Estava aquest matí disfrutant de la vida d'aturat, llegint la crònica del Barça-Chelsea d'ahir, escoltant música, esperant la trucada de Timofònica dient que m'arreglen ja el meu wireless, pensant a quines empreses vull aplicar i en si primer rento a mà el jersey marró o el negre de Desigual. I el meu mòbil comença a fer la seva cantarella polifònica mostrant un número de més de dues línies...empresa al canto o la policia francesa ha vist els videos! En efecte, Ferrovial m'estava fent una entrevista per telèfon. I l'he cagat tant...malgrat ser la veritat, no crec que li hagin agradat els meus motius per abandonar Nexdel Servi en menys de sis mesos (falta de formació i trobar-me entre 3 jefes que no es posaven d'acord sobre com volien encarar la situació). I he recordat que ahir li deia a una de les persones que més m'estimo del món que a vegades no s'ha de ser sincer. I que has de tindre una resposta preparada per tot. I a mi m'han agafat sense res preparat i amb la vena sincera.
El proper cop estaré preparat. Però m'ha sorprés que jo no esperava cap trucada d'empresa. No sé si per no desencantar-me o per ser realista m'he fet a la idea que fins l'abril no trobaré res. En fi, ara em pregunto, per què escric això?
1 comentari:
no sé què et devia respondre ella, però no cal tneir una resposta preparad per tot, el món serà una merda el dia que tot sigui així, recorda-ho sempre, "pequeño djembe"
Publica un comentari a l'entrada