Ronda Rider

Aquest matí, quan feia caravana a la Ronda Litoral sota la pluja, veient les cares de felicitat i alegria dels cotxes del voltant, pensava que com pot ser possible que el meu C3 no disposi d'oficina mòbil. Com pot ser que perdi el temps a la Ronda quan podria informar-me amb una tele de plasma, reposar els peus que em portaran d'una reunió a una altra i firmar documents en una taula de fusta noble (fins i tot les fustes tenen status nobiliaris????!!!!)? Així podria sortir una hora abans de la feina, perquè ja hauria fet moltes tasques a la caravana de cada matí.

Realment no sé perquè critiquen al Benach. El paio és un il·luminat. Si pot veure els "matins de TV3" s'estalvia perdre tenmps preguntant al bacallaner del Born pel feeling social del ciutadà del carrer. I així a la tarda marxa abans per passar temps amb la família! Un crack!

Jo crec que els que critiquen que es vulgui gastar 10000 euros (ara resulta que estava pressupostat...encara no els ha gastat) en extres pel A8 de renting (20000 euros anuals...........) en realitat és per enveja, perquè ells no han tingut la genial idea del President del Parlament.

Ara bé, a en Benach se li ha oblidat una cosa. Ja que té el cotxe blindat, que tindrà tele, reposapeus i taula reclinable de fusta noble (algú és tan ingenu que no s'adona que quan es calmi el tema en Benach s'ho instal·larà?), sol li falten 4 detallets al cotxe: el turbo boost, la llumeta vermella a la part frontal, que avanci sobre dues rodes (per no patir caravanes) i que li digui Kitt. Així ja podrà vestir xupa de cuir i caminar marcant paquet, com el famós Knight Rider que interpretava el David Hasselhoff.

Maig del 68 - Amb retràs, ho sé!

Volien canviar el món i el món els va canviar a ells.

Llavors, qui collons és el cabró que fa que cada dia el món canvïi a pitjor?

Cultura de l'esforç

Ja fa dies que ho vaig escoltant als media i cada cop tinc els ous més plens de la puta frase.

El primer cop que va agafar cert ressó va ser després de que la Angela Merkel en fes ús. A partir d'aquest moment els media l'han agafat com a mantra que ens repeteixen com a solució a totes les crisis.

La frase és "s'han de recuperar els valors de la cultura de l'esforç". Depenent de qui, quan i perquè l'empra, sol anar acompanyada de "i fer que els sous dels directius siguin racionals a l'esforç" o bé "perquè ara els joves es creuen amb tots els drets,ho volen tot i al moment".

La frase en sí té sentit, i en guanya més quan la Generació Playstation (això ho saben millor els mestres) es creu amb tots els drets però cap obligació. Tot a la vida costa cert esforç.

Ara bé, no fotem. La cultura de l'esforç estarà molt bé quan hi hagi una recuperació de la cultura empresarial, un gir de la situació actual. Si seguim sent una merda de nº i no tenen cap problema en demostrar-ho, a la cultura de l'esforç li poden donar pel cul. Quin sentit té esforçar-te quan la teva empresa et despatxa al·legant "restructuració del sector"? O quan et té tres anys fent feina d'enginyer de 50000 euros/any cobrant 28000? O quan et miren malament quan després de 30 anys treballant sense cap baixa, pateixes una lesió a l'espatlla que et suposa operar-te i et fan portar el comunicat de baixa en persona...setmanalment?

Quan cada cop vec més gent, amb titulació superior, marxar lluny de la societat dient el mateix "no soporto un minut més el ritme de NO-vida de Barcelona, prefereixo tenir menys i viure més" o montar negocis propis perquè prefereixen menjar-se marrons del seu negoci a tota la merda d'un tercer, penso que l'empresari s'equivoca.

Per això, quan escolto aquesta refotuda frase, agreujada per la firma d'algun periodista que amb prou feines deu ser mileurista, penso que el que volen no és la recuperació de la cultura de l'esforç, sinó la recuperació de la cultura pre-1927, és a dir, de la cultura de l'esclavisme.

Jo, per si de cas, començaria a apendre capoeira.

El canvi ha començat

El canvi ha començat.

No, no és un post pro-Obama (encara que el prefereixo abans que Mr.Potato).

Com sabeu els que em llegiu, fa temps que em queixo de que no m'agraden les regles del joc en aquesta societat i que llevar-me 5 dies a la setmana els pròxims 40 anys a les 6 am, per a anar a tancar-me un mínim de vuit hores en el lloc que em mana algu que s'enriqueix amb el meu esforç, em provoca una infelicitat cada cop més gran.

Si a això hi sumeu que per fi un llibre té repercussió a la meva vida (si excluim que durant la meva etapa de fascinació per la novel·la artúrica, molts dels ideals del perfecte cavaller montat s'han preservat en mi...i ja no parlem de la visió romàntica de l'amor del Bècquer i altres...), el cocktail és explosiu.

Sé que el meu objectiu final encara trigarà (si mai l'assoleixo), ja que implica ser emprenedor i establir-me pel meu compte.

De moment he començat a aplicar normes que m'ajuden a la meva vida diaria i em destressent (em resten estrés).

