Des del cel

Encara estic cantant l'himne. Quina final!

Jo era dels que desconfiava del Pep al principi

Però ara sol puc dir: Gràcies Pep!

Visca el Barça!

3 comentaris,

1. No em va agradar que es celebrés a Cibeles

2. Per a l'Anònim que em va dedicar "Un mojón pa tí" (estic en el punt de mira de la dreta espanyolista), agraïr-li la sort que la seva merda ens va portar

3. Ara a guanyar la Champions 2010 al Bernabeu!

Nervis

Falten encara hores però tinc ja una anaconda dins l'estòmac.

Sé que es sol futbol, l'opi del poble, que no guanyaré res, que no he pogut revendre cap entrada per 1500 euros (sí, hi ha gent que ha pagat això per una entrada...), que estic a l'atur, que el preu de la coca està baixant a Londres...però quins nervis.

Quines ganes tinc de renovar aquesta foto!!!!!

Vinga Puji, a trasquilar al Cristianuuuuu!!!!!

És Rooooomaaaaaa!!!!

Què fer?

Estic llegint el llibre de Robert Fisk "La era del guerrero", recull d'articles publicats a The Independent i també a La Vanguardia.

Si darrerament estic desencantat de la política, llegir aquest llibre encara em fa vomitar més. Fisk denuncia que el video d'Osama Bin Laden després del 11-S sembla ser una "prova" elaborada pels USA per tal de possar cara al culpable del major dany sofert pels USA per causes no naturals. Llegeixo com al món àrab ningú entén aquest video (ni els següents), que tots els media del món donaven per certs.

I entremig les campanyes europees, on els partits presenten velles glories per a que disfrutin d'un retir daurat (en sentit literal) a Europa a costa de tots.

I la meva pregunta és què collons podem fer tots els que veiem aquestes mentides que ens intenten colar, entre èxits del Barça o el Madrid, i ens trobem amb taxes d'atur creixents, amb tot de joves que no es poden independitzar, amb polítiques paral·leles segons si la persona parla a Espanya o Catalunya, amb Clubs Banderbergs per a decidir que fan amb el ramat d'ovelles que es pensen que som (la reina Sofia ha estat present....sense comentaris) i amb rics cada cop més rics i classes mitges cada cop més baixes.

De moment, prou feina tinc amb contenir el vòmit cada cop que sento res de "pirates", "terroristes" o "eleccions".

In memoriam: Mario Benedetti

Ha mort als 88 anys un dels poetes més populars i, per a mi, un dels més estimats: Mario Benedetti.

Vaig descobrir a aquest fantàstic poeta (i també novelista i autor de relats curts) amb el llibre que il·lustra el post, "El amor, las mujeres y la vida", modificació vitalista de la obra de Shopenhauer "El amor, las mujeres y la muerte". Aquest poemari em va encantar. Sencill, honest i d'una bellesa delicada, poemes com els del jardí botànic em van enamorar de l'escriptura d'aquest home.

Aquest enamorament es va allargar amb el recull de poemes "Poesía con los jóvenes", que vaig escoltar de veu de l'autor i on vaig riure molt amb la frase que Benedetti afirmava haver descobert en un graffitti a Montevideo "Ahora que teníamos todas las respuestas, nos cambiaron las preguntas".

Si bé els seus poemes són fantàstics (al igual que el recull de haikus, "Racò de Haikus"), la seva escriptura de contes i novel·les també mereix ser destacada. La primera novel·la que vaig llegir va ser "Las soledades de Babel" i després he anat llegint altres novel·les i contes com "Geografías".

Un dia trist per als amants de la lletra escrita i per aquelles persones que ens agrada la poesia sense aparences ni somnis de grandesa.

De la meva Jukebox: Yes.fm

QUÈ ÉS?

Yes.fm és una emissora de música per internet pn es pot trobar de tot, desde hits dels 90 i 80, hits dels festivals indie del país (Summercase, etc.), música disco dels 70, música electrònica (Us3, Massive Attack, etc.), música salsa fins a los Chichos, la rumba gitana o el flamenc.

El més interessant és la disposició temàtica. Pots buscar música de festa, de festivals, per descobrir noves músiques, bandes sonores, etc. Dins de cada categoria es pot trobar diferents subcategories. Per a tots els músics i una impressionant base de cançons.

Per a més informació cliqueu aquí

COM LA VAIG CONÈIXER?

Gràcies a l'iphone.

Tenia una aplicació de radio "Flycast", enfocada a emissores americanes i britàniques per internet que, a més d'escoltar la radio d'allà, permet escoltar radios d'internet molt bones, com Accuradio i totes les seves variants (AccuSalsa, AccuJazz, AccuLatin, etc.).

Em vaig baixar l'aplicació de "Yes.fm" perquè no m'acaba d'agradar el mètode de cerca de Flycast i...m'he convertit un fan de Yes.fm. Fa quasibé dos mesos que l'escolto i per fi he descobert el títol o l'artista d'aquella cançò que tant m'agradava i no sabia qui collons era.

QUINA EMISSORA RECOMANES?

Sóc bastant entusiasta de les que estan sota la etiqueta de Fiesta, especialment "El Último guateque", "Electrohits", "La tierra de las 1000 danzas", etc. Clar que si em vull fer el meu propi "Arena" a casa, res millor que "Pedo mix"...

A disfrutar!

De la meva Jukebox: La Sucursal S.A.

QUI SÓN?

Grup de salsa aparegut a Barcelona, format per gent d'Argentina, Espanya, Colombia, Xile, Anglaterra, França, Japò, Cuba, Uruguay... En fi, una mescla que reflexa la multiculturalitat del Raval, barri d'on sorgeixen.

La Sucursal S.A. s'ha concentrat en la música salsa que va sorgir a New York els 60 i 70: el boogaloo, la salsa dura (o brava). A més, també recuperen els sons més africans, cubans i europeus.

Desde 2008 tenen un disc al mercat "Lo nuestro" molt recomanable. A més, teniu oportunitat d'escoltar-los, ja que acostumen a fer concerts amb certa freqüència, en especial a la sala Antilla de Barcelona (Aragò entre Urgell i Borrell). El grup ha dedicat una cançò a aquesta sala, que ha apostat fort per ells i els ha programat molt sovint als concerts salserus que fan cada dijous a partir de la 1 am.

Per a saber més visiteu

aquí

COM ELS VAIG CONÈIXER?

Quan vaig anar a la festa dels 15 anys de la sala Antilla, ells eren els teloners del grup africà de música salsa Africando.

Em va encantar la seva energia i com la seva música et fa que no paris de ballar salsa. Alegre i ràpida, sol pots dir allò de "levántense bailadores, esta música les invita a gozar"

Desde llavors els he vist un parell de cops els dijous a Antilla (estar a l'atur i disposar del vip et permet veure concerts gratis els dijous a la 1 am)

QUINA CANÇÓ RECOMANES?

Després d'escoltar el disc, la cançò que més m'agrada és "La 110".

Abre que voy!

Recomanacions per augmentar el colesterol: Cafemanía

Per païr el coitus interruptus d'ahir, res millor que una mica de dolç.

El local recomanat avui està situat a la planta -1 del centre comercial "El Centre de la Vil·la" a la Vil·la Olímpica de Barcelona (Avinguda Icària amb Arquitecte Sert).

Actualment han obert un segon local al mateix centre, al costat de l'entrada dels cines, on abans estava el Buenas Migas (bon local, excepte perquè les persones que t'atenien no eren gaire orientades al client). El local que jo recomano és el primer, més petit i tranquil, situat davant del restaurant Ugarit.

En el Cafemanía no trobareu cap muralla romana com a la Granja o el millor croissant de xocol·lata de la provincia de Barcelona com al Forn Bertran. Les seves especialitats són altres.

En el Cafemanía podreu anar a fer un berenar abans d'anar a veure una peli en VOSE als cines Icària o veure un partit del Barça.

