Anava circulant per la Ronda. Era de matí...matinada diria. A fora 7 ºC i una caravana ordenada de llums vermells fent temps i cremant petroli per anar a la feina.
Incorporació. Intermitent. Tic...tac...tic...tac...tic. S'incorpora un Smart negre. Posa l'intermitent i es col·loca darrera meu.
Miro pel retrovisor i em sorprenc amb la imatge d'una dona de trenta anys, cabell llarg i rinxolat. Venus, li haurien apodat els romans...que varen apendre bé el grec. S'està arreglant el cabell.
De sobte, a través del feix de llum del seu far, la seva mirada es fixa en el meu retrovisor. Les nostres mirades es creuen sobre el vidre del retrovisor. Arranquem...poso primero i pitjo l'accelerador. Les nostres mirades es separen. Al cap de 20...metres...paro. Ella s'ajusta al meu cul, una miqueta més, una miqueta més aprop. En un instant em torna a clavar la mirada al meu retrovisor. El vidre comença a fusionar-se. Torno a posar primera, poso la refrigeració i em separo.
Ella posa l'intermitent, a ritme de les seves caderes, tic......tac....tic.....tac. Accelera i es posa al meu costat, quasibé ens freguem lateralment. Les motos comencen a fer llums. em mira i em somriu. Ja no hi han retrovisors, perquè ja no importa que hi ha darrera.
Posa l'intermitent i es col·loca darrera meu.
Surto unes sortides abans, a Montjuïch. Em segueix. accelero i corro més del permés. Però em segueix, arrapada al meu darrera. Paro a la muntanya, sota el castell. Ella para al meu costat.
Obrim les portes, primer ella, després jo. Ens trobem amb el despertar del dia.La roba aviat comença a abrigar el C3. Noto la mà d'ella explorant. Baixa la cama, però sense intermitents, fa un gir i comença a imitar la cadencia...tic...tac...tic...tac...tic...taaaaaaaaaaaac...el meu pols posa la cinquena i accelera. De sobte recordo que em van crear amb dos mans... les aprofito per explorar la corba de la cadera, la corba dels llavis, l'ombra dels ulls...baixant per l'espatlla fins a trobar el cul...rodejant-lo, com si anés amb caravana, lentament, fins a trobar el matoll de cabell i sentir l'escalfor, la pell calenta i humida. Ella em tira a l'herba. Se'm posa la pell de gallina. Sento el gebre a sota la meva espatlla, fonent-se en un calfred de plaer en el meu cul, presionat pel pes de l'amazona...on abans tenia el meu penis ara creix una dona amb totes les lletres...D...Delta...O...Oscar...N...November...A...Alfa...aviat no puc dir res...perquè encara que el meu penis és un membre fumejant, replet del càlid flux que contrasta amb la freda matinada...ara la meva boca està bebent de la font del nèctar...
Just a temps, poso el fre.
Estava a punt d'estampar-me amb el smart negre. La imatge d'una dona de trenta anys, cabell llarg i rinxolat;Venus, li haurien apodat els romans...que varen apendre bé el grec...m'increpa desde el seu retrovisor.
Li somric. Encara falten 5 sortides per la de Montjuïch.
----------------------------------------
PD : Aquest post segurament sortirà a moltes cerques de Sant Google. Tot és fictici, per si de cas algu està sortint amb una dona que condeix un smart negre...
PD : A la Candela, a la Joana, a la Metis, a la cuca en el cau, al Gatot i a la déjà vie pels seus posts calentant gener. Vosaltres sí que sabeu escriure bones histories d'aquest estil. Jo tenia ganes de provar...
9 comentaris:
Collons, collons, i això a les 7 del matí en començar el dia. Imagina't que podries explicar a partir de la tarda-vespre quan se surt de la feina.. que hauem de sortir al Google per aquestes coses.. ;-)
Molt bé noi, digues que sí! Que aquestes dones dels Smarts ho porten tot tant apretadet que la llum de l'oli es posa a mil! I sempre donant copets amb el culet...Bona estrena!
Això se'n diu " escalfar motors". Velocitat i sexe, dues fonts d'adrenalina. Compta amb la velocitat!
Es nota que estem a l'hivern! Aimarededéusenyor...què farem a l'estiu???
A veure què et porten els Reis...
Doncs deu ni do per voler povar!!! M'ha agradat molt!!! es molt xulo el simil carretera, cotxe, accelerar, corves, el tic-tac, amb el contoneig, la silueta femenina, la passió. molt xulo. No deixis d'escriure :P.
Rock, al sortir de la feina no em queden gaires forces...
Veí, merci per la teva comprensió.
Joana, espero que els reis converteixin els somnis en realitat. a l'estiu...aiiiiiiii aquest estiu...
déjà vie gràcies pels ànims
Una abraçada a tots quatre. M'heu animat, perquè pensava que aquest post no estava gaire bé.
apaaaaaa aqui!! ido no ens escriguis gaires d'aquestes¡¡¡¡¡ que jo he acelarat massa tambe mentres ho llegia¡¡¡
petons
Coi..
aquí m'has sorprés...!
M'ha agradat el text.
T'hi tornaràs a atrevir?..
Jo encara tinc pendent un post d'aquest estil ....
aviat.
ptonets.
M'ha agradat molt aquest relat. Sort que vares frenar a temps.
MOLT BOOOO!!! Has de repetir!!!! de tant en tant un post calent d'aquests que tan m'agraden. Muas.
Publica un comentari a l'entrada