1. Als proveïdors dolents, aquells que et cabreja com de malament treballen, que sol volen enganyar-te i que sol compleixen plaços d'entrega quan entreguen la seva factura...sí, aquells...sol els atenc el dijous de 11 a 14h. Si em truquen, envien mails o es presenten qualsevol altre dia o moment, no els atenc. El dijous serà el dia del proveïdor dolent.

2. El mail...Quant temps perdut en discussions mailistiques que no duen a res. Per això, sol miro el mail a les 11h i a les 16h.

3. He desconectat el contestador del mòvil. Així m'evito missatges capullos de "truca'm. És urgent" i que el servei de retrucada del contestador m'incordii tot el temps. Si realment és important, tornaran a trucar perquè no han pogut deixar cap missatge que t'obligui moralment a contestar la trucada.

4. Cada matí a la ronda, al lent pas de la caravana, penso en un màxim de 3 coses per fer a la feina. La resta, si no ho mana el jefe, queda relegat.

5. Quan un subordinat ve "plorant" amb problemes que tothom sap que són d'estructura de l'empresa i que sol ho pot canviar el Big Boss, enlloc de fer-li cas, preocupar-me, estressar-me i protestar al departament que no funciona, em ric i faig una broma. A l'endemà, el treballador ja no es queixa i parla directament amb l'altre departament. És arriscat i sembla de mal management, però al seu nivell hi ha menys burocràcia i lluites del pal "aquest és el meu departament i aquí mano jo", de manera que s'arregla abans, sense creuament d'acusacions i enviament de mails.

6. Divendres marxo de l'oficina i vaig a fer relació amb els clients, fora. Pròximament incorporaré els dilluns. Així la setmana es fa més curta.

7. Com entro una hora abans, malgrat que no tenim implantat horari flexible, surto un mínim de 15 minuts abans. Així evito grans caravanes al tornar a casa.

Quan tingui dominada aquesta manera d'operar (sense que em fotin al carrer) incorporaré més canvis amb l'objectiu de ser més productiu, estressar-me menys i viure millor.

I quan se m'acudeixi quin negoci puc montar, bon vent i barca nova!

PD: Per si fracaso, algu sap d'ofertes de feina per un enginyer especialitzat en management (project management, marketing)?

Welcome home

Menorca va estar genial. Em van encantar les cales, la gent era molt propera i sobretot, m'hagués pogut quedar a viure a Ciutadella. El ritme de vida tranquil i la proximitat del mar. M'han agradat els fars, unió de la terra amb el mar, carregats de misticisme i llegenda.

La tornada a Barcelona ha estat dolenta. Stress, nervis, bronques a la feina. Cada cop més, a la feina és com si després de durs assaigs, quan puges a l'escenari i fas el concert, si surt perfecte el públic no aplaudeix però si la cagues t'increpen i et tiren de tot.

Si abans ja la tenia, cada cop és més forta la veu interior que em crida a fer un canvi d'aires, a no passar la resta de la meva vida llevant-me a les 6 am, fent caravanes per anar a un lloc a on no hi vull ser i estar obligat a un mínim de 8 hores en un determinat lloc fent un determinat rol. I a sobre, perdent els millors anys de la meva vida (a nivell físic) esforçant-me per quatre gilipolles desagraïts. Encara no tinc clar què fer ni com, però sí que estic decidit a un canvi d'aires a la meva vida.

Per la resta he disfrutat. M'he possat encara més moreno i ja he començat el tercer nivell de salsa.

M'he resistit a entrar al meu blog però no als vostres.

Joana (Llum de Dona) i Rita, felicitats pels vostres premis de c@ts!
El Veí que ja torna a fer de les seves, encara que amb la seva poca memoria no recordi que en un meme de fa anys va ser escollit (per mi) mus d'aquest blog (les muses eren la Joana, la Déja Vie, la Rinxol i la Sidlia).
La Déjà Vie ens ensenya casa seva a Itàlia. Catalunya ha perdut a la seva pubilla per un any. El país sencer la plora, alguns més que altres (veritat Spazzolino? jejejeje)
La Metis continua amb els seus posts...demostrant que necessita vacances i que també està fins als ovaris de tot!
Els Waipus, que continuen opinant i demanant opinions.
En Té la Mà Maria Reus que ha estat premiat pel seu blog d'imatges genials! Felicitats crack!
En Clint continua com un cavall de Botero desbocat fent-me riure amb els seus posts
La Sidlia apareix i desapareix, com els fantasmes.
La Rinxol ha tornat...o no?
La Alepsi amb el seu gospel i el seu particular punt de vista
En Jordi, el de sota el mugró, continua explicant què veu
El Viatger possa fotos de llocs de Barcelona que sóc incapaç de dir on són
En Gatot, que va repartint llepades a mesura que ens explica imatges de la seva vida i els seus gatets
I la llarga llista de blogs per on passo i no comento i per on passo i comento i per on no passo`però m'agradaria passar

Per cert, destacar que Vicky Cristina Barcelona m'ha deixat indiferent, a diferencia de QUEMAR DESPUÉS DE LEER. M'ha agradat molt la peli i els actors ho fan molt bé

Seguint la llum dels fars de Menorca, desembarquem de nou en el Too much strong ma non troppo per te.

Benvinguts!