat. Els trucs per a sobreviure a les exigències del desert. S'imaginava a ell mateix, amb un vel blau turquesa, sobre un camell, recorrent el desert amb el seu kalafnikov. Sol tenia que deixar volar la seva imaginació Mediterrani enllà, mitjançant les pàgines esgrogueides del llibre que havia agafat de la biblioteca feia uns dies.

El brogit d'una baralla i els crits de Ngono el van despertar del seu encís. L'home d'aspecte gris l'estava pegant amb una porra. Va agafar el mòbil i va trucar al 911. Immediatament va cridar a l'extrany. Aquest es va quedar atònit, congelat. Va etzibar-li una última patada al pobre Ngono, va girar sobre els seus talons i va arrencar a correr.

Al cap de 15 minuts va aparèixer la dotació dels Mossos i al cap de 45 l'ambulancia.

Ngono estava contussionat però podia parlar. Va explicar que de sobte se li havia aparegut un home, que no l'havia vist bé, i l'havia començat a golpejar amb una porra com la que tenia el policia que li prenia declaració.

Després van passar a pendre-li declaració a ell. Ell va descriure a l'home tal com l'havia vist quan anava darrera el seguici fúnebre.

El policia que li prenia declaració va comentar al seu company : "Carai, l'inspector Garcia és clavat a aquest brètol"

La policia va acabar de fer unes quantes preguntes més. Quan anaven a marxar, va aparèixer el vigilant del cementiri. a la mà duia una porra trencada que havia trobat sobre la tomba del marroquí apallissat al passatge del Crèdit.

Després de superar la tensió inicial, els policies van agafar la porra per a dur-la a la científica.

Al cap de dos mesos, els diaris obrien amb el titular : "Inspector de la Guardia Urbana detingut per atacs xenòfobs contra immigrants"

Estava llegint l'article sota l'ombra de l'arbre del cementiri. Li va ensenyar al Ngono.

Aquest va somriure. Em sorprenen els diaris d'aquests país va dir. Li va preguntar encuriosit per què. Ngono li va explicar que s'havia fixat que els diaris espanyols els hi encanta enfatitzar els titulars repetint una part del significat de la paraula estrella de la frase.

Va somriure. Tenia raó. No s'hi havia fixat.

Va anar caminant cap a l'ombra del seu arbre. Estava llegint "Un mundo modelo" de Michael Chabon.