Hi han dies en que et sents extrany. Et passes tot el dia a l'hospital, acompanyant a un pacient i les hores es desgranen lentament enfront dels teus ulls, i tu et sents que no sents. T'agradaria avisar a tothom per a donar alegria a l'hospital, però saps que en cas de que et contestin el missatge, sol vindran 10 minuts.
Per sort davant hi havia un part, alegria, gent, rialles...una mica de color, que després es queda en les diferents flors que han anat portant els visitants.
L'habitació del pacient a qui acompanyo, continua gris, freda i buida com sis hores abans, amb aquell silenci turbat únicament pel so del mobil del pacient.
I em sento buit, sense res. Un dia en un hospital és descoratjador pel pacient i per l'acompanyant, els buida, els cansa.
Escric això cansat. I penso que m'agradaria enviar un missatge, i que qui el recollís em truqués o em respongués. Que vingués a donar color a aquest dia gris. Que em donés calor. Que no desitgés marxar en deu minuts.
Com el mar no arriba a tot arreu, versiono el títol de The Police, i aquí deixo el meu gris Message in a blog
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada