diumenge, de gener 14, 2007

El novato

Aquest era el titol de la primera obra que vaig representar amb el Grup de Teatre Enginyeria de l'ETSEIB.

Era un dels primers guions que el fundador del grup, Albert Espinosa (ara convertit en un director de cert renom i la seva experiencia infantil ha estat plasmada al guió que va vendre al Mercero, el de 4a planta), havia escrit. En ell narrava l'experiencia d'un enginyer a l'ETSEIB desde que entra fins que acaba. A més, cada acte és un tram d'una peli. Així el primer era "La chaqueta metálica", el segon "El Padrino", el tercer i el quart no sé.

Jo vaig interpretar al Profesor Martinez, el típic sargent de les pelis. Representava al profe de primer curs, quan agafes als novells i els fas tot de putades.

D'aquesta experiència guardo molts bons records i alguns efectes secundaris. Aquests últims són que em sé de memoria, però modificat, el discurs del sargent de la Chaqueta Metálica als seus reclutes i el tram de l'assassí a sou del Padrino, quan el traidor entra i besa l'anell.

Per a mi va ser un trencament. Recordo a la Delfina, que al primer assaig va aconseguir que alguna cosa es desconectés a dins meu. La por escènica i el sentit del ridícul van desaparèixer, i vaig començar a escridassar als reclutes com un autèntic sargent. A més, 3 cops per setmana tenia dues horetes en que els nervis dels estudis sortien en forma de crits. Us prometo, que després de cada assaig sortia moooooooolt relaxat.

El Grup de Teatre, aquell any, el vàrem formar gent bastant peculiar però molt maca. Recordo molt a certa gent, que en poc temps vàrem formar com una petita familia. De fet, amb ells encara guardo contacte.

Posteriorment van vindre altres obres, com l'adaptació de Déu del Woody Allen, en que un company del grup i jo vàrem adaptar a l'humor de l'ETSEIB en un trajecte de tren Sants - Montgat Nord. Encara recordo els riures (i com ens miraven els passatgers del tren, ple de gom a gom per ser hora punta) que ens vàrem fer quan modificaven una escena en que sol apareixiem els dos i vàrem mesclar Rambo amb Déu... en fi. També van haver-hi discussions amb l'Espinosa, quan em vaig negar a fer l'escena de petó apassionat amb una noia que ni m'agradava ni em queia bé.

El segon any el Grup va anar de més a menys. Va entrar gent nova amb més ganes de fer obres que després representessin a concursos de teatre que de disfrutar dels assaigs sense importar que dos dies abans de l'estrena no estigui encara tot ben preparat. D'aquesta manera, el Grup es va anar desintegrant fins arribar a l'estat actual, en que no actuen.

Tot aquest escrit, resulta del fet que ara hem reactivat el contacte amb alguns dels components del primer any i ha sorgit la pensada de tornar a fer obra.

Podria estar bé.

Em vaig quedar amb les ganes de tornar a representar el Novato...

3 comentaris:

Joana ha dit...

Avisa si us falta alguna "extra"...
Mai se sap , pot aflorar creativisme a dojo! ;)

Robertinhos ha dit...

jajajaja

ok

de moment estem en converses! pensa que els assaigs seran a Barcelona...

Sidlia ha dit...

avui li fan una entrevista a la contra..
brutal.. és per treure's el barret amb aquest tio.

ptonets.