QUI ÉS?
Pianista cubà nascut el 1975 a la ciutat de La Habana (Cuba). Als 4 anys es comença a interessar pels instruments de percussió i als 8 entra a l'escola de piano. Després d'interessar-se per la música afrocubana, la popular i el jazz...als 14 anys comença a compondre peces d'afrocuban jazz.
Després d'experiencies previes i discs com "Temperamento" l'any 1998, el 1999 treu el seu primer disc en solitari, "Tiene que ver". A partir d'aquí ve el 2001 "No Limit" y "Elengo". I el 2007 el disc que el dóna a conèixer a Espanya "Zamazu". Aquest 2009 acaba de treure "Akokan" (cor, en Yoruba).
Aquest genial pianista no sol té projectes personals, sinó que també va tocar amb músics com Ibrahim Ferrer a la gira "Buenos Hermanos tour" o està implicat en el projecte "Havana Cultura Sound". Aquest darrer projecte, produït per Gilles Peterson (dj amant de les músiques del món, especialment Brasil i Cuba, que també ha remasteritzat a la Fania All Stars) és un recull de música popular cubana...i de la música popular d'ara.
Com diu Roberto Fonseca, "La música es lo que te hace vivir"
COM EL VAS CONÈIXER?
El disc Zamazu va aparèixer recomanat per un crític musical de gust musical similar al meu (pel latin jazz i músiques del món). Vaig aprofitar que Roberto Fonseca feia un concert a l'Auditori i el vaig anar a escoltar en viu. Em va agradar molt, tant que em vaig comprar el cd.
QUINA CANÇÓ RECOMANES?
M'agraden els discs de Roberto Fonseca perquè comencen amb un tros d'alguna missa Yoruba,
Si una luz redentora te llama, buen ser,
y te llama con amor a la tierra,
yo quisiera ver a ese ser
cantándole al verbo al divino Manuel.
Oye buen ser, avanza y ven,
que el coro te llama y te dice ven.
¡ay ,buen ser! avanza y ven
que el coro te llama y te dice ven.
Per després donar pas a un latin jazz de qualitat.
Personalment, el disc que més m'agrada de Roberto Fonseca és el "Zamazu" i la cançó que recomanaria se la disputen "Clandestino", "Congo Árabe", "Zamazu" i "Zamazamazu".
Per escollir una, diré que "Zamazu" i "Zamazamazu", considerant una continuació d'altra. El títol ve d'una paraula que es va inventar la filla del pianista.
Les cançons les podeu escoltar al MySpace o al Spotify.
2 comentaris:
jo el vaig coneixer al blog de crisol de musiques (amic que coneix personalmente i comparteix molt de moments junts) i vaig baixar-me AKOKAN.
el de havana no em va convençer en camvi.
un peto.
Ostres, jo el vaig escoltar una vegada en directe a Radio3 i em va semblar fantàstic. Després va venir a Barcelona i se'm va passar el concert. És una passada
Publica un comentari a l'entrada