dissabte, d’abril 23, 2011

Sant Jordi a Blogville 2011: 2 Roses per a les meves dues dones i 3 Roses per a les meves muses


Ha arribat el dia. Sant Jordi ja ha arribat un any més. Val a dir que aquest any m'agafa una mica regirat a nivell sentimental, però no em podia estar de participar en el joc del Veí. A més, a una proporció de 2 mosses per home, qui es pot negar?!!!

Des d'aquí, FELICITATS VEÍ! Ja saps que t'aprecio i nen, malgrat ser un bala perduda i un calavera i un ganapia i... en fi, que et tinc en alta estima i m'encanta ser el Petit Príncep del teu replà.


ROSA 1 : MONTSE - DES DEL MEU MAR   


He decidit regalar-te una rosa dels vents,
per a que segueixis el camí per aquest Mar blocaire
i que ara que tants blocs s'apaguen, el teu segueixi el seu rumb.

Em va agradar descobrir que ets de Blanes. M'agrada aquest poble
i m'agrada anar a menjar peix a Can Flores i perdrem pel botànic.

Sé que et drogues amb carquinyolis, com jo ho faig amb xocol·lata,
i he descobert que tens una col·lecció de vinils que no escoltes, un fill pintor, que ets escritora, que t'estresses però ets feliç, les teves receptes de cuina i les teves afinitats polítiques.

No sé si podré passar per la teva paradeta de Sant Jordi, però espero que amb l'ajuda d'aquesta Rosa dels Vents que tindràs que vigilar que no es desmunti (amb el que ha costat!!) segueixis governant el rumb de la teva vida.



ROSA  2 :  PILAR - A ENCESA DE LLUM


Em va agradar descobrir la joventut del teu blog i el complet que el tens. A més el sorteig em proveïa d'una parella de dones que es complementen a la perfecció. Una el epix, l'altra el vi i el cava. Una la Mar, l'altra la Llum del Far.

Malgrat el teu Anochecer, t'he anat descobrint a través de la Llum.

He trobat una dona que és capaç d'entendre converses sense paraules (Música a les vinyes) i que mescla la màgia amb la música i que, quan està sola sap escoltar el silenci i "connectar" amb sí mateixa tot recordant que ningú mor mentres sigui recordat.

Com tú destil·les en els teus posts, jo també crec que hi han coses que escapen a les nostres longituds d'ona visible i malgrat no tenir cap dream catcher a casa, penso que aquest Sant Jordi m'ha portat a descobrir el teu blog. Així que m'agradaria brindar amb tu per haver-nos conegut. Com prefereixes el cava, que millor que donar-te la rosa tot brindant amb un bon cava català, no un Codorniu o Freixenet, sinò d'aquells fets amb cura, amb amor, de bombolla fina i sabor balançejat. Perquè el cava, com l'amor o la vida o els blocs, es preparen lentament, escoltant el silenci i les converses entre instruments. I amb l'esperança que algú ens recordi després de morts.

Per a les meves dues dones...

Un fragment d'una misa Yoruba, religió de Cuba, indret on (junt amb Brasil), la música, la vida, la Llum i el Mar es fonen. Si la voleu escoltar, Roberto Fonseca la canta a "Misa Popular"

Si una luz redentora te llama Buen Ser
Y te llama con Amor a la Tierra
Yo quisiera ver a este Ser, cantando al verbo al Divino Emmanuel
Oye buen Ser, avanza y ven
que el Coro te llama y te dice ven


I també una cançò per a vosaltres, que sé que us agrada la música...




PER A LES MEVES MUSES

JOANA - LLUM DE DONA
DÉJÀ VIE
RITA


Perquè malgrat que dues no posteixin i l'altra no m'hagi tocat en aquest sorteig (i hagi vist com l'imperialisme ianqui ha ocupat un espai on ja voldria jo estar-hi ;)  ), sempre ocupareu un lloc especial en el cor d'aquest bloc.

I ja sabeu que per a vosaltres sempre tinc reservat un ball...potser, fins i tot, l'últim


7 comentaris:

Pilar ha dit...

Has aconseguit que m'emocioni. Quan això em passa, acostumo a emmudir.
Moltes gràcies, Roberthinos. Tingue's una bona Diada de Sant Jordi.
Et seguiré, a encesa de llum, entre les lletres, la música i el ball...I la xocolata, que m'encanta! Ben negra i amargant.
Alço la copa i brindo amb tu.
Rep una forta abraçada i un gran somriure.

Montse ha dit...

Ohhhhhh, Robertinhos, m'has emocionat de veritat! Moltes, moltes gràcies, aquesta és la rosa més original que m'han regalat mai! Ja saps que molt poquetes vegades t'he comentat (alguna, potser si) però t'he visitat, gairebé sempre a través dels teus comentaris a d'altes blogs. T'he visitat i ja fa temps que vaig descobrir aquest nen que mira fascinat el platet volador pintat a la paret.

Una de les coses que té de bo el veïnatge proposat pel Veidedalt és aquesta: conèixer altres blogs i saber que hi ha altres persones que, com nosaltres mateixos, tenen inquietuds semblants a les nostres.

Una abraçada ben forta i que tinguis un molt bon Sant Jordi!!

Rita ha dit...

Que maco, Robertinhos!!!

M'han encantat les dedicatòries a les "teves dues dones" i m'ha emocionat la que fas a "les teves muses".

Sàpigues que ets un dels regals més macos que m'ha donat aquesta blogosfera.

I ara, ballem?

Petonts, guapu!

Joana ha dit...

Tard. Arribo tard perquè avui he treballat i ara em trobo els regals.Preciosos i plens de sentiment.
Una abraçada i gràcies per l'últim ball :)i per aquesta rosa tan brillant!

◊ dissident ◊ ha dit...

Ben contentes que tens a les teues donzelles. Et felicite per l'encertat dels detalls.

Salut

El veí de dalt ha dit...

És que ho volts tot, eh!

Lula ha dit...

Eeeeiiisss Robertinho!!
El blogger em va fer una mala passada i tot i que ho vaig deixar programat, no va sortir, coses de la informàtica, siusplauet, siusplauet, disculpa'm!

Un petó.