El local no té un cafè dolent, però tampoc és per dedicar-li un post. Ara bé, una menció apart mereixen els tes que serveixen (no recordo la marca), encara que els podreu trobar a altres llocs.

Per a mi, el que mereix ser mencionat d'aquest local son dues coses,

1. Les cookies de xocol·lata. Desde que va desaparèixer el local "La table du pain", al costat de Plaça Catalunya desembocadura Rambla Catalunya, no tenia cap local on les cookies fossin el meu dolç preferit. Ni els intents dels companys del Xocoa amb "Demasie", han pogut omplir el buit de les cookies de la Table du Pain. Ara bé, aquestes cookies del Cafemanía...mmmm... No arriven a l'alçada d'aquelles, però són les que més s'hi apropen.

2. El personal. Tres camareres atenen el local. Feia temps que no veia unes professionals de la restauració a nivell bar com elles. Amables, respectuoses i treballadores. Elles són qui converteixen el local en alguna cosa més que un cafè de centre comercial. Quan no atenen a ningú treballen en mantenir una estricta neteja i ordre del local. Si no són les propietàries, algú tindria que augmentar el seu sou.

En definitiva, un bon lloc per veure els partits del Barça i fer que fins i tot les derrotes siguin més dolces.

Destacar el regal de la Rateta Mickey. Estava clar que jo no podia ser menys que el Veí! Poc a poc la Rateta ens està convertint a tots en uns "xaperus"!

Babejant

Llegia les cartes airades de lectors del 20 Minuts que trobaven una ofensa el gest de Puyol al Bernabeu (2-6, Puyol va agafar la senyera que el senyala com a capità i va besar-la mirant al cel...a Madrid). Llegia frases que, en definitiva, reflexaven la rabia de la Espanya casposa, cañí i franquista.

El gol d'Iniesta em fa seguir babejant mentre els hi dedico a aquests elements unes bones butifarres...com el Giovanni fa anys al Bernabeu.

Els senyors de la guerra

Encara babejant pel partit de dissabte al Bernabeu, vaig quedar impactat pel reportatge del 30 minuts.

He vist la peli del "El senyor de la guerra" on el personatge que interpreta Nicolas Cage, basat en un home real, representa que és un crack aprofitant buits legals i montant un negoci de compra-venda d'armes.

Al reportatge del 30 minuts, l'home real en que es basa el personatge del Cage és sol un peó de la maquinaria.

Actualment hi han més de 100 productors d'armes lleugeres, responsables de moltes morts al món, sent la estrella les Ak 47 fabricades a Russia, els M-16 americans i les versions barates del AK 47 fabricades a Corea i la Xina.

I la veritat de tot amaga molta més merda, la implicació dels propis governs en un mercat que mou milions de $, avions de càrrega que volen pels diferents punts calents de l'Àfrica transportant armes, armes confiscades a Bòsnia que han estat reciclades pels americans als conflictes de Iraq i Afganistan, contractes de 100 milions de dolars entre la Xina i Zimbabwe per comprar Ak 47, avions de l'OTAN que transporten ajuda humanitaria i armes, etc.

Amb el permís dels governs, que també cobren, les empreses venen armes lleugeres als exèrcits africans i als rebels contra qui lluiten, fent que el conflicte armat s'allargui indefinidament i les morts civils segueixin augmentant.

Especialment cruent és el cas de Somalia. Després de la caiguda del govern, el país continua immers en una lluita de clans. Per descomptat, tots estan armats amb Ak-47. Com costa menys comprar un Ak-47 que un mòbil, tothom disposa d'un fussell. I com acostuma a passar en aquests casos, els homes armats utilitzen les armes per a cometre atracaments, violar dones i matar/reclutar nens.

I a tot això, davant del mandat de l'ONU per intentar crear un paper per a regular el mercat d'armes lleugeres, els Estats Units van votar en contra i la Xina i Rússia es van abstindre.

De manera que la indústria de la mort continuarà sent més lucrativa que la indústria del desenvolupament.

Cada dia costa més tenir fe en la humanitat i en els governs