dimecres, de gener 31, 2007

Aprovació

Ahir a classe de bongoes, el meu professor em va dir...."Robertinhos, relájate. No mires buscando la aprobación. Toca. Ya te lo sabes. Relájate y toca"...a partir d'aquí, un pes va caure i vaig començar a tocar els bongoes amb soltura i divertint-me. De fet, em sento com quan toco el calaix. És molt lliure i divertit.

Sovint, necessitem que algú ens doni l'empenta que ens falta per a llençar-nos a la vida i superar les nostres pors.

El problema és quan no hi ha ningú que ens ajudi a fer el salt

8 comentaris:

Déjà vie ha dit...

pro ja ho tens, nomes falta llençar-te!

MeTis ha dit...

ido quan no hi ha ningu es el moment llavors de decidir si ja som lo suficientment adults per prendre nosaltres les decisions o no.
Dic aixo pero jo soc de les que necessiten una espenta.

petons

El veí de dalt ha dit...

Aquesta "algú" sempre hi és i sempre arriba. El que passa, és que a voltes ho fa més tard del que voldríem. I necessitem. Aleshores has de ser tu aquest algú.

Anònim ha dit...

y tu me lo dices?

Tanhäuser ha dit...

Potser els millors aliats de les nostres incapacitats som nosaltres mateixos. Ens fa tanta por fer malament les coses que no gosem a llançar-nos a fer-les.
Salut company.

Alls cuits mai couen ha dit...

De totes maneres el fem!!!!!

salut!

nimue ha dit...

quin bon consell el del teu professor! :)

Robertinhos ha dit...

Hola de nou a tots

sí, suposo que abans de llençar-nos hem de mirar que hi ha a sota...i a vegades ens fa por i necessitem una empenta. Esperem que, com diu el veí, sempre hi hagi algu