Escrito en un aeropuerto

Les rogamos que estén atentos a los monitores de su terminal. Por la megafonía de este aeropuerto no se emiten avisos de embarque...estamos ocupados comunicando cosas inútiles como ésta cada 10 minutos. La estupidez, a diferencia de la genialidad, no tiene límites

-- En ruta...

Foto by Robertinhos


Acabo de veure "El convidat" ja que hi sortia en Miquel Calçada. Em va sorprendre el d'en Monzó i també aquest.

Hi ha etapes en la vida en que tens ganes de canviar el rumb i ser en algún lloc on et puguis retrobar i començar de 0.

A mi m'ha passat amb 30 al Calçada amb 46.

Espero que no sigui el marketing d'un nou programa del conegut Mikimoto, que afirma haver fet el que ha volgut a la vida fins que ara es sent que necessita retrobar-se. Pensava que això no passava si feies el que volies.

I quan parlava de política...aix amic Miquel. Continues tenint somnis, malgrat que et pesa el que hi ha. Com deies, tenim el que tenim, però a diferencia de tú, crec que amb això no sortirem del pou.

Cuando las organizaciones son dirigidas por mediocres

o por personas cuyo único mérito ha sido pelotear al jefe de turno (trepas),

es difícil que sepan discernir más allá de los números para encontrar un cambio de rumbo.

En estas organizaciones, el mayor gasto de energía de los empleados es

el de intentar no caer en la desmotivación que los dirigentes de la compañía crean con sus acciones.

¡FELIZ LUNES!

Fotografía original de ROBERTINHOS - All rights reserved

Redissenyem el blog com a símbol de renaixement.

Tot canvia a la vida,

però la part essencial roman allí.

He crescut molt i em sorprenc sentint els canvis fets. I veient els canvis que hi han hagut a la meva vida.

Fa mesos vaig entrar a port per reparacions. Ara en surto. Mesos en que hi han hagut moments que em costava llevar-me. Mesos de culpa, de retrets, de jutjar-me i de sentir-me malament. 

A Oporto vaig acabar d'enganxar les peces i retrobar la energia i ganes de viure del Robertinhos que el 2005 va pensar en obrir un blog, però ara més madur, sense rabia, més comunicatiu i més coneixedor dels seus defectes i virtuts. He aprés a no jutjar als altres i que no vull tenir amics que em jutjin (enlloc d'aconsellar-me i respectar la meva decisió). He aprés que res és per sempre i que si no perdones l'amor s'acaba. He aprés que no pots deixar enrera projectes de vida que t'il·lusionen.

He aprés que he de fluïr.

Com el vi, millorem amb l'edat.

Disposat a donar i rebre color, llum, alegria, somnis, passió...